Església de Sant Jaume (Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Església de Sant Jaume
SantJaumeBarcelona.jpg
Façana de l'antiga església dels trinitaris
Dades bàsiques
Tipus església
Començament 1394
Característiques
Estat d'ús en ús
Planta creu llatina
Ubicació
Estat Espanya Espanya
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona

41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 32″ E / 41.38131389°N,2.1755°E / 41.38131389; 2.1755
Bé cultural d'interès local
Identificador 40383
Intervencions
Reforma integral en estil neogòtic  1866-1880
Diòcesi Arquebisbat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

L'església de Sant Jaume de Barcelona és una seu parroquial de Barcelona, situada al carrer de Ferran, número 28, de Barcelona. Ocupa l'església de l'antic convent de la Trinitat, que havia estat exclaustrada el 1835. L'església actual era la del convent dels Trinitaris, antiga església de la Trinitat, del segle XIV. L'església de Sant Jaume estava a prop, a la Plaça de Sant Jaume, des dels temps de l'arribada del cristianisme a Barcelona. Quan aquesta església va ser enderrocada el 1823, va traslladar-se la titularitat i la parròquia a l'edifici de la Trinitat, on encara és avui.

Antiga església de Sant Jaume[modifica | modifica el codi]

El temple era a l'actual Plaça de Sant Jaume, a tocar de la Casa de la Ciutat i l'actual edifici de la Caixa de Pensions. L'absis era on avui hi ha l'ala esquerra de la façana nova de l'Ajuntament.

L'últim temple era una església gòtica d'una nau, amb un porxo de cinc arcs (semblant al conservat de Sant Antoni Abat, a Barcelona) que s'obrien a la plaça, i dos que s'obrien al carrer de la Ciutat. Havia estat renovat el 1388. Alguns dels capitells se'n van salvar i avui, al MNAC, pot veure's una reconstrucció de part del porxo. El porxo va ser el lloc de reunió del Consell de Cent fins que no se'n va construir una seu estable i, després, en algunes ocasions especials.

Les voltes de l'església i el porxo tenien pintures de Francesc Tramulles. Hi havia representada la batalla de Clavijo. La façana estava coronada per una barana calada, amb gàrgoles. El campanar se situava al costat de la nau, prop de l'absis.

No queda gairebé res del seu mobiliari. El retaule renaixentista, amb escultures de Martín Díez de Liatzasolo i policromia de Pere Nunyes i Enric Fernandes (1536-1546), va ser reemplaçat al segle XVIII per un de Nicolau Traver, del qual se'n conserva la traça, dibuixos i alguna fotografia. Tenia sòcol, columnes, arquitrau i un cos alt amb una fornícula, i tres imatges principals amb Sant Jaume, Sant Pere i Sant Pau.

El 1823 va ser enderrocada, per tal d'ampliar i formar l'actual Plaça de Sant Jaume. Va ser llavors quan se'n va plantejar el trasllat a un edifici proper. La parròquia va ser traslladada a l'església de Santa Mònica, juntament amb el retaule. El 1835 la parròquia es va tornar a traslladar a l'antiga església de la Trinitat. El retaule, llavors, va ser venut a l'església parroquial de Cardedeu, on va ser-hi fins que el 1936 va ser cremat als esvalots de l'inici de la guerra civil espanyola. Només en resta un fragment amb els sants Esteve i Caterina, avui al Museu Diocesà de Barcelona.

Antic convent dels trinitaris[modifica | modifica el codi]

Capella de Nostra Senyora de les Angusties

El 1394 es va aixecar l'església de la Trinitat a l'actual carrer de Ferran. Situada al límit del Call de Barcelona, va ser fundada per una confraria de jueus conversos, probablement sobre una sinagoga. Deuen datar de llavors els quatre primers trams de la nau gòtica; al lloc del cinquè devia haver-hi l'absis.

El 1492, en ésser expulsats els jueus, l'edifici va ser cedit a unes monges que hi varen aixecar un convent.

