Gabriela Barenboim: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
{{Infotaula de persona}}
orto, bàsicament
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula de persona}}
{{Infotaula de persona}}
'''Gabriela Barenboim''' és una física [[Espanya|espanyola]], professora titular i investigadora a la [[Universitat de València]], en el Departament de [[Física teòrica|Física Teòrica]], i en el [[Institut de Física Corpuscular|IFIC.]] Pertany al grup de recerca IFIE, grup d'investigadors en física teòrica que forma part del Departament Física Teòrica de la Universitat de València i de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), amb seu a [[València]], on treballa mà a mà amb físics de talla internacional com Jose Bernabeu Alberola.<ref>Interacciones Fundamentales y sus Implicaciones Experimentales.(IFIE) (en castellà) [http://ifie.uv.es/index.php?option=com_content&view=article&id=51&Itemid=54&lang=es]</ref> El seu camp de recerca es basa en la [[Física de partícules|física d'altes energies]] i l'astrofísica.<ref>IFIE.uv.es. Gabriela Barenboim. [http://ifie.uv.es/index.php?option=com_content&view=article&id=51&Itemid=57&lang=en#top]. Consulta 4 de febrer de 2016</ref>
'''Gabriela Barenboim''' és una física [[Espanya|espanyola]], professora titular i investigadora a la [[Universitat de València]], al Departament de [[Física teòrica|Física Teòrica]], i a l'[[Institut de Física Corpuscular]]. Pertany al grup de recerca IFIE, grup d'investigadors en física teòrica que forma part del Departament Física Teòrica de la Universitat de València i de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), amb seu a [[València]], on treballa amb físics com Jose Bernabeu Alberola.<ref>Interacciones Fundamentales y sus Implicaciones Experimentales.(IFIE) (en castellà) [http://ifie.uv.es/index.php?option=com_content&view=article&id=51&Itemid=54&lang=es]</ref> El seu camp de recerca es basa en la [[Física de partícules|física d'altes energies]] i l'astrofísica.<ref>IFIE.uv.es. Gabriela Barenboim. [http://ifie.uv.es/index.php?option=com_content&view=article&id=51&Itemid=57&lang=en#top]. Consulta 4 de febrer de 2016</ref>


Gabriela Barenboim va realitzar els seus estudis universitaris en la facultat de física de la Universitat de València. Posteriorment, va realitzar el seu postdoctorado en el [[Fermilab]], el [[Organització Europea per a la Recerca Nuclear|CERN]] i l'institut de física de la [[Universitat de Magúncia Johannes Gutenberg|Universitat de Mainz.]] Des de llavors i fins a l'actualitat ha realitzat un centenar d'articles de temes variats relacionats amb el seu camp. Els temes principals de la seva recerca són la fenomenologia de física d'altes energies (més de 70 articles publicats) i l'astrofísica (més de 20 articles publicats); on estudia, en la seva major part, diverses propietats dels [[Neutrí|neutrinos]], la [[violació CP]] i [[Simetria CPT|CPT]] i diferents tipus de simetries. Els dos articles més citats en els quals ha participat són dos [[Llibre blanc|llibres blancs]] titulats Theory of neutrinos: A white paper (teoria de neutrinos) i Light sterile neutrinos: A white paper ([[Neutrí estèril|neutrinos estèrils]] lleugers).<ref>{{Plantilla:Cite web|título=Barenboim, Gabriela - Profile - INSPIRE-HEP|url=http://inspirehep.net/author/profile/Gabriela.Barenboim.1|sitioweb=inspirehep.net|fechaacceso=2016-02-24}}</ref>
Gabriela Barenboim va realitzar els seus estudis universitaris a la facultat de física de la Universitat de València. Posteriorment, va realitzar el seu postdoctorat al [[Fermilab]], el [[Organització Europea per a la Recerca Nuclear|CERN]] i l'institut de física de la [[Universitat de Magúncia Johannes Gutenberg|Universitat de Mainz]]. Des de llavors i fins a l'actualitat ha escrit un centenar d'articles de recerca de temes variats relacionats amb el seu camp. Els temes principals de la seva recerca són la fenomenologia de física d'altes energies (més de 70 articles publicats) i l'astrofísica (més de 20 articles publicats); on estudia, en la seva major part, diverses propietats dels [[neutrí|neutrins]], la [[violació CP]] i [[Simetria CPT|CPT]] i diferents tipus de simetries. Els dos articles més citats en els quals ha participat són dos [[Llibre blanc|llibres blancs]] titulats ''Theory of neutrinos: A white paper'' (teoria de neutrins) i ''Light sterile neutrinos: A white paper'' ([[Neutrí estèril|neutrins estèrils]] lleugers).<ref>{{Cite web|título=Barenboim, Gabriela - Profile - INSPIRE-HEP|url=http://inspirehep.net/author/profile/Gabriela.Barenboim.1|sitioweb=inspirehep.net|fechaacceso=2016-02-24}}</ref> L'any 2006 va guanyar el Premi Idea en ciències bàsiques pel seu treball "L'energia fosca com a motor de l'Univers inflacionari", atorgat per la revista Idea a investigadors menors de 40 anys.<ref>{{Plantilla:Cite web|título=Noticias {{!}} Ciudad de las Artes y las Ciencias|url=http://www.cac.es/es/prensa/noticias/baltasar-beferull-gabriela-barenboim-y-lorenzo-cotino-ganadores-en-la-ii-edicion-de-los-premios-idea.html|sitioweb=www.cac.es|fechaacceso=2016-02-24|nombre=Ciudad de las Artes y las|apellido=Ciencias}}</ref><ref>Gobierno de Aragón. Aragón Investiga. Noticias. Gabriela Barenboim: “Los científicos debemos aprender un lenguaje que no sea opaco para la gente”. 15 de març de 2011.[http://www.aragoninvestiga.org/gabriela-barenboim-cosmos-universo-materia-oscura/] Consulta 10 de maig de 2016</ref>

