Vés al contingut

Esparrall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEsparrall
Diplodus annularis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN170260 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereDiplodus
EspècieDiplodus annularis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims

L'esparrall, esparralló[2] o pinta (Diplodus annularis) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[3][4]

Morfologia

[modifica]
  • Pot arribar als 24 cm de llargària total.
  • El dors és ovalat, alt i comprimit lateralment.
  • La boca és petita, terminal i una mica protràctil.
  • Presenta diverses fileres de molars a cada mandíbula. També té incisius.
  • Té una aleta dorsal. L'aleta pectoral, punxeguda, és quasi més llarga que el cap. Les pèlviques són curtes. L'anal és curta.
  • Les aletes pèlviques són de color groc. Té una petita taca negra a la base de les pectorals.
  • De color verd al dors i blanc als flancs.
  • Té una taca negra en forma d'anell a la base de la cua.[5][6]

Reproducció

[modifica]

La maduresa sexual arriba amb una talla de 10 cm i pot presentar sexes separats o ser hermafrodita proteràndric. Es reprodueix entre febrer i setembre a la Mediterrània occidental.[7]

Alimentació

[modifica]

Menja cucs, crustacis, mol·luscs gastròpodes i equinoderms.[5]

Hàbitat

[modifica]

És una espècie gregaria costanera que prefereix les praderies de Posidonia i els fons sorrencs amb Caulerpa fins als 30 m de fondària. Resisteix bastant la contaminació existent a l'interior dels ports.[8]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (Arxipèlag de Madeira, Canàries i des de les costes de Portugal fins a la Mar Cantàbrica), al Mediterrani, a la mar Negra i a la Mar d'Azov.[5][9]

Interès pesquer

[modifica]

La seua pesca comercial es realitza amb tremalls i gànguil. És una de les captures més freqüents amb volantí des d'embarcació. Es comercialitza com a morralla.[8]

Referències

[modifica]
  1. MarineSpecies.org (anglès)
  2. «Esparralló». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  3. UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
  6. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 175.
  7. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. Planes 883-907. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. volum 2. UNESCO, París, França.
  8. 8,0 8,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 176.
  9. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. p. 883-907. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. volum 2. UNESCO, París, França.

Bibliografia

[modifica]
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.