Església de Sant Francesc de Torreblanca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Francesc d'Assís  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i monument | |||
| Primera menció escrita | 1397 | |||
| Construcció | XIV | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bo | |||
| Estil arquitectònic | Gòtic | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç. | |||
| Mesura | 6,5 ( ) × 16 ( ) m | |||
| Altitud | 46 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Torreblanca (Plana Alta) | |||
| Localització | Recinte del Calvari | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 28 setembre 2007 | |||
| Bé immoble d'Etnologia | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Sogorb-Castelló | |||
L'església de Sant Francesc de Torreblanca, també coneguda com a ermita de Sant Francesc o església-fortalesa de Sant Francesc és un temple catòlic, actualment dessacralitzat, situat dins el clos antic de la població, acostat a les antigues muralles de la vila, i d'ençà que es construí el Calvari en el segle xviii, n'ha estat part integrant.
En 1982 s'inicia l'expedient de declaració del conjunt —l'església de Sant Francesc, junt la capella del Calvari i el recinte de les estacions—, com a Monument Històric-artístic de caràcter nacional,[1] i el 28 de setembre de 2007 es reconeix el conjunt com Bé d'interès cultural, en la categoria de Monument.[2]
Història[modifica]
Ha estat seu parroquial fins a la construcció de l'església de Sant Bartomeu de Torreblanca, a la part baixa del recinte urbà, en el segle xvii. I fou l'escenari, en 1397, d'un assalt barbaresc on robaren la custòdia, i que provocà un contraatac cristià per recuperar-la.[3]
Edifici construït en el segle xiv, seguint el tipus de les esglésies de conquesta,[4] amb una funcionalitat clarament defensiva, formant un bastió integrat en la muralla en la part alta de la població. Posteriorment se substitueix la coberta de fusta per la volta, el que provocà una major càrrega i la fallida dels arcs, i la necessitat d'afegir murs atalussats. Aquesta reforma es feu a finals del segle xvi, possiblement en 1591, quan la població tornà a créixer amb motiu de la concessió de la carta de poblament de 1576.[5]
Quan es construeix el Calvari, l'església queda integrada en el conjunt, i en l'any 1816 es canvia l'accés, i la porta de mig punt adovellada del costat de l'Epístola queda tapiada, i s'obri una porta als peus de la nau.[6]
S'han realitzat diverses actuacions de conservació del temple, com la rehabilitació de les pintures, o la restauració integral de 2008, amb la reposició del paviment i l'adaptació de la part superior com a sala d'exposicions.[7]
Arquitectura[modifica]
Temple d'una sola nau, rectangular, amb arcs faixons diafragmàtics que descansen sobre pilastres, i sense contraforts, que divideixen l'espai en quatre trams.[8] Té capçalera plana, cor alt als peus i sagristia. A l'exterior, tres murs atalussats serveixen de toscs contraforts.[3] La nau i el sotacor estan coberts amb volta de creueria amb tercelets i lligadures, i plementeria de maons, i amb claus senzillament ornades, amb motius vegetals i l'escut de la població.[9][10][11]
La sagristia, una sala quadrada adossada a la nau, que connecta, en el costat de l'Epístola, amb la capçalera, sembla ser, per les parets gruixudes i per l'abundància d'espitlleres, el cos inferior d'una torre de defensa.[8]
Els murs són de maçoneria de pedra, menys les obertures i els queixals dels cantons, que són de carreus. El temple es cobreix amb una teulada de dos aiguavessos.[8]
La façana principal, molt senzilla, té una porta amb arc de llinda, una espitllera o petita finestra atrompetada al damunt, i quatre obertures, restes dels merlets defensius, prop de la cornisa.[12] Una petita espadanya, que coronava la façana, desaparegué en les darreres rehabilitacions.
