Atemptats de Christchurch de 2019: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
referència repetida
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 3: Línia 3:
Els '''atemptats de Christchurch de 2019''' van ser dos [[Terrorisme|atacs teroristes]] perpetrats el divendres {{Data|15|3|2019}} de març per un « [[llop solitari]] » contra la congregació de la [[mesquita]] Al Noor i la mesquita de Linwood,<ref name="vox">{{Ref-web|url=https://www.vox.com/world/2019/3/14/18266624/christchurch-mosque-shooting-new-zealand-gunman-what-we-know|títol=Christchurch mosque shooting: what we know so far|consulta= 15 de març de 2019|data= 15 de març de 2019|obra=www.vox.com}}</ref> a la [[ciutat]] [[Nova Zelanda|neozelandesa]] de [[Christchurch]] . Els atacs van causar 51 morts <ref name=":0">{{Ref-notícia|títol=Al menos 40 muertos en dos atentados terroristas contra dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://elpais.com/internacional/2019/03/15/actualidad/1552616642_719105.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> -42 a la mesquita Al Noor, set a la de Linwood <ref name="eldiario">{{Ref-notícia|títol=Al menos 49 muertos en dos atentados terroristas contra dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://www.eldiario.es/internacional/detenidos-multiples-tiroteos-Nueva-Zelanda_0_878062227.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> i dues víctimes que van morir a l'hospital <ref>{{Ref-notícia|títol=Christchurch terrorist attack death toll reaches 51|url=https://www.tvnz.co.nz/one-news/new-zealand/christchurch-terrorist-attack-death-toll-reaches-51-reports|consulta=2019-05-03}}</ref> -i 49 ferits. Un sospitós, l'australià Brenton Tarrant, va ser arrestat i acusat d'assassinat.<ref>{{Ref-web|url=https://www.odt.co.nz/news/national/christchurch-mosque-terror-accused-killer-smirked-court|títol=Christchurch mosque terror: Accused killer smirked in court|consulta= 16 de març de 2019|data= 16 de març de 2019|obra=Otago Daily Times Online News}}</ref> El divendres és el dia sagrat de l' [[islam]] i, per tant, el de més afluència a les mesquites.<ref name="vox" /> Des de novembre de 1990, no havia tingut lloc un tiroteig massiu a Nova Zelanda.<ref name="elmundo">{{Ref-notícia|títol=Al menos 49 muertos en un sangriento atentado contra musulmanes en Nueva Zelanda|url=https://www.elmundo.es/internacional/2019/03/15/5c8b0e8221efa0175a8b4617.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref>
Els '''atemptats de Christchurch de 2019''' van ser dos [[Terrorisme|atacs teroristes]] perpetrats el divendres {{Data|15|3|2019}} de març per un « [[llop solitari]] » contra la congregació de la [[mesquita]] Al Noor i la mesquita de Linwood,<ref name="vox">{{Ref-web|url=https://www.vox.com/world/2019/3/14/18266624/christchurch-mosque-shooting-new-zealand-gunman-what-we-know|títol=Christchurch mosque shooting: what we know so far|consulta= 15 de març de 2019|data= 15 de març de 2019|obra=www.vox.com}}</ref> a la [[ciutat]] [[Nova Zelanda|neozelandesa]] de [[Christchurch]] . Els atacs van causar 51 morts <ref name=":0">{{Ref-notícia|títol=Al menos 40 muertos en dos atentados terroristas contra dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://elpais.com/internacional/2019/03/15/actualidad/1552616642_719105.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> -42 a la mesquita Al Noor, set a la de Linwood <ref name="eldiario">{{Ref-notícia|títol=Al menos 49 muertos en dos atentados terroristas contra dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://www.eldiario.es/internacional/detenidos-multiples-tiroteos-Nueva-Zelanda_0_878062227.