Església de Sant Agustí Nou

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Església de Sant Agustí Nou
Church of Sant Agustí, Barcelona- Interior.JPG
Dades bàsiques
Tipus església
Arquitecte Pere Bertran
Construït 1728
Característiques
Estil Barroc
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Pl. Sant Agustí, 2 - c. Arc de Sant Agustí

41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 19″ E / 41.380484°N,2.171841°E / 41.380484; 2.171841
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40462
Diòcesi arquebisbat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Sant Agustí Nou és un temple d'estil neoclàssic edificat entre 1728 i 1750, a la plaça de Sant Agustí, al carrer Hospital del barri del Raval de Barcelona.[1] En l'indret hi ha restes de l'antic convent dels agustins homònim.

És una església amplia d'una sola nau, amb capelles laterals. Està coberta amb volta de canó amb llunetes i creuer amb cúpula. La capçalera és del segle XIX i forma un semicercle de columnes corínties.[1] La façana va ser projectada el 1735 per Pere Costa i ha quedat inacabada, ja que només es va completar la part inferior, amb un atri d'arcades de mig punt amb pilastres jòniques. Al mig hi ha un escut borbònic.[1]

Història[modifica]

Veneració de Santa Rita el 22 de maig

L'orde dels frares agustins, instal·lat a Barcelona des del segle X, havia instaurat la seva seu entre els actuals carrers de Tantarantana i del Comerç, en un conjunt conventual construït bàsicament entre 1309 i 1474, amb diverses reformes i ampliacions durant els ss. XVI i XVII, anomenat Convent de Sant Agustí Vell, situat al barri de la Ribera.[1] Després del setge de Barcelona de 1713-1714 de la Guerra de Successió havia quedat demostrat que el flanc nord de la ciutat tenia unes defenses insuficients, raó per la qual es va plantejar la construcció de la Fortalesa de la Ciutadella. La construcció, a partir de 1716, d'aquella fortalesa implicava la creació d'una gran esplanada defensiva i la reducció de l'alçada de les edificacions que l'envoltaven per facilitar-ne la defensa. Aquestes necessitats afectaren greument el convent de Sant Agustí, que l'any 1718 va ser radicalment rebaixat en alçada i que l'any 1738 fou desposseït d'una part de la seva superfície per adaptar-la a les noves alineacions de l'esplanada (actual Carrer del Comerç).[2]

Davant la insistència dels Agustins per trobar un nou emplaçament digne per al seu orde, l'any 1727 el rei Felip V cedí uns terrenys entre els carrers de l'Hospital i de Sant Pau, resultants de la demolició de set cases preexistents. El projecte per al nou convent, de dimensions molt majors a l'originari, va ser traçat pel mestre d'obres Pere Bertran que, precisament, també s'havia encarregat de la destrucció parcial de Sant Agustí Vell. Per bé que la primera pedra de la nova església fou col·locada solemnement el 12 de Desembre de 1728, un seguit de polèmiques i plets originats des de la Parròquia del Pi i altres convents del barri, provocaren que les obres dels agustins fossin paralitzades nombroses vegades. L'any 1748, l'arquitecte i escultor Pere Costa, acadèmic de la Real Academia de San Fernando de Madrid, presentà el projecte definitiu per a la façana principal de l'església. Ferran VI i el capità general Marquès de la Mina donaren l'últim impuls a les obres, dirigides per Bernardí Padallàs i Josep Pi, fins que el 30 de Desembre de 1750 es produí el trasllat definitiu del convent.[3] Tanmateix, les obres de tan gran recinte es prolongaren fins a l'any 1835.[2]

Durant l'ocupació napoleònica de Guerra del Francès del 1808, el convent va haver d'allotjar, durant dos anys, el batalló de Guardies Valons i, un cop expulsats els religiosos, l'església fou desmantellada i convertida en paller. L'any 1813 va quedar sense religiosos. El 1814 els soldats van marxar i els frares iniciaren les obres de restauració, però van patir acusacions d'haver col·laborat amb els ocupants.[3] Arran de la crema de convents generalitzada a Barcelona el 25 de juliol de 1835, el convent de Sant Agustí va ser assaltat, saquejat i incendiat pels revolucionaris. Després d'aquest episodi i en motiu de la desamortització de 1835, la biblioteca conventual es convertí en teatre i el convent fou venut a la Societat Barcelonesa de Fundició de Ferro i Construcció de Maquinària. Altres dependències del convent foren convertides en dipòsits municipals de malsendreços, mobiliari i objectes que arribaren d'altres convents saquejats.[2]

