Eslovènia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Eslovènia

EuroEslovenia.svg

Estació membre RTVSLO
Final Nacional EMA
Aparicions 25 (15 finals)
Primera aparició 1993
Millor resultat
Final 1995, 2001
Semifinal 1r 1993
Pitjor resultat
Final 25è 2014
Semifinal 21è 2004
Enllaços externs
Pàgina en RTVSLO
Pàgina d'Eslovènia en Eurovision.tv

Eslovènia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1993. Des de llavors, el país només ha faltat en dues ocasions: en 1994 i en l'edició del 2000.

El país mai no ha guanyat el Festival. De fet, el seu millor resultat al concurs és un setè lloc, aconseguit en 1995 amb Darja Švajger, i en 2001 amb Nuša Derenda. L'altre únic resultat dins del TOP-10 d'una final va ser la desena posició de Tanja Ribič en 1997. Des de la introducció de les semifinals en 2004, Eslovènia no es va classificar per a la final en deu ocasions, però sí que ho va aconseguir en 2007, 2011, 2014, 2015 i 2018.

Història[modifica]

Abans de 1993, Eslovènia va participar en el Festival d'Eurovisió com a part de Iugoslàvia els anys 1966, 1967, 1970 i 1975.

El festival el retransmet Radiotelevizija Slovenija (RTVSLO) per a tot el país. El procés habitual de selecció de l'intèrpret és una gala televisada anomenada Evrovizijska Melodija (EMA).

Com s'ha indicat prèviament, la seva millor posició han estat dos setens llocs en 1995 i 2001.

L'any 2008, els eslovens van apostar per una de les cantants més famoses al seu país, Rebeka Dremelj, que va estar molt prop d'aconseguir passar a la final. En 2009 i 2010, van tornar a obtenir mals resultats en semifinals, on van aconseguir sengles setzens llocs en la semifinal dels dos anys.

Maja Keuc va ser la representant triada per a l'edició de 2011, amb «Vanilija». Abans que el festival tingués lloc, es va decidir que el tema s'interpretés en anglès i no en eslovè. Per tant, el títol de la cançó va passar a ser «No One». Amb ella es va classificar per a la final per primera vegada en quatre anys després d'obtenir el tercer lloc en la semifinal, amb 112 punts. En la final rebria 96 punts, la qual cosa la va col·locar en tretzè lloc. El televot li va atorgar el vint-i-dosè lloc; el jurat, més benèvol, li va concedir la quarta posició.

Malgrat el bon resultat de 2011, en 2012 i 2013 van tornar els pobres resultats: el país va quedar eliminat en semifinals en penúltim i últim lloc, respectivament.

En 2014, Tinkara Kovač, amb el seu tema «Spet (Round and round)» es va classificar a una final, en la qual va quedar penúltima amb 9 punts, és a dir, el pitjor resultat aconseguit en una final per l'Estat eslovè.

En l'edició de 2015 va ser seleccionat el grup Maraaya amb el tema «Here For You», amb la van aconseguir el cinquè lloc en la semifinal, amb 92 punts, i el catorzè en la final.

En 2016, la cantant ManuElla guanyaria l'EMA amb «Blue and Red», que finalment no va aconseguir passar a la final, en acabar a la catorzena plaça en la seva semifinal, amb 57 punts.

Tampoc va aconseguir passar en 2017, quan Omar Naber, que ja havia representat el país en 2005, va obtenir la dissetena posició en la seva semifinal amb «On My Way». Un any després, Lea Sirk va córrer millor sort amb «Hvala, ne!», encara que va quedar 22a amb 64 punts en la final. En 2019, Zala Kralj i Gašper Šantl també es van classificar amb «Sebi» i van quedar en 15a posició amb 105 punts.

