Eslovè

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaEslovè
slovenščina
Tipus llengua SVO i llengua accentuada
Parlants
2,2 milions principalment a Europa Central
Parlants nadius 2.400.000
Parlat a Eslovènia, Itàlia, Àustria i Hongria
Oficial a Eslovènia Eslovènia
Flag of Carinthia (state).svg Caríntia (Àustria)
Unió Europea Unió Europea.
Idioma esloveno.png
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves
llengües eslaves meridionals
Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts Slovene studies
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
Estudiat per Slovene studies
Codis
ISO 639-1 sl
ISO 639-2 slv
ISO 639-3 slv
SIL SLV
Glottolog slov1268
Ethnologue.com slv
IETF sl
Modifica dades a Wikidata

L'eslovè (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.[1][2]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

La llengua és parlada principalment a Eslovènia, però també per les minories nacionals eslovenes a Friül - Venècia Júlia, Itàlia (al voltant de 90.000 a Eslàvia friülana, Resia, Canale Valley, Província de Trieste i en aquells municipis de la Província de Gorizia limítrofs amb Eslovènia), al sud de Caríntia i algunes parts d'Estíria a Àustria (25.000). També es parla a Croàcia, especialment a Istria, Rijeka i Zagreb (11.800-1.3.100), al sud-oest d'Hongria (3-5.000), a Sèrbia (5.000), i a la diàspora eslovena a tot Europa i a la resta del món (al voltant 300,000), particularment als Estats Units (sobretot a Ohio, al voltant de 3.400 parlants), Canadà, Argentina, Austràlia i Sud-àfrica.

Història[modifica | modifica el codi]

Es conserva documentació en eslovè des del segle X, tot i que l'auge de la llengua és del segle XVI, amb l'esplendor literària dels escriptors d'Eslovènia. Mentre el país va formar part de l'Imperi Austrohongarès, es va produir un fenomen de diglòssia: les elits parlaven alemany i l'eslovè era la llengua del poble, cosa que explica l'elevat nombre de germanismes en el seu vocabulari. La seva integració a Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial va perpetuar l'arraconament de l'eslovè, en aquesta ocasió en favor del serbocroat. La independència del país en 1991 i la seva declaració com a idioma oficial estan ajudant a la seva recuperació i estandardització.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

La gramàtica de l'eslovè és força complexa. Com a curiositat, destaca pel fet de ser un dels pocs idiomes que conserven el nombre dual de l'indoeuropeu. Les paraules poden presentar tres gèneres: masculí, femení i neutre i algunes d'elles tenen declinació. Per a l'escriptura usa l'alfabet llatí amb algunes lletres modificades amb el hàtxec. En alguns textos especials l'eslovè empra accents gràfics, que poden ser agut, circumflex, greu i accent greu doble, els quals marquen alhora la síl·laba tònica i la duració de la vocal. Hi ha vuit sons vocàlics, com en català central.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Dialectes de l'eslovè, segons el lingüista Fran Ramovš (1931)

L'eslovè té nombrosos dialectes (més de 30), alguns d'ells amb un accent tonal que complica el sistema fonològic. Molts d'aquests dialectes regionals no són mútuament intel·ligibles. El nombre de dialectes comptabilitzats per estudiosos de l'idioma ascendeix a 36 o fins i tot 46. No obstant això, es pot donar una llista de nou principals grups dialectals:

  • vzhodno (oriental)
  • severovzhodno (nord-oriental)
  • zahodno (occidental)
  • osrednje (central)
  • gorenjsko (d'Alta Carniola)
  • belokranjsko (de Carniola Blanca o Interior)
  • dolenjsko (de Baixa Carniola)
  • primorsko (litoral)
  • prekmuro o venc, dialecte arcaic de l'eslovè parlat al sud-oest d'Hongria, prop de la ciutat de Szentgotthárd

Sistema d'escriptura i sons[modifica | modifica el codi]

Comparativa entre paraules en català, eslovè i italià en una exposició al CCCB de Barcelona.

L'eslovè usa l'alfabet llatí, però tot i que les lletres són les mateixes que en català, si fa no fa, algunes amb l'addició de signes diacrítics, algunes de les lletres no se pronuncien igual. És el cas de la "c", per exemple, que es pronuncia com el dígraf català de "ts"; la "č", que es pronuncia com a "tx"; la "j", que es pronuncia com la "i" catalana, la "y" anglesa i la "j" alemanya; la "š", que es pronuncia com la "x" catalana; i la "ž", que es pronuncia com la "j" catalana, però més suau. La majoria dels sons de l'eslovè tenen la seva correspondència en català. No obstant això, hi ha alguns sons que no estan presents de forma natural en català (si bé en la seva majoria són coneguts a través d'altres idiomes). Aquests sons són els representats per les lletres: č, š, ž, z.

  • Č: més profund que la CH espanyola
  • Š: com la CH francesa (SH anglesa però més profunda)
  • Ž: com la J francesa
  • Z: com la S sonora catalana, Z catalana o francesa

L'eslovè té 21 fonemes consonàntics distintius.

Fonemes consonàntics eslovens[3]
Consonant labial Consonant dental/
alveolar
Consonant palatal Consonant velar
Consonant nasal m n
Consonant oclusiva Consonant sorda p t k
Sonora b d ɡ
Consonant africada consonant sorda t͡s t͡ʃ
Sonora d͡ʒ
Consonant fricativa consonant sorda f s ʃ x
Sonora z ʒ
Consonant aproximant ʋ l j
Consonant ròtica r

Escriptors en eslovè[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Eslovè». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Slovene language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 25 octubre 2017].
  3. Herrity, Peter. Slovene, a comprehensive grammar. 1. publ., [Nachdr.].. London: Routledge, 2006. ISBN 0415231485. 
Viquipèdia
Hi ha una edició en eslovè
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eslovè Modifica l'enllaç a Wikidata