Espai de Schwartz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En matemàtiques, i més específicament en anàlisi funcional i camps relacionats, un espai de Schwartz és un espai funcional de funcions de decreixement ràpid. Aquest tipus d'espai té la propietat interessant que la transformada de Fourier n'és un automorfisme. Per dualitat, aquesta propietat permet estendre la definició de la transformada de Fourier als elements de l'espai dual de l'espai de Schwartz , és a dir, a les distribucions temperades.

Aquest espai s'anomena així en honor a Laurent Schwartz, creador de la teoria de les distribucions. Una funció de l'espai de Schwartz es diu a vegades funció de Schwartz.

Una funció gaussiana bidimensional és un exemple de funció de decreixement ràpid, i per tant, un element de l'espai de Schwartz.

Definició[modifica | modifica el codi]

L'espai de Schwartz o espai de funcions de decreixement ràpid definit sobre l'espai euclídia és el conjunt de funcions

on

són multiíndexs (conjunts ordenats d'índexs),
és el conjunt de funcions reals llises sobre , i
és una norma definida a partir de la norma del suprem com:

on els nombres són enters positius que satisfan:

Exemples de funcions en [modifica | modifica el codi]

  • Si , llavors .
  • Qualsevol funció llisa de suport compacte pertany a .

Propietats[modifica | modifica el codi]

  • és un espai de Fréchet sobre els nombres complexos .
  • Per la regla de la cadena se segueix que es tancat sota la multiplicació punt a punt, és a dir, .
  • La transformada de Fourier es un automorfisme lineal continu de en ell mateix.
  • Per a qualsevol , es té que on Lp(Rn) es l'espai de funcions p-integrables en Rn. En particular, qualsevol funció de és una funció fitada.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Reed & Simon, 1980.
  • L. Hörmander, The Analysis of Linear Partial Differential Operators I, (Distribution theory and Fourier Analysis), 2nd ed, Springer-Verlag, 1990.
  • M. Reed, B. Simon, Methods of Modern Mathematical Physics: Functional Analysis I, Revised and enlarged edition, Academic Press, 1980.