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> i dues víctimes que van morir a l'hospital <ref>{{Ref-notícia|títol=Christchurch terrorist attack death toll reaches 51|url=https://www.tvnz.co.nz/one-news/new-zealand/christchurch-terrorist-attack-death-toll-reaches-51-reports|consulta=2019-05-03}}</ref> -i 49 ferits. Un sospitós, l'australià Brenton Tarrant, va ser arrestat i acusat d'assassinat.<ref>{{Ref-web|url=https://www.odt.co.nz/news/national/christchurch-mosque-terror-accused-killer-smirked-court|títol=Christchurch mosque terror: Accused killer smirked in court|consulta= 16 de març de 2019|data= 16 de març de 2019|obra=Otago Daily Times Online News}}</ref> El divendres és el dia sagrat de l' [[islam]] i, per tant, el de més afluència a les mesquites.<ref name="vox" /> Des de novembre de 1990, no havia tingut lloc un tiroteig massiu a Nova Zelanda.<ref name="elmundo">{{Ref-notícia|títol=Al menos 49 muertos en un sangriento atentado contra musulmanes en Nueva Zelanda|url=https://www.elmundo.es/internacional/2019/03/15/5c8b0e8221efa0175a8b4617.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref>


Un dels tirotejos va ser retransmès en directe a les [[Xarxa social|xarxes socials]] per l'atacant, on també va circular un manifest difós pel responsables de l'atemptat en el qual incita a la violència contra les persones musulmanes i declara la seva intenció de crear una atmosfera de [[Terrorisme|teror]] .<ref name="eldiario">{{Ref-notícia|títol=Al menos 49 muertos en dos atentados terroristas contra dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://www.eldiario.es/internacional/detenidos-multiples-tiroteos-Nueva-Zelanda_0_878062227.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> El manifest, de 74 pàgines, estaria fonamentat en el [[Islamofòbia|odi a l'islam]] i als [[Immigració|immigrants]], als qui defineix com "invasors".<ref name="elmundo">{{Ref-notícia|títol=Al menos 49 muertos en un sangriento atentado contra musulmanes en Nueva Zelanda|url=https://www.elmundo.es/internacional/2019/03/15/5c8b0e8221efa0175a8b4617.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref>
Un dels tirotejos va ser retransmès en directe a les [[Xarxa social|xarxes socials]] per l'atacant, on també va circular un manifest difós pel responsables de l'atemptat en el qual incita a la violència contra les persones musulmanes i declara la seva intenció de crear una atmosfera de [[Terrorisme|teror]] .<ref name="eldiario"/> El manifest, de 74 pàgines, estaria fonamentat en el [[Islamofòbia|odi a l'islam]] i als [[Immigració|immigrants]], als qui defineix com "invasors".<ref name="elmundo"/>


== Atemptats ==
== Atemptats ==


=== Tiroteig a la mesquita Al Noor ===
=== Tiroteig a la mesquita Al Noor ===
A les 13:40 (UTC +12: 00, hora local), el tirador va arribar en el seu automòbil, va aparcar i va entrar a la mesquita Al Noor equipat amb una arma semiautomàtica, casc proveït de càmera, ulleres i jaqueta militar. Va ser rebut per un grup de fidels que el van saludar i van rebre <ref>{{Ref-notícia}}</ref> i immediatament després, va començar a disparar contra els presents, deixant 42 morts.<ref name="elmundo">{{Ref-notícia}}</ref>
A les 13:40 (UTC +12: 00, hora local), el tirador va arribar en el seu automòbil, va aparcar i va entrar a la mesquita Al Noor equipat amb una arma semiautomàtica, casc proveït de càmera, ulleres i jaqueta militar. Va ser rebut per un grup de fidels que el van saludar i van rebre<ref>{{ref-notícia|títol='Hello brother', first Christchurch mosque victim said to shooter|url=https://toronto.citynews.ca/2019/03/15/hello-brother-first-christchurch-mosque-victim-said-to-shooter/|obra=CityNews|data= 15 de març de 2019|consulta= 18 de març de 2019}}</ref> i immediatament després, va començar a disparar contra els presents, deixant 42 morts.<ref name="elmundo"/>


