Església de Sant Miquel Sesperxes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sant Miquel Sesperxes és una església sufragània vers l'extrem sud-est de la demarcació de Sant Martí de Centelles, té una situació enlairada i dominant, i entre ella i la cinglera de la Garga hi un sector ocupat per antics masos, entre els quals destaquen el Presseguer i el Febrer. Els territoris que l'envolten són anomenats Pla de Sant Miquel. L'església fou reedificada del tot a l'entorn del 1738, i no té res de remarcable.)

La parròquia de Sant Martí té tot el poblament dispers, i les seves masies són molt nombroses, bé que moltes es van deshabitant i d'altres es converteixen en cases residencials de gent de la ciutat. Les més enlairades són el Fabregat, vers el límit amb Sant Quirze Safaja, i la Rovira, o la Rovira dels Cerdans, entre el castell i Sauva Negra, totes dues a més de 850 m d'altitud. Ambdues masies, sobretot la Rovira, compten amb un bon casal, una part del qual es remunta al segle XVI, i la seva història és coneguda des del segle XIII.

La majoria dels masos habitats es troba prop de la carretera de Sant Feliu de Codines, sobreposa al camí històric de Vic a Caldes de Montbui. Poden remarcar-se per la seva antiguitat i estructura els masos Pujol, la Serra, la Viladevall, el mas Pou, amb una torre de tres pisos aprofitats com a habitatge, el mas Blanc, on visqué el poeta Màrius Torres i ara és residència d'una comunitat que practica la vida eremítica i acull grups de gent que cerca repòs, el mas Aliguer i el grup de cases que forma el Racó de la Font. Algunes d'aquestes renovades els darrers anys.

Són notables els boscs de pins, alzines i alguns roures que s'estenen per tot el terme, de preferència per la Costa de Sant Martí i Puig Fabregat, i sobretot pel sector del terme que va de Sant Miquel Sesperxes a Bertí, i als fondals del torrent de les Roquetes, que s'aboca als torrents de Roca Gironella i Rossinyol, que s'uneixen amb la Riera de Tenes a Sant Miquel del Fai.

El sector de sota la cinglera de la Garga o de Valldaneu té unes característiques totalment diverses, tant per la seva altitud, que voreja els 500 m, com per la densitat de vegetació i, sobretot, pel sistema de vida.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 44′ 45″ N, 2° 13′ 26″ E / 41.745822°N,2.224012°E / 41.745822; 2.224012