Participacions[modifica]

Llegenda
  • Guanyador
  • Segona posició
  • Tercera posició
  • Quarta o cinquena posició (Top 5)
  • Última posició
  • Any Seu Artista Cançó

    (Música / Lletra)

    Final Punts Semifinal Punts
    1993 Irlanda Millstreet 1X Band «Tih deževen dan» 22 9 1 54
    No hi va participar en 1994
    1995 Irlanda Dublín Darja Švajger «Prisluhni mi» 7 84 No va haver-hi semifinals
    1996 Noruega Oslo Regina «Dan najlepših sanj» 21 16 20 30
    1997 Irlanda Dublín Tanja Ribič «Zbudi se» 10 60 No va haver-hi semifinals
    1998 Regne Unit Birmingham Vili Resnik «Naj bogovi slišijo» 18 17
    1999 Israel Jerusalem Darja Švajger «For a thousand years» 11 50
    No hi va participar en 2000
    2001 Dinamarca Copenhaguen Nuša Derenda «Energy» 7 70 No va haver-hi semifinals
    2002 Estònia Tallinn Sestre «Samo ljubezen» 14 33
    2003 Letònia Riga Karmen Stavec «Nanana» 23 7
    2004 Turquia Istanbul Platin «Stay forever» No es va classificar 21 5
    2005 Ucraïna Kíev Omar Naber «Stop» 12 69
    2006 Grècia Atenes Anžej Dežan «Mr nobody» 16 49
    2007 Finlàndia Hèlsinki Alenka Gotar «Cvet z juga» 15 66 7 140
    2008 Sèrbia Belgrad Rebeka Dremelj «Vrag naj vzame» No es va classificar 11 36
    2009 Rússia Moscou Quartissimo & Martina Majerle «Love symphony» 16 14
    2010 Noruega Oslo Roka Žlindre i Kalamari «Narodnozabavni rock» 16 6
    2011 Germany Düsseldorf Maja Keuc «No one»

    (Matjaž Vlašič / Urša Vlašič)

    13 96 3 112
    2012 Azerbaidjan Bakú Eva Boto «Verjamem»

    (Vladimir Graić, Hari Mata Hari / Igor Pirkovič)

    No es va classificar 17 31
    2013 Suècia Malmö Hannah Mancini «Straight into love»

    (Hannah Mancini, G. Zemljic, I. Margan, M. Rodic / Hannah Mancini, M. Primuzak)

    16 8
    2014 Dinamarca Copenhaguen Tinkara Kovač «Round and round»

    (Raay / Tinkara Kovač, Hannah Mancini, Tina Piš)

    25 9 10 52
    2015 Àustria Viena Maraaya «Here for you»

    (Raay, Marjetka Vovk / Charlie Mason, Raay)

    14 39 5 92
    2016 Suècia Estocolm ManuElla «Blue and Red»

    (Manuella Brečko, Marjan Hvala / Leon Oblak)

    No es va classificar 14 57
    2017 Ucraïna Kíev Omar Naber «On My Way»

    (Omar Naber, Žiga Pirnat)

    17 36
    2018 Portugal Lisboa Lea Sirk «Hvala, ne!»

    (Lea Sirk, Tomy DeClerque)

    22 64 8 132
    2019 Israel Tel Aviv Zala Kralj & Gašper Šantl «Sebi»

    (Gašper Šantl, Zala Kralj)

    15 105 6 167

    Votació d'Eslovènia[modifica]

    Fins a 2019, la votació d'Eslovènia ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1 Croàcia Croàcia 125
    2 Suècia Suècia 117
    3 Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina 100
    4 Sèrbia Sèrbia 99
    5 Dinamarca Dinamarca 81
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Sèrbia Sèrbia 185
    2 Croàcia Croàcia 184
    3 Suècia Suècia 177
    4 Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina 151
    5 Dinamarca Dinamarca 122
    Més punts rebuts només en la final
    Pos. País Punts
    1 Croàcia Croàcia 81
    2 Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina 61
    3 Sèrbia Sèrbia 38
    4 Rússia Rússia 35
    5 Macedònia del Nord Macedònia del Nord 33
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Croàcia Croàcia 135
    2 Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina 110
    3 Sèrbia Sèrbia 97
    4 Montenegro Montenegro 91
    5 Polònia Polònia 83

    12 Punts[modifica]

    • Eslovènia ha donat 12 punts a:

    Final (1993 - 2003)[modifica]

    Any País Any País Any País Any País
    1993 IRL Irlanda 1996 IRL Irlanda 1999 CRO Croàcia 2002 CRO Croàcia
    No hi va participar en 1994 1997 RUS Rússia No hi va participar en 2000 2003 RUS Rússia
    1995 CRO Croàcia 1998 CRO Croàcia 2001 Estònia Estònia

    Galeria d'imatges[modifica]