Segons el vídeo que el mateix atacant va transmetre en directe a través de les xarxes socials,<ref>{{Ref-notícia}}</ref> l'home armat va passar diversos minuts dins la mesquita, disparant indiscriminadament als assistents, incloses les víctimes que jeien ferides a terra. A l'interior de la mesquita, el pistoler va trobar l'oposició d'un dels assistents, Naeem Rashid, que no va poder evitar la massacre i va ser assassinat a l'acte.<ref name="oposicion">{{Ref-notícia}}</ref> Després va abandonar la mesquita i va disparar a la gent que estava fora. Després de tornar al seu vehicle per fer-se amb una altra arma, va tornar a la mesquita on va continuar disparant contra els que no havien pogut fugir, dels quals molts ja estaven ferits. Finalment, el pistoler va sortir de la mesquita per segona vegada i va matar una dona abans de tornar al seu vehicle i fugir de l'escena.<ref>{{Ref-notícia}}</ref>
Segons el vídeo que el mateix atacant va transmetre en directe a través de les xarxes socials,<ref>{{ref-notícia|títol=El terrorista de Nueva Zelanda transmitó la matanza por Facebook Live|url=https://www.infobae.com/america/mundo/2019/03/15/el-video-de-la-masacre-en-la-mezquita-en-nueva-zelanda-que-transmitio-en-vivo-el-tirador/|obra=Infobae|data= 15 de març de 2019|consulta= 18 de març de 2019}}</ref> l'home armat va passar diversos minuts dins la mesquita, disparant indiscriminadament als assistents, incloses les víctimes que jeien ferides a terra. A l'interior de la mesquita, el pistoler va trobar l'oposició d'un dels assistents, Naeem Rashid, que no va poder evitar la massacre i va ser assassinat a l'acte.<ref name="oposicion">{{ref-notícia|títol=El hombre que ahuyentó con un datáfono al terrorista de Nueva Zelanda: "Le dije '¡ven aquí!'"|url=https://www.eldiario.es/theguardian/ahuyento-datafono-terrorista-Nueva-Zelanda_0_879112317.html|periódico=eldiario.es|data= 18 de març de 2019|consulta= 18 de març de 2019}}</ref> Després va abandonar la mesquita i va disparar a la gent que estava fora. Després de tornar al seu vehicle per fer-se amb una altra arma, va tornar a la mesquita on va continuar disparant contra els que no havien pogut fugir, dels quals molts ja estaven ferits. Finalment, el pistoler va sortir de la mesquita per segona vegada i va matar una dona abans de tornar al seu vehicle i fugir de l'escena.<ref>{{ref-notícia|títol=Mosque shootings kill 49; white racist claims responsibility|url=http://www.startribune.com/witness-many-dead-in-new-zealand-mosque-shooting/507178452/|periódico=Star Tribute|data= 15 de març de 2019|consulta= 18 de març de 2019|llengua=anglès}}</ref>


=== Tiroteig a la mesquita Linwood ===
=== Tiroteig a la mesquita Linwood ===
Poc després del primer tiroteig, a les 13:55 h. aproximadament, es passava el segon atac a la mesquita de Linwood, a uns cinc quilòmetres de la mesquita Al Noor, amb set víctimes mortals. Posteriorment, una persona més morir mentre era traslladada a l'hospital.<ref name="elmundo">{{Ref-notícia|títol=Al menos 49 muertos en un sangriento atentado contra musulmanes en Nueva Zelanda|url=https://www.elmundo.es/internacional/2019/03/15/5c8b0e8221efa0175a8b4617.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref>
Poc després del primer tiroteig, a les 13:55 h. aproximadament, passava el segon atac a la mesquita de Linwood, a uns cinc quilòmetres de la mesquita Al Noor, amb set víctimes mortals. Posteriorment, una persona més morir mentre era traslladada a l'hospital.<ref name="elmundo"/>


