Església de Sant Llorenç de Lleida

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Església de Sant Llorenç de Lleida
Iglesia de San Lorenzo.jpg
Dades bàsiques
Tipus església i monument
Construït S. XIII, XIV-XV
Característiques
Estil Romànic, gòtic
Ubicació
Municipi Lleida
Localització Pl. de Sant Josep - pl. de Sant Llorenç

41° 36′ 52″ N, 0° 37′ 18″ E / 41.614450°N,0.621638°E / 41.614450; 0.621638
Bé cultural d'interès nacional
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 145-MH
BIC: RI-51-0000687
IPAC: 155
Diòcesi Bisbat de Lleida
Modifica dades a Wikidata

L'Església de Sant Llorenç de Lleida és d'estil romànic, però amb ampliacions i acabaments gòtics. És la segona en importància de la ciutat després de la seu vella. És una obra de Lleida declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'església de Sant Llorenç és situada al centre del barri antic de Lleida, entre dues places. És un edifici de tres naus, la central romànica, coberta amb volta apuntada, dividida en tres trams per arcs torals que descansen sobre unes columnes bessones adossades als pilars, amb una estructura molt similar a la de la Seu Vella. Sota l'espai del presbiteri hi ha una cripta, que a partir del segle XVIII, quan els serveis catedralicis foren traslladats a Sant Llorenç, funcionà com a baptisteri. A mitjan segle XIV li fou afegida la nau lateral del costat nord, mentre que a finals de segle (1399) Berenguer Gallard planejà i edificà la nau de migdia, a la qual hom adossa, els primers anys del segle XV, l'elegant campanar poligonal. El portal d'entrada, al qual s'accedeix per una escalinata, és protegit per un pòrtic que recorda el dels Fillols de la Seu.[1]

L'interior guarda diverses obres escultòriques de gran interès, entre les quals destaquen els retaules de pedra de Sant Llorenç, de santa Llúcia i de sant Pere, realitzats probablement entre 1360 i 1378 per Bartomeu Robio o els seus deixebles, i directament derivats del retaule major de la seu. D'aquest altar major, desaparegut, guarda precisament la imatge de la Mare de Déu. Conserva també el retaule de santa Úrsula i les Onze Mil Verges, atribuït a Jaume Cascalls, així com notables sepulcres, com el de Ramon de Tàrrega (1331).[1]

Història[modifica | modifica el codi]

L'església de Sant Llorenç és, després de la Seu Vella, el millor temple medieval de la ciutat. Sembla que fou començada a finals del segle XII (1194-95) per picapedrers al servei de Pere de Coma, mestre d'obres de la Seu Vella des del 1193. L'edifici, d'una nau amb absis semicircular, fou ampliat els segles XIV-XV amb dues naus laterals gòtiques i el campanar.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Llorenç de Lleida Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 «Església de Sant Llorenç de Lleida». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2017].