Església de Sant Jaume (Barcelona)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Església de Sant Jaume
SantJaumeBarcelona.jpg
Dades
Tipus església
Característica
Estil arquitectònic Gòtic, renaixement, barroc, historicisme
Ubicació geogràfica
Barcelona
Localització C. Ferran, 28 - c. Lleona, 7-9 - c. Beat Simó, 5 - c. Trinitat, 5
41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 32″ E / 41.381327°N,2.175521°E / 41.381327; 2.175521Coord.: 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 32″ E / 41.381327°N,2.175521°E / 41.381327; 2.175521
BCIL
Identificador IPAC: 40383
Activitat
Diòcesi arquebisbat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

L'església de Sant Jaume de Barcelona és una seu parroquial de Barcelona, situada al carrer de Ferran, número 28, de Barcelona. Ocupa l'església de l'antic convent de la Trinitat, que havia estat exclaustrada el 1835. L'església actual era la del convent dels Trinitaris, antiga església de la Trinitat, del segle XIV. L'església de Sant Jaume estava a prop, a la Plaça de Sant Jaume, des dels temps de l'arribada del cristianisme a Barcelona. Quan aquesta església va ser enderrocada el 1823, va traslladar-se la titularitat i la parròquia a l'edifici de la Trinitat, on encara és avui. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

El temple de l'antiga Església de la Trinitat -actual parròquia de Sant Jaume- es localitza al districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb façana al número 28 del carrer Ferran.[1]

L'edifici -únic element conservat de l'antic Convent dels Trinitaris- es localitza a una illa de cases emmarcada pels carrers Rauric, Lleona, Avinyó i Ferran. El temple es desenvolupa al centre de l'illa, en una parcel·la poligonal que abasta tota la seva amplada longitudinal, fet que permet que l'edifici disposi de dues façanes; la principal al carrer Ferran i una secundària al carrer Lleona. To i així l'edifici queda emmarcat també pel carrer del Beat Simó cap a la banda més occidental i el carrer de la Trinitat cap a la més oriental.[1]

Es tracta d'un temple de planta de creu llatina amb una nau central de gran alçada i coberta amb voltes de creueria; disposa de capelles laterals comunicades a través d'uns passos d'arc de mig punt adovellats i cobertes amb volta d'aresta. Sobre de les capelles laterals es desenvolupa un pis més que s'obre a la nau central a través d'uns grans arcs apuntats que disposen d'una balustrada de pedra a la banda inferior, tot creant una zona de tribuna ampitada. El transsepte del temple s'obre al creuer a través de sengles arcs de mig punt i que juntament amb l'estructura de la nau permeten importar la gran cúpula de base octogonal, nervada i amb lluernari que remata el centre de l'edifici.[1]

La capçalera de l'edifici és recta i al presbiteri -lleugerament elevat respecte de la nau- es localitza un gran retaule daurat, de traça gòtica i taules pintades que amaga parcialment una petita rosassa oberta al mur.[1]

Els paraments són de pedra, amb carreus vistos ben escairats, que contrasten amb el revestiment emblanquinat de les voltes.[1]

Pel que fa a la façana principal, oberta al carrer Ferran, disposa de tres trams verticals molt ben definits i separats -des de l'alçada del primer pis- amb esveltes columnetes que imposten a sobre d'unes mènsules en forma de caps humans i que culminen en sengles pinacles que emmarquen la coberta a dues vessants del tram central.[1]

Al tram central es localitza la gran portada monumental d'accés al temple, flanquejada per pilastres que rematen en pinacles. Es tracta d'una portada esbocinada amb diverses rosques, totes elles emmarcades per un gran arc apuntat exterior decorat amb ganxets i una decoració vegetal que culmina amb un floró on es representa un Crist crucificat. Tant la llinda recta de la porta com el timpà presenten decoració escultòrica; la llinda té tres escenes - la central corresponent amb la Trinitat i les dues laterals amb l'anunciació- emmarcades per unes arcuacions de mig punt que reposen a sobre una mena de mènsules amb forma de cap humà i rosasses al carcanyol. Al timpà es reprodueix una escena de Sant Jaume Matamoros que actualment es troba parcialment amagada sota una gran creu de fusta amb l'escena de crucifixió pintada. Sobre d'aquest floró es localitza un grup escultòric en el que es representen nombrosos elements emmarcat per dues palmes. Al centre de la composició es disposa un llibre obert amb la inscripció: "DILIGES PROXIMUM TUUM SICUT TEIPSUM" provinent del Leviatà de l'Antic Testament, que es remata amb un estel de David, el qual es corona amb un barret de peregrí. A un costat del barret hi ha - fent al·lusió al peregrí- una vara amb la carabassa i a l'altre costat una espasa. Si bé és cert que no s'ha pogut identificar aquest escut com un símbol representatiu de l'ordre dels Trinitaris, sembla ser un element d'homenatge als orígens jueus del temple i la seva història. Aquest tram central on es troba la portalada, es culmina a la part superior -a sota de la coberta- amb un gran òcul amb vitrall i es remata amb un element motllurat de mig punt.[1]