Un home anomenat Abdul Aziz Wahabzadah, que assistia a la pregària, va aconseguir fer fora al tirador enfrontant-se a ell. En un primer moment, va usar un [[datàfon]] com si d'una arma es tractés, mentre el perseguia, de manera que l'atacant va haver d'abandonar l'edifici per obtenir un altre arma del seu vehicle. Posteriorment, va usar una escopeta que el tirador havia abandonat a terra. Malgrat estar descarregada, va aconseguir fer que el tirador, armat ara amb una pistola, la deixés caure a terra i fugís cap al seu cotxe. Abdul va continuar perseguint amb l'escopeta provocant que el tirador s'allunyés del lloc en el seu vehicle. Finalment, l'atacant va ser detingut poc després per dos agents de policia.<ref>{{Ref-notícia}}</ref><ref name="oposicion">{{Ref-notícia}}</ref>
Un home anomenat Abdul Aziz Wahabzadah, que assistia a la pregària, va aconseguir fer fora al tirador enfrontant-se a ell. En un primer moment, va usar un [[datàfon]] com si d'una arma es tractés, mentre el perseguia, de manera que l'atacant va haver d'abandonar l'edifici per obtenir una altra arma del seu vehicle. Posteriorment, va usar una escopeta que el tirador havia abandonat a terra. Malgrat estar descarregada, va aconseguir fer que el tirador, armat ara amb una pistola, la deixés caure a terra i fugís cap al seu cotxe. Abdul va continuar perseguint amb l'escopeta provocant que el tirador s'allunyés del lloc en el seu vehicle. Finalment, l'atacant va ser detingut poc després per dos agents de policia.<ref>{{ref-notícia|títol=El rostro de la valentía: Abdul Aziz salvó docenas de vidas en Nueva Zelanda|url=https://www.tribuna.com.mx/mundo/El-rostro-de-la-valentia-Abdul-Aziz-salvo-docenas-de-vidas-en-Nueva-Zelanda--20190317-0050.html|obra=Tribuna|data= 17 de març de 2019|consulta= 18 de març de 2019}}</ref><ref name="oposicion"/>


=== Cotxes bomba ===
=== Cotxes bomba ===
Línia 21: Línia 21:


== Sospitosos ==
== Sospitosos ==
La [[policia]] neozelandesa [[Detenció provisional|va detenir]] a quatre persones (tres homes i una dona), de les quals una va quedar immediatament en llibertat en no estar involucrada en l'atemptat. Dos detinguts van ser acusats de tinença d'armes, encara que no relacionat a l'atac, i deixats en llibertat. L'últim detingut va ser acusat d' [[assassinat]] .<ref name=":0">{{Ref-notícia|títol=Al menos 40 muertos en dos atentados terroristas contra dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://elpais.com/internacional/2019/03/15/actualidad/1552616642_719105.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref><ref name="eldiario">{{Ref-notícia|títol=Al menos 49 muertos en dos atentados terroristas contra dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://www.eldiario.es/internacional/detenidos-multiples-tiroteos-Nueva-Zelanda_0_878062227.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref><ref name="publico">{{Ref-notícia|títol=Al menos 49 muertos y 20 heridos en los ataques a dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://www.publico.es/internacional/al-menos-40-muertos-y-20-heridos-ataques-mezquitas-nueva-zelanda.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> Segons la policia, l'atemptat va estar bé planejat i no va ser improvisat.<ref name="elpais2">{{Ref-notícia|títol=Lo que se sabe de los atentados contra dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://elpais.com/internacional/2019/03/15/actualidad/1552634128_526608.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref>