L'any 2006 va guanyar el Premi Idea en ciències bàsiques pel seu treball "L'energia fosca com a motor de l'Univers inflacionario", atorgat per la revista Idea a investigadors menors de 40 anys.<ref>{{Plantilla:Cite web|título=Noticias {{!}} Ciudad de las Artes y las Ciencias|url=http://www.cac.es/es/prensa/noticias/baltasar-beferull-gabriela-barenboim-y-lorenzo-cotino-ganadores-en-la-ii-edicion-de-los-premios-idea.html|sitioweb=www.cac.es|fechaacceso=2016-02-24|nombre=Ciudad de las Artes y las|apellido=Ciencias}}</ref><ref>Gobierno de Aragón. Aragón Investiga. Noticias. Gabriela Barenboim: “Los científicos debemos aprender un lenguaje que no sea opaco para la gente”. 15 de març de 2011.[http://www.aragoninvestiga.org/gabriela-barenboim-cosmos-universo-materia-oscura/] Consulta 10 de maig de 2016</ref>


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}


{{ORDENA:Barenboim, Gabriela}}
[[Categoria:Físics espanyols]]
[[Categoria:Físics espanyols]]

Revisió del 18:57, 17 maig 2016

Infotaula de personaGabriela Barenboim
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísica teòrica Modifica el valor a Wikidata

Gabriela Barenboim és una física espanyola, professora titular i investigadora a la Universitat de València, al Departament de Física Teòrica, i a l'Institut de Física Corpuscular. Pertany al grup de recerca IFIE, grup d'investigadors en física teòrica que forma part del Departament Física Teòrica de la Universitat de València i de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), amb seu a València, on treballa amb físics com Jose Bernabeu Alberola.[1] El seu camp de recerca es basa en la física d'altes energies i l'astrofísica.[2]

Gabriela Barenboim va realitzar els seus estudis universitaris a la facultat de física de la Universitat de València. Posteriorment, va realitzar el seu postdoctorat al Fermilab, el CERN i l'institut de física de la Universitat de Mainz. Des de llavors i fins a l'actualitat ha escrit un centenar d'articles de recerca de temes variats relacionats amb el seu camp. Els temes principals de la seva recerca són la fenomenologia de física d'altes energies (més de 70 articles publicats) i l'astrofísica (més de 20 articles publicats); on estudia, en la seva major part, diverses propietats dels neutrins, la violació CP i CPT i diferents tipus de simetries. Els dos articles més citats en els quals ha participat són dos llibres blancs titulats Theory of neutrinos: A white paper (teoria de neutrins) i Light sterile neutrinos: A white paper (neutrins estèrils lleugers).[3] L'any 2006 va guanyar el Premi Idea en ciències bàsiques pel seu treball "L'energia fosca com a motor de l'Univers inflacionari", atorgat per la revista Idea a investigadors menors de 40 anys.[4][5]

Referències

  1. ↑ Interacciones Fundamentales y sus Implicaciones Experimentales.(IFIE) (en castellà) [1]
  2. ↑ IFIE.uv.es. Gabriela Barenboim. [2]. Consulta 4 de febrer de 2016
  3. ↑ «Barenboim, Gabriela - Profile - INSPIRE-HEP». [Consulta: 24 febrer 2016].
  4. ↑ Ciencias, Ciudad de las Artes y las. «Noticias | Ciudad de las Artes y las Ciencias». [Consulta: 24 febrer 2016].
  5. ↑ Gobierno de Aragón. Aragón Investiga. Noticias. Gabriela Barenboim: “Los científicos debemos aprender un lenguaje que no sea opaco para la gente”. 15 de març de 2011.[3] Consulta 10 de maig de 2016
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gabriela_Barenboim&oldid=16982312»