Espasa de Stalingrad

De Viquipèdia
Infotaula d'obra artísticaEspasa de Stalingrad
Sword presented to the British people and the King George - panoramio.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusespasa i ceremonial weapon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1943
Materialacer Modifica el valor a Wikidata
Dimensions122 (longitud) cm
Volgograd Panorama Museum (en) Tradueix (Volgograd) Modifica el valor a Wikidata
Espasa de Stalingrad: una de les tres còpies fetes per Wilkinson Sword al 1943.

L'Espasa de Stalingrad és una espasa a dues mans enjoiada forjada i gravada especialment per ordre del Rei Jordi VI com a mostra d'homenatge del poble britànic als defensors soviètics de la ciutat durant la batalla de Stalingrad.[1] El 29 de novembre de 1943 va ser oferta al Mariscal Stalin pel Primer Ministre Churchill a una cerimònia durant la Conferència de Teheran, en presència del President Roosevelt i davant d'una guàrdia d'honor. Durant la inspecció de la fulla, el Mariscal soviètic Kliment Voroixílov va deixar caure l'espasa.[2]

Descripció[modifica]

L'espasa és de doble tall, de model croat a dues mans, aproximadament de 121cm de longitud, amb una guarda en plata. La inscripció gravada a l'àcid, escrita en anglès i rus, diu: "Als ciutadans amb cor d'acer de Stalingrad • el present del Rei Jordi VI • en mostra d'homenatge del poble britànic".

ГРАЖДАНАМ СТАЛИНГРАДА • КРЕПКИМ КАК СТАЛЬ • ОТ КОРОЛЯ ГЕОРГА VI • В ЗНАК ГЛУБОКОГО ВОСХИЩЕНИЯ БРИТАНСКОГО НАРОДА
TO THE STEEL-HEARTED CITIZENS OF STALINGRAD • THE GIFT OF KING GEORGE VI • IN TOKEN OF THE HOMAGE OF THE BRITISH PEOPLE

L'empunyadura està feta en 8 de 18 quirats i té un pom de cristall de roca amb una rosa d'Anglaterra en or. El final de la guarda de 25cm està adornada amb el cap d'un lleopard i acabada en daurat.[3]

Els 91cm de fulla són convexos i forjats a mà amb el millor acer de Sheffield. La beina es va feta de pell de xai persa tenyit en vermell, si bé algunes fonts afirmen que es tracta de cuir marroquí.[4] Està decorada amb l'escut reial, la corona i el monograma reial en plata daurada, amb 5 muntures en plata i 3 robins muntants en estrelles d'or.

En el seu moment va afirmar-se com una de les darreres obres mestres de la forja d'espases de l'època moderna.[5]

Fabricació[modifica]

El disseny original va ser obra de R.M.Y. Gleadowe, un catedràtic d'art de la Universitat d'Oxford, i va ser aprovat pel Rei. Una comissió de 9 artesans experts de van supervisar l'execució dels treballs. La redacció en rus va ser aprovada per Sir Ellis Hovell Minns, un iconògraf eslau i President del Pembroke College, Cambridge.[6]

La Wilkinson Sword Company va encarregar-se de la fabricació, i els artesans principals van ser Tom Beasley i Sid Rouse, el cal·lígraf M. C. Oliver i l'argenter Corp. Leslie G. Durbin de la Royal Air Force. L'acer per a la forja provenia de Sanderson Brothers and Newbould de Sheffield. El projecte va trigar 3 mesos a completar-se.

La presentació[modifica]

La presentació oficial va ser feta mentre que els Big Three estaven reunits a l'ambaixada soviètica durant la Conferència de Teheran al novembre de 1943, a on s'estaven ultimant els plans per a l'Operació Overlord.[7]

Després de 3 hores de retard, els tres caps i les seves delegacions es van reunir a la gran sala de conferències amb una guàrdia d'honor britànica i soviètica formada a un costat de la sala. Winston Churchill entrà vestint el seu uniforme de Comodor de la RAF i una banda militar soviètica interpretà God Save the King i La Internacional. Churchill va prendre l'espasa de mans d'un tinent britànic i, girant-se a Stalin, declarà, M'han encarregat oferir-li aquesta espasa d'honor com a prova d'homenatge del poble britànic. Stalin besà la fulla i ho agraí als britànics. Llavors, oferí l'espasa a Franklin Roosevelt perquè la inspeccionés, el qual va assenyalar la fulla i la va mantenir en alt, dient realment tenen els cors d'acer (en anglès, Stalin s'assembla fonèticament a man of steel, home d'acer).

L'espasa va tornar a ser guardada a la beina, i al final de la cerimònia, Stalin la donà inesperadament a un dels seus camarades més antics i més lleials, el Mariscal Kliment Voroixílov. Això el sorprengué i va agafar malament l'espasa, que sortí de la beina i caigué.[8] Les versions difereixen en si li va caure als peus, a terra, o si va ser agafada a temps per ser tornada a la beina.[9] Tot i l'incident, Voroixílov, qui havia estat un dels socis de Stalin més antics i durant molt de temps Comissari de Defensa, seguí gaudint d'una llarga i exitosa carrera a l'alt escalafó soviètic.

Disposició[modifica]

Abans de ser presentada, l'espasa va ser exhibida per tot el Regne Unit com una icona religiosa, incloent a l'Abadia de Westminster.[10]

L'espasa original està exposada al Museu de la Batalla de Stalingrad de Volgograd.[11] Durant la Guerra Freda tornà a Gran Bretanya per a exposicions temporals en almenys 3 ocasions.[12] Wilkinson Sword va forjar 3 espases més poc després:

Referències[modifica]

  1. Antony Beevor (1998), Stalingrad, Viking Press, p. 405 ISBN 0-14-024985-0
  2. Winston Churchill (1953), Closing the Ring, Vol. 5, p. 321.
  3. Olof Janson, The Sword of Stalingrad Page, with original pictures & information courtesy of Robert Wilkinson Latham, son of John Wilkinson Latham of the Wilkinson Sword Co.
  4. Ed Levin, The Sword of Stalingrad Description Arxivat 2012-02-24 a Wayback Machine., Russianswords.com.
  5. "Sword of Stalingrad...Perfection in its Field", Sklar advertisement, July 1944, in The Journal of Bone and Joint Surgery[Enllaç no actiu], Vol. XXVI, No. 3, Boston MA. p. 11.
  6. Elizabeth Hill, "Obituary: Sir Ellis Hovell Minns (1874-1953)," The Slavonic and East European Review, 1953, pp. 236-238.
  7. Paul D. Mayle (1987), Eureka Summit: agreement in principle and the Big Three at Tehran, 1943, University of Delaware Press, pp. 89-90 ISBN 0874132959
  8. Gladwyn Jebb's eyewitness account recorded in the 16 December 1943 diary entry of Harold Nicholson (1967), The War Years, 1939-1945, Vol. II of Diaries and Letters, Atheneum, New York, p. 334.
  9. Mayle, p. 90.
  10. Alan Sinfield (1983), Society and Literature, 1945-1970, Taylor & Francis, London, p. 23 ISBN 0416317707
  11. "The Battle of Stalingrad" & "Queen Elizabeth - Honorary Citizenship", The Voice of Russia, Tid-bits of the Week, 1999-2000.
  12. Andrew Higgins, "Stalingrad blade blunted by time: The sword Churchill gave Stalin is gathering museum dust," 7 November 1993, The Independent, U.K.
  13. "Smitten by the Sword of Stalingrad - 40 years on display at Jo'burg War Museum", Noseweek Online, Issue # 103, May 2008.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espasa de Stalingrad