Amb l'exclaustració del convent promoguda per la Desamortització, el mateix any 1835, l'església de Sant Agustí Nou s'erigí com a parròquia.[1] El mal estat de l'edifici, però, obligà la nova parròquia de Sant Agustí a tenir la seva seu a la veïna i rival Parròquia del Pi fins a la primavera de 1839, quan es contractà la rehabilitació de l'església als mestres d'obres Josep Mas Vila i Francesc Valles. És probablement en aquesta època que es modificà la capçalera, transformant l'antic presbiteri quadrat per un presbiteri semicircular envoltat de columnes corínties i coronat per un quart d'esfera.[2]

L'any 1855 l'ajuntament expropià l'atri de l'església i n'enderrocà la reixa antiga per obrir la nova "Plaza de la Igualdad", avui Plaça de Sant Agustí. L'any 1860 el pintor Claudio Lorenzale i Sugrañes, recentment nomenat director de la Llotja, decorà el quart d'esfera del presbiteri amb una glòria mariana, seguint un esbós presentat pel llavors jove pintor Fortuny. L'altar columnari sota el quart d'esfera va ser daurat i decorat per l'arquitecte Elies Rogent l'any 1864. L'any 1880 el cos desocupat afrontat al Carrer de l'Arc de Sant Agustí passà a acollir l'escola de les "Hijas de la Caridad Españolas de San Vicente de Paúl", per a nenes i joves obreres.[2] En l'espai de la biblioteca del convent s'hi edificà el Teatre Odeon, que va funcionar de 1850 a 1887. En els terrenys del convent també s'hi va ubicar l'empresa Tous, Ascacíbar y Compañía (1841) de Nicolau Tous i Soler, i el Teatre Romea l'any 1863.

L'any 1925 l'interior de l'església fou restaurat per l'empresa Vilaró i Valls, que s'encarregà de repintar murs i fusteries i netejar els elements petris. Tanmateix, entre el 19 i el 20 de juliol de 1936, l'església fou incendiada i saquejada durant els primers disturbis de la Guerra Civil, quedant destruït el presbiteri, la Capella del Santíssim (decorada entre 1904 i 1906 per Joaquim Torres Garcia), les gelosies de la tribuna i la resta de retaules que ornaven les capelles laterals. Fou ocupada pel sindicat d'Arts Gràfiques.[3] A més, durant la Guerra, l'ajuntament va demolir el cos afrontat al carrer de l'Arc de Sant Agustí que acollia l'escola de noies i la casa parroquial (on avui hi ha l'Hotel Sant Agustí) quedà en estat de ruïna total. Tot i que s'havia ordenat la demolició total de la parròquia, l'arquitecte municipal Joaquim Vilaseca i Rivera, aconseguí frenar-la, al·legant que podria ser utilitzada com a sala de concerts. Després de la Guerra Civil, l'interior de la parròquia fou profundament remodelat, sense que hagi transcendit, de moment, l'autoria i direcció de les obres. [2]

El 7 de novembre de 1971 la parròquia de Sant Agustí fou l'escenari de la constitució de l'Assemblea de Catalunya,[3] una plataforma antifranquista que agrupava l'oposició de partits, sindicats i organitzacions polítiques i socials catalanes.[2]

L'any 2009 s'endegaren les obres de consolidació i revestiment de la façana del costat de l'evangeli, resultant de l'enderroc de l'escola de noies durant la guerra. Aquell mur, que mai havia estat interactuat fins llavors, tradueix encara els perfils de les voltes que cobrien l'antiga Capella de la Bona Mort i la galeria de sepultures.[2]

L'any 2011 s'hi va celebrar un acte commemorant els 40 anys de l'Assemblea de Catalunya.

Arquitectura[modifica]

Façana lateral, a la cara nord, amb les restes del claustre

Ubicat al districte de Ciutat Vella, l'antic Convent de Sant Agustí Nou es troba a la cantonada septentrional de l'illa de cases delimitada pels carrers de l'Hospital, de l'Arc de Sant Agustí, de Sant Pau i d ela Junta de Comerç. Disposa de dues façanes afrontades a les dues primeres vies i fa mitgera amb les parcel·les veïnes. L'accés principal a l'església es produeix des de la plaça de Sant Agustí annexa al Carrer de l'Hospital, mentre l'accés a les dependències parroquials es produeix des del Carrer de l'Arc de Sant Agustí.[2]

Les vicissituds econòmiques, polítiques i socials de els que ha estat testimoni l'antic Convent de Sant Agustí han fet que d'aquell conjunt de grans proporcions només se'n conservi l'església i una única galeria del claustre.[2]

La façana principal del temple, dissenyada per Pere Costa, restà inacabada, de manera que mentre la seva part baixa es presenta ben treballada amb carreus regulars de pedra de Montjuïc, la part superior conserva la seva obra original de maó i pedra irregular. La part baixa presenta cinc grans arcs de mig punt d'accés al pòrtic, recolzades sobre uns matxons ornats amb semicolumnes monumentals d'ordre compost que suporten el pes d'un entaulament ritmat. Damunt de l'arc central s'hi esculpí l'escut d'armes del rei Felip V. El pòrtic, de la mateixa amplada que el temple, mesura 33,80 m de llargada i 5'50 m de profunditat, cobert amb voltes d'aresta amb arcs torals de pedra. Aquest pòrtic acull una porta d'accés a cada nau (tres en total) coronada per un arc escarser i amb els muntants motllurats.[2]

