Eslovè

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaEslovè
slovenščina
Parlants
2,2 milions principalment a Europa Central
Nadius 2.400.000
Parlat a Eslovènia, Itàlia, Àustria i Hongria
Oficial a Eslovènia Eslovènia
Flag of Carinthia (state).svg Caríntia (Àustria)
Unió Europea Unió Europea.
Regulat per Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
Idioma esloveno.png
Família lingüística

Indoeuropea
  Eslava
    Meridional

      Eslovè
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
Estudiat per Slovene studies
Codis
ISO 639-1 sl
ISO 639-2 slv
ISO 639-3 slv
SIL SLV
Glottolog slov1268
Ethnologue.com slv
IETF sl
Modifica dades a Wikidata

L'eslovè (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Es conserva documentació en eslovè des del segle X, tot i que l'auge de la llengua és del segle XVI, amb l'esplendor literària dels escriptors d'Eslovènia. Mentre el país va formar part de l'Imperi Austrohongarès, es va produir un fenomen de diglòssia: les elits parlaven alemany i l'eslovè era la llengua del poble, cosa que explica l'elevat nombre de germanismes en el seu vocabulari. La seva integració a Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial va perpetuar l'arraconament de l'eslovè, en aquesta ocasió en favor del serbocroat. La independència del país en 1991 i la seva declaració com a idioma oficial estan ajudant a la seva recuperació i estandardització.

La gramàtica de l'eslovè és força complexa. Com a curiositat, destaca pel fet de ser un dels pocs idiomes que conserven el nombre dual de l'indoeuropeu. Les paraules poden presentar tres gèneres: masculí, femení i neutre i algunes d'elles tenen declinació. Per a l'escriptura usa l'alfabet llatí amb algunes lletres modificades amb el hàtxec. En alguns textos especials l'eslovè empra accents gràfics, que poden ser agut, circumflex, greu i accent greu doble, els quals marquen alhora la síl·laba tònica i la duració de la vocal. Hi ha vuit sons vocàlics, com en català central.

L'eslovè té nombrosos dialectes (més de 30), alguns d'ells amb un accent tonal que complica el sistema fonològic.

Sistema d'escriptura[modifica | modifica el codi]

Comparativa entre paraules en català, eslovè i italià en una exposició al CCCB de Barcelona.

L'eslovè usa l'alfabet llatí, però tot i que les lletres són les mateixes que en català, si fa no fa, algunes amb l'addició de signes diacrítics, algunes de les lletres no se pronuncien igual. És el cas de la "c", per exemple, que es pronuncia com el dígraf català de "ts"; la "č", que es pronuncia com a "tx"; la "j", que es pronuncia com la "i" catalana, la "y" anglesa i la "j" alemanya; la "š", que es pronuncia com la "x" catalana; i la "ž", que es pronuncia com la "j" catalana, però més suau.

Escriptors en eslovè[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en eslovè de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eslovè Modifica l'enllaç a Wikidata