La [[policia]] neozelandesa [[Detenció provisional|va detenir]] a quatre persones (tres homes i una dona), de les quals una va quedar immediatament en llibertat en no estar involucrada en l'atemptat. Dos detinguts van ser acusats de tinença d'armes, encara que no relacionat a l'atac, i deixats en llibertat. L'últim detingut va ser acusat d' [[assassinat]] .<ref name=":0"/><ref name="eldiario"/><ref name="publico">{{Ref-notícia|títol=Al menos 49 muertos y 20 heridos en los ataques a dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://www.publico.es/internacional/al-menos-40-muertos-y-20-heridos-ataques-mezquitas-nueva-zelanda.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> Segons la policia, l'atemptat va estar bé planejat i no va ser improvisat.<ref name="elpais2">{{Ref-notícia|títol=Lo que se sabe de los atentados contra dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://elpais.com/internacional/2019/03/15/actualidad/1552634128_526608.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref>


El detingut acusat d'assassinat és Brenton Tarrant, 1 [[Austràlia|australià]] de 28 anys de l'estat de [[Nova Gal·les del Sud]] vinculat a la [[Ultradreta|extrema dreta]],<ref name="elpais2">{{Ref-notícia}}</ref> que ha estat identificat com l'autor del vídeo per la policia australiana.<ref>{{Ref-notícia}}</ref>
El detingut acusat d'assassinat és Brenton Tarrant, 1 [[Austràlia|australià]] de 28 anys de l'estat de [[Nova Gal·les del Sud]] vinculat a la [[Ultradreta|extrema dreta]],<ref name="elpais2"/> que ha estat identificat com l'autor del vídeo per la policia australiana.<ref>{{ref-notícia|títol=Brenton Tarrant, un exentrenador que odia a los musulmanes|url=https://elpais.com/internacional/2019/03/15/actualidad/1552649383_266774.html|periódico=El País|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019|issn=1134-6582}}</ref>


== Víctimes ==
== Víctimes ==
Línia 77: Línia 77:
Tarrant va plasmar les seves creences en un manifest de 74 pàgines titulat «El gran reemplaçament»,<ref>{{Ref-web|url=https://news.sky.com/story/serious-firearms-incident-ongoing-in-new-zealand-public-urged-to-stay-indoors-11665804|títol=Australian charged with murder as number killed in mosque attacks rises|consulta= 18 de març de 2019|obra=Sky News}}</ref> en referència a la teoria de la conspiració del genocidi blanc ia la seva variant francesa, ''le grand remplacement'' . Va publicar el manifest en el tauler d'imatges 8chan immediatament abans de l'atemptat.<ref name="manifesto">{{Ref-web|url=https://observer.news/featured/the-manifesto-of-brenton-tarrant-a-right-wing-terrorist-on-a-crusade/|títol=The Manifesto of Brenton Tarrant&nbsp;– a right-wing terrorist on a Crusade|data= 15 de març de 2019}}</ref><ref name="thewestaus_2019-03-15">{{Ref-notícia|títol=Australian man named as NZ mosque gunman|url=https://thewest.com.au/news/terrorism/australian-man-brenton-tarrant-named-as-christchurch-gunman-as-four-taken-into-custody-ng-b881137083z|consulta= 15 de març de 2019|data= 15 de març de 2019}}</ref> En el manifest, va dir que havia estat planificant un atemptat des de dos anys abans i que va escollir la localitat de Christchurch amb tres mesos d'antelació.<ref>{{Ref-web|url=https://www.stuff.co.nz/national/crime/111329032/terrorism-security-expert-chris-kumeroa-says-new-zealanders-need-to-be-alert-to-potential-threats|títol=Terrorism security expert Chris Kumeroa says New Zealanders need to be alert to potential threats|obra=Stuff|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> Va declarar que havia estat « [[Comunisme|comunista]] », « [[Anarquisme|anarquista]] » i « llibertari », però que va passar a adoptar idees racistes i va esdevenir un ecofascista preocupat pel [[escalfament global]] .