Església de Santa Maria Reina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Església de Santa Maria Reina
Santa Maria Reina.jpg
Església de Santa Maria Reina
Dades bàsiques
Tipus església
Arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Característiques
Estat d'ús Correcte
Estil Neorenaixentista
Construcció 1922-1936
Planta Creu llatina
Ubicació
Estat Espanya
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Ctra. d'Esplugues, 103

41° 23′ 43″ N, 2° 09′ 42″ E / 41.39527778°N,2.16166667°E / 41.39527778; 2.16166667
Bé cultural d'interès local
Identificador 40382
Activitat
Categoria Església parroquial
Diòcesi Arquebisbat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

L'Església de Santa Maria Reina es troba al barri de Pedralbes, al districte de Les Corts de Barcelona. És obra de l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, qui la va dissenyar en estil neorenaixentista, amb una forta influència brunelleschiana. Fou construïda entre 1922 i 1936, com una filial del Monestir de Montserrat —inicialment es va anomenar Església de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes— i, igual que aquest, pertany a l'orde benedictí.

Història i descripció[modifica | modifica el codi]

L'església va ser financiada per Josep Nicolau d'Olzina, qui va suggerir la construcció en estil renaixentista, sense dubte com a reflex del classicisme noucentista de moda a l'època. Les obres van ser interrompudes per l'esclat de la Guerra Civil, per la qual Rubió va haver d'exiliar-se, i van ser finalitzades als anys 1950 per Raimon Duran i Reynals.

El conjunt està integrat per l'església, que està flanquejada per dos claustres, a més d'un campanar i diversos edificis annexos, convertits actualment en un col·legi major. L'església té planta de creu llatina, amb una nau de volta de canó, inspirada en la Capella Pazzi de Brunelleschi, i cúpula semiesfèrica amb tambor octagonal —inspirada en el baptisteri de Sant Joan de Florència—, amb un absis semicircular a la part posterior. El 1996 es va reformar el presbiteri i l'altar.[1] A la seva part esquerra té una capella mortuòria amb planta de creu grega i nova cúpula semiesfèrica. El campanar està inspirat en el famós campanile de Venècia.

El pòrtic d'entrada té forma d'arc de mig punt, rematat per un frontó triangular, i està decorat amb pintures de Josep Obiols, realitzades entre 1950 i 1951: la central, sobre la porta d'entrada, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu; a les llunetes laterals es troben representacions de Santa Eulàlia i Sant Jordi, patrons de Barcelona i de Catalunya, respectivament.

Aquest monument està declarat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), inclòs al Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona amb el nivell de protecció B.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Projectada i dirigida per Joan Bassegoda Nonell. Col·laboradors Bibiana Sciortino i Mario Andruet

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]