Església de Sant Josep (Pequín)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Església de Sant Josep
St. Joseph's Cathedral, Beijing.JPG
Nom en la llengua original 大圣若瑟堂
Dades
Tipus Catedral
Data de finalització 1655
Construït per Companyia de Jesús
Dedicat a Josep de Natzaret
Característiques
Estil arquitectònic Neoromànic
Ubicació geogràfica
EstatRepública Popular de la Xina
CiutatPequín
Localització Wangfujing Tradueix
 39° 54′ 57″ N, 116° 24′ 21″ E / 39.915833333333°N,116.40583333333°E / 39.915833333333; 116.40583333333
Activitat
Diòcesi Roman Catholic Archdiocese of Beijing Tradueix
Religió catolicisme
Modifica les dades a Wikidata

Església de Sant Josep (xinès simplificat: 大圣若瑟堂 ; xinès tradicional : 大聖若瑟堂), comunament coneguda com Església Wangfujing (xinès: 王府井天主堂) o Dongtang (xinès: 東東堂, la «catedral de l'es»t), és una de les primeres del segle XX esglésies neoromàniques i una de les quatre esglésies catòliques històriques a l'arxidiòcesis catòlica de Pequín. Es troba al districte de Dongcheng de la ciutat de Pequín, al número 74 del carrer Wangfujing.[1]

La construcció de l'església va ser acabada el 1655 pels missioners jesuïtes. A causa d'una renovació i la seva reconstrucció, l'estructura actual data de 1904. L'església és la segona més antiga de Pequín després de la catedral de la Immaculada Concepció.[2]

Història[modifica]

Estructures originals (1653-1900)[modifica]

La congregació de la Companyia de Jesús es va establir per primera vegada el 1653 pel pare Ludovico Buglio, un italià astrònom i teòleg que va treballar com a missioner a la Xina.[3][4] El terreny del primer edifici de l'església va ser donat a l'orde religiosa per l'emperador Shunzhi.[5] En aquest moment, els jesuïtes eren l'únic grup de persones d'Europa a qui donaven permís per residir en la capital, a causa de la seva saviesa en l'astronomia.[6] Com a resultat, l'església també va servir de residència de Buglio i un altre company jesuïta.[7]

L'església va estar sotmesa a una història molt turbulenta.[5] Un terratrèmol que va afectar a Pequín el 1720 va danyar l'edifici.[1] Aproximadament noranta anys més tard, l'edifici de l'església va ser arrasat per un incendi i les restes que van sobreviure van ser destruïts com a resultat dels sentiments antioccidentals i polítics del govern. L'indret va romandre estèril fins a 1860, quan les forces britàniques i franceses van envair Pequín com a part de la Segona Guerra de l'Opi, a partir d'aleshores, als missioners estrangers, se'ls va permetre una vegada més, a la capital, reconstruir l'església de Sant Josep.[5] Tanmateix, el sentiment antiestranger mai no es va esvair i va ressorgir una vegada més amb el canvi de segle, que va culminar amb la rebel·lió dels boxers. Amb motiu de l'aixecament el 1900, l'edifici de l'església va ser «cremat i arrasat a terra».[6]

L'actual catedral[modifica]

Sant Josep va ser reconstruïda el 1904 utilitzant una arquitectura neoromànica, que ofereix pilastres i tres torres de campanar.[7]

L'any 1949, les forces comunistes sota el comandament de Mao Zedong van sortir victorioses en la guerra civil xinesa.[8] El nou règim ateu, dos anys més tard, va interrompre totes les relacions diplomàtiques amb la Santa Seu,[9] i va tractar d'eliminar totes les formes de religió amb la confiscació o la destrucció d'esglésies i d'altres llocs de culte.[8] Sant Josep va passar per la mateixa sort, i en la dècada de 1950, es va expropiar per al govern, que després va convertir en una escola primària.[6] El govern comunista va afermar encara més el seu control sobre l'Església catòlica a la Xina mitjançant l'establiment de l'Associació Catòlica Patriòtica Xina (CPCA) el 1957. [10] Com a resultat, l'església de Sant Josep ha estat sota l'administració de la CPCA des d'aquest any i els seus rectors no són reconeguts pel Vaticà.[11]

L'església va ser tancada per complet en 1966, el primer any de la revolució cultural -i va patir grans danys durant aquest període de temps fins al final de la revolució el 1976.[1]

Restauració[modifica]

Entrada a l'església.
Interior del temple.