<ref>{{Ref-web|url=https://www.itv.com/news/2019-03-15/new-zealand-suspect-says-he-is-racist-eco-fascist-who-is-mostly-introverted/|títol=New Zealand suspect Brenton Tarrant ‘says he is racist eco-fascist who is mostly introverted’|obra=ITV News|consulta= 15 de març de 2019}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://slate.com/news-and-politics/2019/03/what-the-christchurch-attackers-manifesto-tells-us.html|títol=What the Christchurch Attacker’s Manifesto Tells Us|cognom=Weissmann|nom=Jordan|data= 15 de març de 2019|obra=Slate Magazine|consulta= 15 de març de 2019}}</ref><ref>{{Ref-web|cognom=Bolt|nom=Andrew|títol=Mosque Shooting In New Zealand. Man Dead|url=https://www.heraldsun.com.au/blogs/andrew-bolt/mosque-shooting-in-new-zealand-many-dead/news-story/ceac4d0c5f92a32d2c62754c74d4ca30|obra=Herald Sun|consulta= 15 de març de 2019}}</ref><ref name="KoziolChristchurch">{{Ref-web|cognom=Koziol|nom=Michael|títol=Christchurch shooter's manifesto reveals an obsession with white supremacy over Muslims|url=https://www.smh.com.au/world/oceania/christchurch-shooter-s-manifesto-reveals-an-obsession-with-white-supremacy-over-muslims-20190315-p514ko.html|obra=The Sydney Morning Herald|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190315103916/https://www.smh.com.au/world/oceania/christchurch-shooter-s-manifesto-reveals-an-obsession-with-white-supremacy-over-muslims-20190315-p514ko.html|arxiudata= 15 de març de 2019}}</ref> Encara que va rebutjar l'etiqueta del [[nazisme]], la revista ''The American Conservative'' comenta que la seva ideologia política encaixa amb el nacionalsocialisme. La revista conservadora afegeix que Tarrant rebutja el capitalisme, i que aparentment només considera el cristianisme com a element unificador d'Europa, enfront de la degradació moral que atribueix a Occident.<ref>{{Ref-web|títol=Radicalization & Degeneration|url=https://www.theamericanconservative.com/dreher/radicalization-degeneration-brenton-tarrant-white-supremacist/|obra=The American Conservative|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> El manifest inclou referències a figures prominents de la dreta i [[Mem d'Internet|mems d'Internet]] .<ref>{{Ref-web|url=https://www.buzzfeednews.com/article/ryanhatesthis/murder-as-a-meme-white-male-violence-is-being-distributed|títol=Christchurch: This Will Keep Happening|obra=BuzzFeed News}}</ref>
Tarrant va plasmar les seves creences en un manifest de 74 pàgines titulat «El gran reemplaçament»,<ref>{{Ref-web|url=https://news.sky.com/story/serious-firearms-incident-ongoing-in-new-zealand-public-urged-to-stay-indoors-11665804|títol=Australian charged with murder as number killed in mosque attacks rises|consulta= 18 de març de 2019|obra=Sky News}}</ref> en referència a la teoria de la conspiració del genocidi blanc ia la seva variant francesa, ''le grand remplacement'' . Va publicar el manifest en el tauler d'imatges 8chan immediatament abans de l'atemptat.<ref name="manifesto">{{Ref-web|url=https://observer.news/featured/the-manifesto-of-brenton-tarrant-a-right-wing-terrorist-on-a-crusade/|títol=The Manifesto of Brenton Tarrant&nbsp;– a right-wing terrorist on a Crusade|data= 15 de març de 2019}}</ref><ref name="thewestaus_2019-03-15">{{Ref-notícia|títol=Australian man named as NZ mosque gunman|url=https://thewest.com.au/news/terrorism/australian-man-brenton-tarrant-named-as-christchurch-gunman-as-four-taken-into-custody-ng-b881137083z|consulta= 15 de març de 2019|data= 15 de març de 2019}}</ref> En el manifest, va dir que havia estat planificant un atemptat des de dos anys abans i que va escollir la localitat de Christchurch amb tres mesos d'antelació.