Tot flanquejant la porta -i el tram central de la façana en general- es disposen diverses obertures. Les de la planta baixa es configuren com arc de mig punt coronat per un arc conopial que es remata amb un floró; les del pis superior amb un arc apuntat que queda envoltant per un conopial, tot creant un espai entre tots dos arcs que ha estat aprofitat per disposar una decoració a base de traceries.[1]

A un dels costats de la façana es localitza el campanar que, construït a sobre d'una estructura de planta quadrada, disposa de dos nivells de base octogonal, tot disposant de finestres al darrer pis.[1]

Història[modifica]

L'actual parròquia de Sant Jaume té els seus orígens en un temple fundat el 1394 sota l'advocació de la Santíssima Trinitat per una confraria de Jueus conversos, poc després del saqueig del Call.[1]

El 1522 va passar als trinitaris, que hi estableixen una comunitat, ja en funcionament el 1529. Durant els segles XVI i XVII, els trinitaris ampliaren les dependències originals ih i bastiren al voltant el seu convent.[1]

El claustre era rectangular -amb cinc arcs al costat llarg i quatre als curts-, amb tres pisos i arcuacions de mig punt que impostaven en columnes d'orde toscà. El segon pis tenia el mateix nombre d'arcs i el tercer, el doble.[1]

La desamortització de 1835 va significar la desaparició de la comunitat i l'enderroc del convent, exceptuant-ne únicament l'església que es va convertir en la parròquia de Sant Jaume. Recollia així la mateixa advocació i feligresia de la veïna parròquia de Sant Jaume, enderrocada coetàniament per les obres d'ampliació de la plaça Sant Jaume i de remodelació de l'ajuntament.[1]

De la construcció gòtica del temple s'en conserven els primers quatre trams de la nau única coberts amb volta de creueria, i la traça de la porta, contractada el 1398 per Ramon de la Porta i Bartomeu Gual. No obstant, la llinda de la porta -esculpida amb l'Anunciació i la Trinitat- va ser realitzada al 1580 i el timpà amb sant Jaume és obra del 1878, de Josep Santigosa.[1]

Al segle XVI, hi foren afegides les capelles laterals i les del Remei, per a la qual Joan Costura construí el 1585 la porta exterior, d'un classicisme rigorós.[1]

El 1619, el Consell de Cent donà permís a l'orde per a ampliar l'església, tancant el carreró que hi havia rere la capçalera. Llavors es va construir el creuer amb la cúpula de base octogonal, l'actual presbiteri pla i la tribuna del cor, inaugurant-se la reforma el 5 de maig de 1647. Al segle XVIII, a més de noves dependències conventuals, s'aixecà el campanar (1722).[1]

Entre 1866 i 1880 Josep Oriol Mestres s'encarregà de remodelar el temple, ampliant-ne el presbiteri, refent les dependències secundàries que arriben fins al carrer de la Lleona -on projecta el 1866 un frontis neomedievalitzant- i dotant al conjunt d'una fesomia clarament gotitzant que va repercutir especialment en les parts barroques i la façana principal. Concretament, amplià, multiplicà i reformà les poques obertures existents, entre elles un òcul sota la coberta a dues vessants.[1]

A l'interior, visiblement alterat com a conseqüència de les successives restauracions, s'hi conserva des de l'any 1970 el retaule major de la Catedral, obra en fusta daurada del segle XIV.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 «Església de Sant Jaume». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Jaume Modifica l'enllaç a Wikidata