Eslovè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eslovè
slovenščina
Parlat a: Eslovènia, Itàlia, Àustria i Hongria
Regió: Europa Central
Parlants: 2,2 milions
Classificació genètica: Indoeuropea

  Eslava
    Meridional
      Eslovè

estatus oficial
Llengua oficial de: Eslovènia, parts de Caríntia i la Unió Europea.
Regulat per: Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
codis de la llengua
ISO 639-1 sl
ISO 639-2 slv
ISO 639-3 SLV
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'eslovè (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Es conserva documentació en eslovè des del segle X, tot i que l'auge de la llengua és del segle XVI, amb l'esplendor literària dels escriptors d'Eslovènia. Mentre el país va formar part de l'Imperi Austrohongarès, es va produir un fenomen de diglòssia: les elits parlaven alemany i l'eslovè era la llengua del poble, cosa que explica l'elevat nombre de germanismes en el seu vocabulari. La seva integració a Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial va perpetuar l'arraconament de l'eslovè, en aquesta ocasió en favor del serbocroat. La independència del país en 1991 i la seva declaració com a idioma oficial estan ajudant a la seva recuperació i estandardització.

La gramàtica de l'eslovè és força complexa. Com a curiositat, destaca pel fet de ser un dels pocs idiomes que conserven el nombre dual de l'indoeuropeu. Les paraules poden presentar tres gèneres: masculí, femení i neutre i algunes d'elles tenen declinació. Per a l'escriptura usa l'alfabet llatí amb algunes lletres modificades amb el hàtxec. En alguns textos especials l'eslovè empra accents gràfics, que poden ser agut, circumflex, greu i accent greu doble, els quals marquen alhora la síl·laba tònica i la duració de la vocal. Hi ha vuit sons vocàlics, com en català central.

L'eslovè té nombrosos dialectes (més de 30), alguns d'ells amb un accent tonal que complica el sistema fonològic.

Sistema d'escriptura[modifica | modifica el codi]

Comparativa entre paraules en català, eslovè i italià en una exposició al CCCB de Barcelona.

L'eslovè usa l'alfabet llatí, però tot i que les lletres són les mateixes que en català, si fa no fa, algunes amb l'addició de signes diacrítics, algunes de les lletres no se pronuncien igual. És el cas de la "c", per exemple, que es pronuncia com el dígraf català de "ts"; la "č", que es pronuncia com a "tx"; la "j", que es pronuncia com la "i" catalana, la "y" anglesa i la "j" alemanya; la "š", que es pronuncia com l'"x" catalana; i la "ž", que es pronuncia com la "j" catalana, però més suau.

Escriptors en eslovè[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eslovè Modifica l'enllaç a Wikidata