De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Esglésies[1] (antigament Chiesa, i avui dia en sard Igrèsias i italià Iglesias) és una ciutat de Sardenya, a la província de Sardenya del Sud. L'any 2006 tenia 27.772 habitants. Es troba a la regió de Sulcis-Iglesiente. Limita amb els municipis de Buggerru, Carbonia, Domusnovas, Fluminimaggiore, Gonnesa, Musei, Narcao, Siliqua, Vallermosa, Villacidro i Villamassargia. És seu episcopal.
Fou ocupada pels catalans després d'un setge per primer cop el 1324, durant la conquesta aragonesa de Sardenya.[2] En aquest setge hi morí lluitant al costat del seu fill Pere de Queralt i d'Anglesola, i el governador de Sardenya, Berenguer Carròs i Llòria hi va construir el castell de Salvaterra.
Ocupada per Marià IV d'Arborea i després per Brancaleone Doria i Guillem d'Arborea, fou recuperada per l'infant Martí el Jove el 1409. Com a ciutat sota domini català va tenir estatut propi igual que d'altres ciutats de Sardenya. Fou seu d'una seca des Alfons III fins a Pere III. Encara s'hi parlava català al segle xviii, després substituït pel castellà (que li va donar el nom de Iglesias que ha conservat) i pel sard, i al segle xix per l'italià.
Llista d'alcaldes
| Període |
Identitat |
Partit
|
| 2005- |
Pierluigi Carta |
Llista Cívica
|
.svg&lang=ca)