La funcionalitat defensiva del temple es veu en les diverses espitlleres que foraden les parets, la barbacana lateral que protegia l'accés original, els merlets insinuats en la part superior dels murs, i les restes de muralla adossades al temple.[13][8]
Referències[modifica]
- ↑ Resolució de 22 de juliol de 1982 de la Direcció General del Patrimoni Artístic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura, publicada en el BOE núm. 273, de 13 de novembre del mateix any.
- ↑ Decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, pel qual es culmina la primera fase d'actualització i adaptació de la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb la declaració com Béns d'Interés Cultural de determinats béns immobles.
- ↑ 3,0 3,1 Rodríguez Culebras 1983: p. 204.
- ↑ Estrada 1998: p. 6.
- ↑ Rodríguez Culebras 1983: p. 207.
- ↑ Rodríguez Culebras 1985: p. 58.
- ↑ J.M.M. 2009.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Rodríguez Culebras 1985: p. 59.
- ↑ Rodríguez Culebras 1983: p. 206.
- ↑ Els nervis són de maons aplantillats (Zaragozá Catalán 2009; Marin Sánchez 2011: p. 843).
- ↑ Les claus presenten una completa iconografia botànica, relacionant les plantes amb significacions religioses (Barceló Cortés 2013).
- ↑ Rodríguez Culebras 1983: pp. 205-206.
- ↑ Rodríguez Culebras 1983: pp. 204-205.
Bibliografia[modifica]
- Barceló Cortés, Agustí. «La memoria de las plantas: aproximación etnobotánica a la iconografía del Itinerarium mentis in Deum representado en la iglesia de San Francisco, Torreblanca, Castellón». A: Palabras, símbolos, emblemas: Las estructuras gráficas de la representación (en castellà). Madrid: Sociedad Española de Emblemática : Turpin Editores, 2013, pp. 181-196. ISBN 978-84-940720-2-4 [Consulta: 22 gener 2015]. Arxivat 2016-10-18 a Wayback Machine.
- Estrada, J. Lluís; Jarque, Annabel; Linares, Josep C «Arquitectura de reconquesta al nord del país valencià: Esglésies d'arcs diafragma a les comarques de Castelló (segle xiii)». Forum de recerca, núm. 3, 1998, pp. 1-8. Arxivat de l'original el 2009-04-19. ISSN: 1139-5486 [Consulta: 25 febrer 2010]. Arxivat 2009-04-19 a Wayback Machine.
- J.M.M «La ermita de Sant Francesc estará a punto para Pascua» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 27-03-2009.[Enllaç no actiu]
- Marín Sánchez, Rafael. «Bóvedas de crucería con nervios prefabricados de yeso y de ladrillo aplantillado». A: S. Huerta; I. Gil; S. García; M. Taín (eds.). Actas del Séptimo Congreso Nacional de Historia de la Construcción. Santiago de Compostela, 26 - 29 octubre 2011. Madrid: Instituto Juan de Herrera, 2011, pp. 841-850 [Consulta: 22 gener 2015].
- Rodríguez Culebras, Ramón. «Torreblanca. Calvari». A: Catàleg de monuments i conjunts de la Comunitat Valenciana (en català i castellà). vol. II. València: Generalitat Valenciana, 1983, pp. 200-207. ISBN 84-500-8938-7.
- Rodríguez Culebras, Ramón «La iglesia fortaleza de San Francisco de Torreblanca». Centre d'Estudis de la Plana, núm. 1, gener-març 1985, pp. 57-64.
- Zaragozá Catalán, Arturo «A propósito de las bóvedas de crucería y otras bóvedas medievales» (en castellà). Anales de Historia del Arte, Vol. Extra: Cien años de investigación sobre arquitectura medieval española, 2009, pp. 99-126. ISSN: 0214-6452 [Consulta: 22 gener 2015].
Enllaços externs[modifica]
- «Calvario y primitiva Iglesia. Torreblanca» (en castellà). Biblioteca. Direcció General de Patrimoni artístic. Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
- «Calvario y primitiva Iglesia» (en castellà). Fitxa BIC's / Ficha BIC's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport.