España ­Artística y Monumental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreEspaña ­Artística y Monumental
(es) España Artística y Monumental Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipuslitografia i llibre de viatges Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPatricio de la Escosura y Morrogh Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1842 Modifica el valor a Wikidata
Creació1842
Dades i xifres
Gènereliteratura espanyola del Romanticisme Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pàgines310 Modifica el valor a Wikidata

España ­Artística y Monumental és una obra literària i pictòrica compresa dintre del gènere dels llibres de viatges que va sortir a la llum el 1842 a París, (casa Veith i Hauser). Les litografies van sortir en tres volums amb temes paisatgistes i sobre els monuments més destacats d'Espanya. L'autor del projecte i pintor de les estampes va ser el paisatgista del Romanticisme Jenaro Pérez Villaamil en col·laboració amb Patricio de la Escosura que va ser el responsable del text. El seu mecenes o patrocinador va ser el marquès de Remisa.

Història[modifica]

Litografia de Louis-Julien Jacottet (Hautes Pyrénées)

Va ser una obra de col·laboració encara que la responsabilitat i gran part dels dibuixos per a la litografia van anar a càrrec del seu impulsor Pérez Villaamil. A més a més de l'escriptor Patricio de la Escosura van treballar estretament amb ell els autors de quaderns d'estampes de paisatges i monuments, Benoist i Louis-Julien Jacottet (1806-1880).[1]

El moviment romàntic havia posat de moda amb gran èxit els llibres il·lustrats de viatges. España Artística i Monumental va ser una de les obres més belles dintre d'aquest gènere junt amb España pintoresca i artística de Francesc de Paula Van Halen i Recuerdos y bellezas de España de Francisco Javier Parcerisa en col·laboració amb Josep Maria Quadrado Nieto.[2] La major part de les làmines van ser executades per Villaamil, moltes d'elles tretes de la seva pròpia obra pictòrica; en aquests casos en la signatura, al peu, es pot llegir «<G. P. de Villaamil pinxit>». Però van col·laborar a més a més altres artistes com el seu propi germà Juan, Carderera, Valeriano Domínguez Bécquer, Cecilio Pizarro i Crespo.

Una altra part de l'obra es va portar a terme amb dibuixos originals comprats a altres artistes i així consta a cada una de les làmines, llevat d'algun cas en què no se cita el nom de l'autor sinó que es llegeix simplement «G. Pérez de Villaamil ho va dirigir». Això va succeir amb el treball de Valentín Cardedera que en carta dirigida a Villaamil expressa la seva protesta:[3]

« He vist amb sentiment que entre les últimes estampes de l'Espanya Monumental, que han sortit algunes on els originals de les quals vaig vendre a Vostè, està suprimit el meu nom. El propi succeeix, com ja he dit a Vostè, amb la catedral de Zamora. La Magdalena de Zamora [...] En aquestes últimes que han sortit falta el meu nom [...] »
— Valentín Cardedera Solano

L'obra i el seu contingut[modifica]

Tota l'obra té un caire romàntic en la línia d'altres obres europees. Pérez Villaamil va aportar l'estil de les seves pintures amb paisatges urbans, personatges populars, toc costumista, exaltació del medieval dintre del sentiment romàntic. La casa Hauser de París la va editar entre 1842 i 1850. Va sortir a la llum en tres volums on van treballar uns vint-i-tres litògrafs francesos més un d'espanyol. Malgrat la varietat d'autors i litògrafs el conjunt va resultar uniforme gràcies a la bona direcció de Pérez Villaamil i malgrat que els litògrafs es van permetre moltes llicències interpretatives amb els originals, costum molt de moda a l'època.[4]

Conté vistes de Toledo amb 44 làmines; vistes de Burgos amb 19; diversos llocs de Castella, l'Aragó, Andalusia, el País Basc, Navarra i Galícia que només compta amb una làmina. La selecció és arbitrària i no estan representades totes les regions d'Espanya.[5][n. 1]

  • Làmines:
  • Ruïnes àrabs a Humanejos
    Ruïnes àrabs a Humanejos
  • San Francisco de Guadalajara
    San Francisco de Guadalajara

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Al catàleg general de l'obra de Villaamil, les làmines corresponents a l'Espanya Monumental porten la numeració des de 791 a 934.

Referències[modifica]

  1. ↑ Arias Anglés, 1986, p. 182.
  2. ↑ Arias Anglés, 1986, p. 192.
  3. ↑ Arias Anglés, 1986, p. 193 cf. Xavier de Salas Pérez Villaamil y Carderera Archivo Español de Arte XXXVI, 1963, p. 83
  4. ↑ Arias Anglés, 1986, p. 194-195.
  5. ↑ Arias Anglés, 1986, p. 194 cf. Xavier de Salas Varias notas sobre Pérez Villaamil Archivo Español de Arte XXI, 1958, p. 273 i ss.

Bibliografia[modifica]

  • Arias Anglés, Enrique. El paisajista romántico Jenaro Pérez Villaamil (en castellà). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1986. ISBN 84-00-06396-1. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: España ­Artística y Monumental
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=España_­Artística_y_Monumental&oldid=31946812»