Espàrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Espàrids
Eocè fins a l'actualitat[1]
Esparrall (Diplodus annularis)
Calamus bajonado
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Sparidae
Gèneres

Vegeu la classificació

Déntol (Dentex dentex) fotografiat a Portofino (Itàlia).)

Els espàrids (Sparidae) són una de les famílies de peixos més ben representades a la mar Catalana.[2] En formen part alguns dels peixos que es poden trobar habitualment a les nostres costes, com el sarg, l'esparrall, l'orada, l'oblada o la salpa.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Tenen un cos alt, comprimit i fusiforme
  • cap gros i amb el perfil convex.
  • La boca és petita i, en alguns casos, lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció.
  • L'aleta dorsal és única, llarga, té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior.
  • Les pectorals són llargues i punxegudes.
  • Peduncle caudal robust.
  • Escates ctenoides.
  • Nombre de vèrtebres: 24 (10 + 14).
  • Flancs generalment argentats amb, sovint, bandes transversals fosques.[3][1]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies. Els ous són planctònics.[4]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen invertebrats bentònics.[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

La gran majoria són habitants de la zona litoral i es troben prop del fons.[4]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viuen als mars i oceans de clima tropical i temperat.[5]

Cuina[modifica | modifica el codi]

Una de les espècies més apreciada en gastronomia és l'orada (Sparus aurata).

Classificació[modifica | modifica el codi]

N'hi ha 125 espècies repartides en 37 gèneres:

Observacions[modifica | modifica el codi]

El consum d'algunes de les seues espècies pot produir ciguatera.[1][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 FishBase (anglès)
  2. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 11, "Peixos", pp. 270.
  3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 173.
  4. 4,0 4,1 Enciclopèdia Catalana (català)
  5. ZipCodeZoo.com (anglès)
  6. Iwatsuki, Kimura & Yoshino. Ichthyological Research, vol. 53, 4, 2006, pàg. 406–414. DOI: 10.1007/s10228-006-0365-z.
  7. Animal Diversity Web (anglès)
  8. MarineSpecies.org (anglès)
  9. The Taxonomicon (anglès)
  10. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Davidson, Alan: Mediterranean Seafood, Penguin, 1972. ISBN 0-14-046174-4, pp. 86-108.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]