Església de Sant Miquel (Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'església desapareguda al barri Gòtic. Si cerqueu l'església de la Barceloneta, vegeu «Sant Miquel del Port».
Infotaula d'edifici
Sant Miquel
Porta gòtica de la Mercè.jpg
Portada de Sant Miquel, avui reconstruïda a l'Església de la Mercè de Barcelona
Dades bàsiques
Tipus església
Característiques
Estat d'ús Desapareguda (1868)
Estil Romànic
Construcció Segle XII-segle XVI
Ubicació
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Plaça de Sant Miquel

41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.381875°N,2.177348°E / 41.381875; 2.177348
Diòcesi Arquebisbat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona. Era situada a la que ara és la plaça de Sant Miquel, al darrere de la plaça de Sant Jaume.

Història[modifica | modifica el codi]

El temple es va aixecar sobre construccions romanes: el paviment de la nau era un mosaic de les antigues termes, amb peixos i monstres marins negres sobre fons blanc, que va ser arrencat en l'enderroc i es conserva avui al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Hom sap que havia estat reconstruïda en temps de Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1147 i que a la seva porta lateral romànica se li'n va afegir, el segle XVI, una altra d'estil gòtico-renaixentista. L'arquitectura d'aquest portal era de Gabriel Pellicer i Pau Mateu, que encara seguien models gòtics. El 1561, el francès René Ducloux va encarregar-se'n de les escultures i la decoració, llavors ja renaixentistes. Al timpà hi ha l'arcàngel Sant Miquel i als costats els arcàngels Rafael i Gabriel.

Sant Cristòfol de Gil de Medina. S. XVI (Museu Diocesà de Barcelona)

L'única resta coneguda de l'edifici romànic és una portalada que va aparèixer, tapiada, en l'enderroc del 1868: llavors se'n van fer fotografies, però va ser enderrocada. De bona factura, amb dues columnes i capitells de tradició coríntia, devia ser dels volts de l'any 1200.

Al costat del presbiteri hi havia un campanar quadrangular gòtic d'una considerable alçada, de cap al 1300. La nau de l'església, amb volta i quatre capelles desiguals als costats, tenia afegit, a manera de vestíbul, un cos rectangular amb quatre capelles. A la capella del Santíssim va instal·lar-s'hi, a mitjan segle XVI, el sepulcre de Jeroni Descoll en alabastre, que havia pagat la construcció del portal renaixentista de l'església; avui, el sepulcre es conserva al Museu Diocesà de Barcelona.

La volta va ser decorada amb pintures murals el 1711 per Ferdinando Galli Bibienna, i recoberta al final del XVIII amb una volta postissa. Una barroca decoració de cornises i columnes, esculpida per Salvador Gurri, ornava l'absis. A la volta de l'absis hi havia la pintura de la Glòria, d'Antoni Viladomat.

L'any 1598 s'hi va construir una tribuna per al Consell Municipal, ja que era la capella dels consellers, i els jurats hi anaven a fer oració abans de concórrer a les juntes i deliberacions.

Pel que sembla, tenia quadres de Lluís Dalmau i també de Viladomat.

El 1814 hi rebé sepultura Lluís Francesc de Borbó-Conti (VI príncep de Conti), noble exiliat de la França revolucionària. Del 15 de gener al 12 de juny de 1823 acollí la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, per protegir-la de les batusses de l'època entre liberals i absolutistes, que la posaven en perill.

El 1835 perdé el seu títol d'església parroquial i va passar a ser capella particular de l'Ajuntament de Barcelona, el qual en decretà finalment l'enderrocament, per poder ampliar les dependències de l'Ajuntament, que va tenir lloc l'any 1869.

La portalada renaixentista es va desmuntar i va ser traslladada a l'església de la Mercè, al carrer Ample, on ara fa de portada del transsepte. El campanar també es va desmuntar i, amb afegits, es va col·locar a l'actual Església de la Concepció, al carrer d'Aragó, al costat de l'antiga església del monestir de Jonqueres, que també es va traslladar.

Se'n conserven les restes d'un grup escultòric renaixentista de Martín Díez de Liatzasolo que representa la Dormició de la Mare de Déu, avui al MNAC, així com algunes restes escultòriques i arquitectòniques menors com una imatge de Sant Cristòfol de Gil de Medina[1] o talles de Sant Miquel Arcàngel i Sant Jeroni. El Museu d'Arqueologia de Catalunya guarda un gran capitell bizantí del segle VI que es feia servir a Sant Miquel com a pila. L'antic frontal de l'altar, obra italiana de pedres de colors i mosaic del segle XII, també és avui al MNAC.

Referències[modifica | modifica el codi]