Església de Sant Felip Neri de Barcelona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Felip Neri  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Part de | Muralla romana de Barcelona | |||
| Arquitecte | Pere Bertran, Salvador Ausich | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Gòtic (Barcelonès) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 18 novembre 2000 | |||
| Id. IPAC | 40464 | |||
| Id. Barcelona | 1176 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Arquebisbat de Barcelona | |||
Sant Felip Neri és una església construïda entre els anys 1721 i 1752, d'estil barroc, situada a la plaça del mateix nom al barri Gòtic de Barcelona, per servir d'oratori de la Congregació de l'Oratori de Barcelona.
Història[modifica]
L'església de Sant Felip Neri va néixer com a dependència del convent dels "felipons", que es van establir al lloc en 1673. L'església, un dels pocs edificis barcelonins d'estil barroc, es va construir entre 1721 i 1752. És obra de l'arquitecte Pere Bertran, que tingué l'ajuda de Salvador Ausich i Font. La decoració anà a càrrec de Pere Costa i Carles Grau.[1] El temple té annexa la casa de la Congregació de l'Oratori, fundada el 1673, on viuen els clergues seculars, ensems amb els germans i els tironis (novicis).
El 30 de gener de 1938, durant la Guerra Civil espanyola va ser escenari d'un intens bombardeig per part de l'aviació italiana, que va deixar únicament en peu la façana i part de l'estructura de l'església. Com a conseqüència, hi va haver 42 víctimes mortals, la majoria nens que eren alumnes de l'escola Sant Felip Neri, en enfonsar-se el sostre del soterrani on s'havien refugiat.
L'església compta amb un oratori seglar, actualment ocupat per la Coral Sant Jordi i emprat per als assajos.
El prebost de la Congregació de l'Oratori de Barcelona és el reverendíssim P. Llunell.
Edifici[modifica]
L'església té planta contrareformista, amb una única nau i capelles laterals amb un avantpassadís que permet el recorregut per les capelles sense incidir en la zona de culte, seguint una tipologia característica de l'arquitectura religiosa tardobarroca catalana, com també es pot apreciar a l'església de la Mercè. Té un creuer cobert amb cúpula i un absis semicircular.
La seva façana, inspirada en la de la capella de la Ciutadella, està rematada per un ampli semicercle, resultant més esvelta i dinàmica per la seva major altura i per la unió en corba del carrer principal amb les laterals. L'accés, adovellat, està flanquejat per pilastres caixejades i coronat per una cornisa recta, que en el seu centre es corba per a allotjar un escut. Sobre l'accés principal se situa un segon cos amb una fornícula amb la imatge del sant, emmarcada igualment amb pilastres. Igual que en la capella de la Ciutadella, a la part superior de la façana se situa un ampli òcul per permetre l'entrada de la llum a l'interior del temple.
A la part posterior del temple, que dona al carrer de la Palla, hi ha dues portes barroques i una fornícula amb la imatge de Sant Felip Neri.
L'interior destaca pels seus altars barrocs i neoclàssics, especialment l'altar major, realitzat entre 1807-1815 segons un projecte de Nicolau Travé i amb la possible participació de l'escultor Salvador Gurri. Entre els autors d'algunes de les imatges conservades a l'església hi ha Ignasi Vergara (sant Felip Neri i sant Ramon de Penyafort), Salvador Gurri (l'adoració dels Reis Mags), Ramon Amadeu i Anton Compte (Santa Anna). Dos grans quadres de Joan Llimona sobre la vida de sant Felip Neri pengen dels extrems del creuer. Daten del 1901. Un d'ells representa Sant Felip neri envoltat de minyons i l'altre la missa de sant Felip Neri, on la fesomia del sant recorda molt la de l'arquitecte Antoni Gaudí.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- AA.VV.: Art de Catalunya, Edicions L'isard, Barcelona, 1998, ISBN 84-921314-5-4.
- AA.VV.: Història de l'art català, Edicions 62, Barcelona, 2005, ISBN 84-297-1997-0.
- José Camón Aznar, José Luis Morales y Marín i Enrique Valdivieso González: Summa Artis. Arte español del siglo XVIII, Espasa Calpe, Madrid, 1999, ISBN 84-239-5227-4.
- Laplana, Josep de Calassanç (1978), L'Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i el seu patrimoni artístic i monumental. Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Felip Neri de Barcelona |