Església de Sant Agustí Nou

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Església de Sant Agustí Nou
Church of Sant Agustí, Barcelona- Interior.JPG
Interior de l'església
Dades bàsiques
Tipus església
Arquitecte Pere Bertran
Començament 1728
Acabament 1750
Característiques
Estil Classicista
Ubicació
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Pl. Sant Agustí, 2

41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 19″ E / 41.380484°N,2.171841°E / 41.380484; 2.171841
Bé cultural d'interès local
Identificador 40462
Activitat
Categoria Església parroquial
Diòcesi Bisbat de Barcelona
Festivitat Santa Rita
Modifica dades a Wikidata

Sant Agustí Nou és un temple d'estil neoclàssic edificat entre 1728 i 1750, a la plaça de Sant Agustí, al carrer Hospital del barri del Raval de Barcelona.[1] En l'indret hi ha restes de l'antic convent dels agustins homònim.

Història[modifica | modifica el codi]

Després del setge de Barcelona de 1713-1714, i davant la construcció de la Fortalesa de la Ciutadella, els frares agustins es van veure obligats a abandonar el Convent de Sant Agustí Vell, situat al barri de la Ribera.[1] Es varen traslladar al carrer Hospital, al barri del Raval, on el 1727 van prendre possessió del nou indret i el 1728 iniciaren les obres del nou convent, projectat per Pere Bertran, i de l'església de Sant Agustí Nou, malgrat l'oposició d'altres ordes ja establertes allí.[2] El nou convent es va inaugurar el 1750.[2] La façana de l'església va quedar inacabada. El conjunt tenia dos claustres. L'actual plaça de Sant Agustí era un pati davanter de l'església i formava part del convent. La tanca es va suprimir el 1855.[2]

El 1808, durant l'ocupació francesa, l'edifici va servir de caserna, amb soldats i monjos compartint l'espai.[2] L'any 1813 va quedar sense religiosos. El 1814 els soldats van marxar i els frares iniciaren les obres de restauració, però van patir acusacions d'haver col·laborat amb els ocupants.[2] L'any 1835 es va incendiar juntament amb altres convents de Barcelona.[2] Degut a la desamortització de 1835 els edificis del convent i el claustre van desaparèixer, i només hi quedà en peu l'església de Sant Agustí Nou, que passà a ser una parròquia,[1] funció que manté en l'actualitat.[3] En l'espai de la biblioteca del convent s'hi edificà el Teatre Odeon, que va funcionar de 1850 a 1887. En els terrenys del convent també s'hi va ubicar l'empresa Tous, Ascacíbar y Compañía (1841) de Nicolau Tous i Soler, i el Teatre Romea l'any 1863.

L'any 1936, a l'inici de la guerra civil espanyola, l'església fou incendiada i saquejada. Fou ocupada pel sindicat d'Arts Gràfiques.[2] L'any 1971 l'edifici va acollir la fundació de l'Assemblea de Catalunya.[2] L'any 2011 s'hi va celebrar un acte commemorant els 40 anys d'aquesta assemblea. Al temple s'hi venera una imatge de Sant Ponç, que originàriament estava a la capella de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. També és tradicional la veneració de Santa Rita el 22 de maig.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

És una església amplia d'una sola nau, amb capelles laterals. Està coberta amb volta de canó amb llunetes i creuer amb cúpula. La capçalera és del segle XIX i forma un semicercle de columnes corínties.[1] La façana va ser projectada el 1735 per Pere Costa i ha quedat inacabada, ja que només es va completar la part inferior, amb un atri d'arcades de mig punt amb pilastres jòniques. Al mig hi ha un escut borbònic.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Agustí Nou Modifica l'enllaç a Wikidata