L'església de Santa Cristina d'Aro està situada al peu de les Gavarres, dalt d'un pujol, a la part més alta del poble de Santa Cristina d'Aro. És un temple d'origen medieval, de notables proporcions i modificat en diverses ocasions, encara que l'arrebossat de calç que cobreix totalment l'exterior i l'interior dificulta la datació dels diversos elements.[1] És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
L'edifici actual consta de dues naus i creuer.[1] La nau N, més ampla, té absis semicircular i l'altra, al S, té una sagristia a l'angle E feta al segle xviii, la qual va substituir l'absis originari.[1] Els arcs triomfals i els formers són de ferradura i estil preromànic.[1] La mateixa forma té la volta del transsepte, que travessa les naus. La torre-campanar, quadrada, és de base romànica llevat de la part alta, acabada amb un pinacle.[1] La porta del frontis, rectangular, és del segle xviii, mentre que la porta lateral (tapiada) és del segle xii.[1] Tot l'edifici és fet de pedra local i tant l'interior com l'exterior són arrebossats.[1]
L'església apareix esmentada el 1041 com el lloc on es reuniren l'abat i els monjos de Sant Feliu de Guíxols amb Ermessenda, comtessa de Barcelona, el seu germà Pere, bisbe de Girona, i Guifred Vidal, senyor de Pals, quan els fou confiada la custòdia i la defensa del Castell d'Aro i els foren concedides les primícies i delmes de la parròquia de Santa Cristina.[2] La seva importància monumental correspon a la seva condició de parròquia principal de la Vall d'Aro a l'alta edat mitjana.[2]
↑ 2,02,1«Església de Santa Cristina d'Aro». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2013].