El govern xinès sota Deng Xiaoping, posteriorment, va repudiar la Revolució cultural. En la Quarta Sessió Plenària del Comitè Central del Congrés Nacional del Partit Onzè al setembre de 1979, un document clau que es va presentar a avaluar tot el període de 30 anys de règim comunista. Al ple, el vicepresident del partit Ye Jianying va declarar la Revolució Cultural "una catàstrofe espantosa" i "el revés més greu de [la] causa socialista des de [1949]."[12]

El canvi de punts de vista polítics imperants va ser favorable a l'església de Sant Josep; el govern municipal de Pequín va finançar l'esforç de la restauració de l'església.[2] L'edifici reformat va ser reobert el 1980 pels serveis catòlics.[7] Es va completar una altra important renovació a l'església al setembre de l'any 2000.[2][5] El 16 de juliol de 2007, el rector Joseph Li Shan de l'església de Sant Josep, va ser escollit com el nou arquebisbe de Pequín per el CPCA.[13] Encara que no va ser emesa cap declaració oficial del Vaticà, el papa Benet XVI va expressar la seva aprovació per la nominació, per la qual cosa Li, és un dels pocs bisbes a la Xina, que compta amb el suport tant del govern com de la Santa Seu.[14][15]

Arquitectura[modifica]

L'església de Sant Josep es va construir en un tipus d'arquitectura neoromànica,[7] i es caracteritza per la seva barreja de característiques tant europees com locals eb el seu disseny.[2] Una placa adossada a la paret exterior detalla la història de l'església.[11] Al voltant de l'església es troba un gran parc d'1, 2 hectàrees i una plaça.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Harper; Eimer, 2010, p. 76.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «China reports renovation of Catholic church in Beijing». Xinhua News Agency, 07-09-2000 [Consulta: 10 novembre 2016].
  3. Pagani, 2001, p. 213.
  4. Anderson, 1999, p. 99.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Lin-Liu; Pham, 2010, p. 131.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Around The Corner, An Ageless China». The New York Times, 06-02-1983 [Consulta: 10 novembre 2016].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Yuan Beijing Review, 01-05-2008 [Consulta: 10 novembre 2016].
  8. 8,0 8,1 Wiseman «Chinese Catholics caught between churches». USA Today, 05-04-2005 [Consulta: 10 novembre 2016].
  9. Bradsher, Keith «China Installs Bishop as Vatican Objects». The New York Times, 30-04-2006 [Consulta: 10 novembre d e 2016].
  10. Lopez-Galo, Pedro «'Old celestial empire' still surprises Westerners». The B.C. Catholic, 29-01-2013 [Consulta: 10 novembre 2016].
  11. 11,0 11,1 Roberts, Rosemary «China Has Aura Of Openness». , July 1, 2005, p. A11 [Consulta: February 14, 2013]. (subscripció necessària)
  12. Poon, Leon. «The People's Republic Of China: IV». History of China. [Consulta: 10 novembre 2016].
  13. «Beijing Catholics elect Dongtang priest as new bishop». Catholic News Service, 17-07-2007 [Consulta: 10 novembre 2016].
  14. «China installs Pope-backed bishop». BBC News, 21-09-2007 [Consulta: 10 novembre 2016].
  15. Bodeen, Christopher «Vatican hopeful about new Beijing bishop». USA Today editor=Associated Press, 21-09-2007 [Consulta: 10 novembre 2016].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Josep Modifica l'enllaç a Wikidata