<ref>{{Ref-web|url=https://www.stuff.co.nz/national/crime/111329032/terrorism-security-expert-chris-kumeroa-says-new-zealanders-need-to-be-alert-to-potential-threats|títol=Terrorism security expert Chris Kumeroa says New Zealanders need to be alert to potential threats|obra=Stuff|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> Va declarar que havia estat « [[Comunisme|comunista]] », « [[Anarquisme|anarquista]] » i « llibertari », però que va passar a adoptar idees racistes i va esdevenir un ecofascista preocupat pel [[escalfament global]] .<ref>{{Ref-web|url=https://www.itv.com/news/2019-03-15/new-zealand-suspect-says-he-is-racist-eco-fascist-who-is-mostly-introverted/|títol=New Zealand suspect Brenton Tarrant ‘says he is racist eco-fascist who is mostly introverted’|obra=ITV News|consulta= 15 de març de 2019}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://slate.com/news-and-politics/2019/03/what-the-christchurch-attackers-manifesto-tells-us.html|títol=What the Christchurch Attacker’s Manifesto Tells Us|cognom=Weissmann|nom=Jordan|data= 15 de març de 2019|obra=Slate Magazine|consulta= 15 de març de 2019}}</ref><ref>{{Ref-web|cognom=Bolt|nom=Andrew|títol=Mosque Shooting In New Zealand. Man Dead|url=https://www.heraldsun.com.au/blogs/andrew-bolt/mosque-shooting-in-new-zealand-many-dead/news-story/ceac4d0c5f92a32d2c62754c74d4ca30|obra=Herald Sun|consulta= 15 de març de 2019}}</ref><ref name="KoziolChristchurch">{{Ref-web|cognom=Koziol|nom=Michael|títol=Christchurch shooter's manifesto reveals an obsession with white supremacy over Muslims|url=https://www.smh.com.au/world/oceania/christchurch-shooter-s-manifesto-reveals-an-obsession-with-white-supremacy-over-muslims-20190315-p514ko.html|obra=The Sydney Morning Herald|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190315103916/https://www.smh.com.au/world/oceania/christchurch-shooter-s-manifesto-reveals-an-obsession-with-white-supremacy-over-muslims-20190315-p514ko.html|arxiudata= 15 de març de 2019}}</ref> Encara que va rebutjar l'etiqueta del [[nazisme]], la revista ''The American Conservative'' comenta que la seva ideologia política encaixa amb el nacionalsocialisme. La revista conservadora afegeix que Tarrant rebutja el capitalisme, i que aparentment només considera el cristianisme com a element unificador d'Europa, enfront de la degradació moral que atribueix a Occident.<ref>{{Ref-web|títol=Radicalization & Degeneration|url=https://www.theamericanconservative.com/dreher/radicalization-degeneration-brenton-tarrant-white-supremacist/|obra=The American Conservative|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> El manifest inclou referències a figures prominents de la dreta i [[Mem d'Internet|mems d'Internet]] .<ref>{{Ref-web|url=https://www.buzzfeednews.com/article/ryanhatesthis/murder-as-a-meme-white-male-violence-is-being-distributed|títol=Christchurch: This Will Keep Happening|obra=BuzzFeed News}}</ref>


A les armes i els [[Carregador (armes de foc)|carregadors]] empleats estaven escrits en blanc els noms d'esdeveniments històrics i persones mitificats per l'extrema dreta i al·lusions a guerres i batalles entre cristians europeus i musulmans, així com noms de víctimes de [[Gihadisme|atemptats islamistes]] recents i d'agressors d'extrema dreta com Josué Estébanez, l'autor del [[assassinat de Carlos Palomino]] al metro de Madrid el 2007, i Luca Traini .