L'interior de l'església, de grans dimensions, té una nau central de 56'50 m de llargada i 14'50 d'amplada coberta amb una volta de canó amb llunetes a les que s'obren finestrals. Aquesta volta se sosté per mitjà de grans pilastres de base àtica de pedra i capitell corinti ornat amb la mitra i el bàcul de Sant Agustí. Aquesta nau central està flanquejada, a cada costat, per dues naus laterals cobertes amb voltes d'aresta amb cinc capelles per banda cobertes amb cúpules, mesurant un total de 9'90 m d'amplada. Sobre les naus laterals, hi ha unes àmplies tribunes comunicades, als peus de l'edifici, per mitjà del cor elevat. Aquestes tribunes estan tancades per balustrades de fusta tallada que formaven part, abans de la seva destrucció, d'unes imponents gelosies que cobrien íntegrament els arcs formers. El creuer és coronat amb una cúpula el·líptica sobre petxines adornada amb radis i il·luminada per vuit finestres. El tambor d'aquesta cúpula es presenta motllurat amb un entaulament corregut sostingut per mènsules en forma de voluta. A la capçalera hi ha el presbiteri, de forma semicircular ornat amb sis pilastres i sis columnes corínties monumentals sobre podi. Sobre aquesta columnata hi reposa un quart d'esfera ornat a quarterons i motius pompeians, sota una volta cassetonada. Al bell mig del presbiteri hi ha un baldaquí sostingut per quatre columnes compostes que acull la imatge de Sant Agustí i un baldaquí menor amb la imatge de la verge de Montserrat. Tot el presbiteri es presenta policromat i daurat.[2]

El presbiteri és flanquejat per dues capelles d'amplada idèntica a les naus laterals, dedicades a l'adoració del Santíssim i la Verge de la Soledat. Ambdues capelles són cobertes per tres crugies de volta de canó sobre pilastres. L'accés a aquestes capelles es produeix des del transsepte per mitjà de dos portals de pedra emmarcats per un pòrtic dòric amb entaulament i frontó triangular, ornats amb relleus escultòrics de caràcter gairebé popular. Darrera el presbiteri hi ha la sagristia, de 14'50 x 9'8 m i coronada per una volta estrellada.[2]

Adossat a la façana de l'epístola, afrontat a l'actual celobert dels immobles veïns, es conserva part dels claustres del convent. Aquest espai, que havia estat dissenyat per a distribuir-hi les principals estances de la comunitat, preveia l'existència de dos grans claustres quadrangulars separats per una galeria. Tanmateix, aquest espai no arribaria a concloure's mai més enllà de les galeries adossades a l'església. Aquestes galeries presenten tres pisos: el primer, obert per mitjà de grans arcs rebaixats sostinguts sobre columnes toscanes; el segon, obert per arcs rebaixats de menors dimensions sostinguts per columnes jòniques sobre un podi ornat a quarterons; i el tercer, en què s'hi alternen finestres i balcons. En l'actualitat, totes aquestes obertures es presenten cegades i l'interior d'aquestes galeries acullen les dependències parroquials, il·luminades amb finestres irregulars de nul·la entitat arquitectònica.[2]

La façana de l'evangeli, que és el resultat de l'enderroc de l'antiga escola de noies durant la Guerra Civil, tradueix encara els perfils de les voltes que cobrien l'antiga Capella de la Bona Mort i la galeria de sepultures. En una recent restauració es procedí a revestir de morter els murs de tancament i deixar en obra vista les traces de l'edificació desapareguda. Des d'aquesta façana es fan visibles, entre els contraforts de la nau, els llanternons de les cúpules que cobreixen les capelles laterals, coronats amb cuculles de teula vidrada de color verd. Des d'aquesta façana també s'hi pot divisar el cimbori que corona el creuer, amb llurs murs revestits de morter, a excepció de les finestres i les cadenes d'angle acabats amb pedra. El cimbori es cobreix per mitjà d'una teulada vidrada de diversos colors.[2]

Al temple s'hi venera una imatge de Sant Ponç, que originàriament estava a la capella de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. També és tradicional la veneració de Santa Rita el 22 de maig.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Església de Sant Agustí Nou (Barcelona - Hospital - Barcelonès)poblesdecatalunya.cat,
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 «Església de Sant Agustí Nou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 monestirs.cat, Convent de Sant Agustí

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Agustí Nou Modifica l'enllaç a Wikidata