Església de Santa Maria de l'Alba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Església de Santa Maria de l'Alba
Tárrega.JPG
Dades bàsiques
Tipus església
Arquitecte Josep de la Concepció
Construït S. XVII
Característiques
Estil Barroc
Ubicació
Comarca Urgell
Municipi Tàrrega
Localització Pl. Major de Fra Josep de la Concepció

41° 38′ 48″ N, 1° 08′ 21″ E / 41.6467°N,1.13918°E / 41.6467; 1.13918
Bé inventariat
Identificador IPAC: 467
Activitat
Modifica dades a Wikidata

L'Església de Santa Maria de l'Alba és una obra de Tàrrega (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Fou erigida entre 1672 i 1742, tot cenyint-se al disseny realitzat prèviament per l'arquitecte Josep de la Concepció, el qual fou altament influenciat pels corrents neoclàssics propis del context en què visqué.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Portada de l'església.

L'edifici de Santa Maria és d'una sola nau amb capelles laterals intercomunicades, dins de la tipologia anomenada jesuítica (derivada del Gesú de Vignola a Roma) que a Catalunya, però, era ja usual des d'època gòtica[1]

La coberta-una volta de canó amb llunetes que arrenca d'un entaulament- recolza sobre pilastres gegants entre les quals s'obren els arcs de mig punt d'accés a les capelles laterals. Sobre els arcs, al llarg de la nau hi ha una tribuna. Una cúpula de mitja taronja amb nervis, sobre un tambor amb vuit finestres alternades amb parelles de pilastres, s'alça sobre el creuer, el projecte inicial concebia la cúpula sobre petxines[1]

Al cos principal de l'edifici fet entre el 1672 i el 1696, hom li afegí dues capelles-la dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), que havien estat projectades també per Fra Josep (mort ja el 1690). Allà trobem la talla policromada de la Mare de Déu, del segle XVIII- XIX.[1]

La façana si bé seguí la composició originària en tres cossos -que corresponen a la nau central i a les capelles laterals, no es resolgué segons el concepte de retaule setcentista sinó que s'acabà molt posteriorment, ja dins del segle XX, amb una portada del segle XVIII, atribuïda a Pere Costa[1] Segons el projecte inicial de Fra Josep, el campanar, semblant al de Vilanova i la Geltrú, havia de tenir un cos més. Sobre una base quadrangular s'alça un doble cos de planta vuitavada acabat amb balustrada i pinacles.[1]

A la porta lateral, el portal de Cervera, hi ha una fornícula amb la Mare de Déu de Cervera a dins, realitzada en pedra porosa. Va ser realitzada al segle XVII. Actualment li manda un braç.[1]

Els frescos de la nau central del temple són de Josep Minguell.

Història[modifica | modifica el codi]

L'església de Santa Maria de l'Alba, projectada per Fra Josep de la Concepció, conegut com el Tracista, fou construïda de nova planta al mateix indret de l'antiga església. Les traces originals, datades el 1672, es conserven encara a l'arxiu municipal i permeten de veure que les obres de Santa Maria de l'Alba seguien força fidelment les directrius de Fra Josep.[1]

Va ser el 14 de febrer de 1672 quan va esfondrar-se el campanar de l'església parroquial (d'estil romànic i més petita), que va quedar greument afectada. En primera instància s'acordà d'adobar immediatament la capella de les Santes Espines, clausurar mitjançant pedra i calç un armari de la sagristia, apuntalar el conjunt de l'edifici, tancar l'arcada restant davant de la rectoria, tapar tots els buits susceptibles de causar danys majors i reforçar la cantonada de l'església propera a l'escala del campanar, mentre es debatia la resolució que calia empendre. La solució va ser edificar un nou temple neogòtic, de dimensions considerables. L'encarregat de fer-la va ser fra Josep de la Concepció, conegut amb el sobrenom el Tracista.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Santa Maria de l'Alba Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Església de Santa Maria de l'Alba». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 gener 2017].