El 1522 va passar als trinitaris, que hi estableixen una comunitat, ja en funcionament des del 1529. La van ampliar amb noves dependències conventuals. El 1619, el Consell de Cent donà permís a l'orde per a ampliar l'església, tancant el carreró que hi havia rere l'absis. Llavors es va construir el creuer i l'actual presbiteri, inaugurant-se la reforma el 5 de maig de 1647.

El claustre era rectangular, amb tres pisos, i datava del segle XVII. Tenia arcs (cinc als costats llargs i quatre als curts) de mig punt sobre columnes d'orde toscà. El segon pis tenia el mateix nombre d'arcs i el tercer, el doble.

El 1835, a l'època de l'exclaustració, hi havia uns 35 frares, a més dels novicis. Llavors, en desaparèixer la comunitat, van ser enderrocats el claustre i altres dependències, conservant-se l'església, que va passar a ser la seu de la parròquia de Sant Jaume.

A més del convent, els trinitaris tenien un col·legi a la Rambla, al lloc on ara hi ha el Gran Teatre del Liceu. L'edifici, aixecat entre el 1633 i 1639, fou utilitzat com a magatzem (1808-1814) i incendiat el 1835. Va ser venut al Liceu Filharmònico-Dramàtic d'Isabel II i aquesta societat hi aixecà el teatre.

Església parroquial de Sant Jaume[modifica | modifica el codi]

El trasllat de la parròquia de Sant Jaume el 1835 va donar un nou ús eclesiàstic al temple trinitari. S'hi va traslladar l'estàtua del retaule antic, del segle XVIII, però va ser cremada el 1936. Entre 1866 i 1880 va reformar-se completament, sota la direcció de Josep Oriol Mestres, ampliant-ne el presbiteri i afegint-hi decoració neogòtica. A la Capella del Remei es venera Sant Blai: el dia del sant, el 3 de febrer, s'hi reparteixen panets beneïts, que diu la tradició que alleugen el mal de gola.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Presbiteri de l'església de Sant Jaume, amb l'antic retaule gòtic de l'altar major de la Catedral de Barcelona.

L'aspecte actual respon a les reformes de mitjan segle XIX. L'única resta de l'església del segle XIV és la porta principal gòtica: va ser contractada el 1398 per Ramon de la Porta i Bartomeu Gual. El relleu del timpà és de 1878, obra de Josep Santigosa que representa Sant Jaume a cavall.

L'església té planta de creu llatina amb una sola nau de cinc trams de voltes de creueria i capelles laterals. Els quatre primers trams de la nau, d'un gòtic decadent, daten del primer terç del segle XVI, quan els trinitaris se'n van fer càrrec del temple. Hi ha creuer amb cimbori nervat sobre trompes i, a banda i banda, braços de planta quadrada construïts durant el segle XVII, en ampliar l'església. El presbiteri, novament ampliat a la reforma de 1866, té planta rectangular, amb la sagristia al costat de l'Evangeli i la capella del Santíssim a la de l'Epístola. Les capelles daten també del segle XVII.

La torre, de 1722, té planta quadrada que es fa octogonal al cos superior, és a la banda esquerra de la façana. Just a sota hi ha la porta del Remei, que dóna accés des del carrer a la Capella del Remei. La capella i especialment la porta van ser contractades el 1585 per Joan Costura, essent un bon exemple d'arquitectura renaixentista a Barcelona.

La major part dels retaules i altars va desaparèixer el 1936; entre ells, dos grans quadres de Manuel Tramulles i una imatge de Sant Bru de Ramon Amadeu (1776).

Béns mobles[modifica | modifica el codi]

El 1971 s'hi va instal·lar al presbiteri el retaule major de la Catedral de Barcelona, obra de talla daurada de la segona meitat del segle XIV i que, amb la reforma del presbiteri de la catedral, va ser retirat.

També es conserva a l'església la imatge de la Mare de Déu de la Canal, molt restaurada però originària del segle XIV. Prové d'una capelleta que hi havia al Portal Nou de la muralla, on es va col·locar. D'aquí va passar a l'església de Sant Sebastià i, el 1911, a Sant Jaume. Hi ha dos quadres de la primera meitat del segle XVI, de factura mediocre, amb la Nativitat i l'Epifania.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Jaume (Barcelona) Modifica l'enllaç a Wikidata