<ref>{{Ref-web|url=https://www.thelocal.it/20190315/new-zealand-shooting-brenton-tarrant-luca-traini-italy-shooter-macerate|títol=New Zealand terror suspect wrote Italian shooter's name on his gun|data= 15 de març de 2019|obra=www.thelocal.it|consulta= 17 de març de 2019}}</ref><ref>{{Ref-notícia}}</ref> També figuraven al·lusions a la [[Batalla de Tours|batalla de Poitiers]] (732), el [[Setge d'Acre (1189-1191)|lloc d'Acre]] (1189-1191), el [[Setge de Malta (1565)|gran lloc de Malta]], la [[Batalla de Lepant (1571)|batalla de Lepant]] (1571), la [[Setge de Viena (1683)|Batalla de Viena]] (1683), la Batalla de Kagul (1770 ), la batalla de Ivankovac (1805), la batalla del pas de Shipka (1877-1878), la batalla de Bulair (1913), el escàndol d'explotació sexual infantil de Rotherham (2010), el Pacte Mundial sobre Migració (2018), [[Carles Martell|Carlos Martel]], [[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic|Segismundo de Luxemburg]], Feliks Kazimierz Potocki, [[Marco Antonio Colonna|Marcantonio Colonna]], [[Sebastiano Venier]], Alexandre Bissonnette, [[Lazar Hrebeljanović]], Dmitri Seniavin, Miloš Obilić, [[János Hunyadi|Joan Hunyadi]], Miguel Szilágyi, Şerban Cantacuzino, Marc Antoni Bragadin, [[Esteve III de Moldàvia|Ştefan cel Mare]], [[Skanderbeg]], Baix Pivljanin, Novak Vujosevic, Edward Codrington, Marko Miljanov Popović, Ernst Rüdiger von Starhemberg, David Soslan, [[David IV de Geòrgia]], Stefan Lazarević, Constantí II de Bulgària, [[Bohemond I d'Antioquia|Bohemund I d'Antioquia]], [[Gastó IV de Bearn|Gastón IV de Bearn]], [[Pelagi I (Astúries)|Pelayo]], Iosif Gurko, la s « catorze paraules » i el terme «turkófagos» (cometurcos), utilitzat pels grecs durant la [[guerra d'independència de Grècia]] .<ref name="Coalson" /> <ref name="Aljazeeramaterial">{{Ref-web|títol=Mosque shooter brandished material glorifying Serb nationalism|url=https://www.aljazeera.com/news/2019/03/zealand-mosque-gunman-inspired-serb-nationalism-190315141305756.html|obra=www.aljazeera.com|editor=Al Jazeera|consulta= 16 de març de 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190315215856/https://www.aljazeera.com/news/2019/03/zealand-mosque-gunman-inspired-serb-nationalism-190315141305756.html|arxiudata= 15 de març de 2019}}</ref><ref name="dailysabah">{{Ref-notícia}}</ref><ref>{{Ref-notícia}}</ref> En una de les armes es podia veure l'expressió [[Islamofòbia|antimusulmana]] «Remove kebab», un eslògan provinent de [[Sèrbia]] que es va expandir globalment i s'usa en cercles supremacistes blancs.<ref name="Coalson">{{Ref-web|cognom=Coalson|nom=Robert|títol=Christchurch Attacks: Suspect Took Inspiration From Former Yugoslavia's Ethnically Fueled Wars|url=https://www.rferl.org/a/christchurch-attacks-yugoslavia-tarrant-inspiration-suspect-new-zealand/29823655.html|obra=www.rferl.org|editor=Radio Free Europe/Radio Liberty|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> A més de textos en [[alfabet llatí]], les armes contenien textos en els alfabets [[Alfabet ciríl·lic|ciríl·lic]], [[Alfabet armeni|armeni]] i [[Alfabet georgià|georgià]] .<ref name="Aljazeeramaterial" /> També portava a la motxilla un pegat amb un sol negre i dues xapes d'identificació, una amb un [[creu celta]] i una altra amb una esvàstica eslava .<ref>{{Ref-notícia}}</ref>
A les armes i els [[Carregador (armes de foc)|carregadors]] empleats estaven escrits en blanc els noms d'esdeveniments històrics i persones mitificats per l'extrema dreta i al·lusions a guerres i batalles entre cristians europeus i musulmans, així com noms de víctimes de [[Gihadisme|atemptats islamistes]] recents i d'agressors d'extrema dreta com Josué Estébanez, l'autor del [[assassinat de Carlos Palomino]] al metro de Madrid el 2007, i Luca Traini.<ref>{{Ref-web|url=https://www.thelocal.it/20190315/new-zealand-shooting-brenton-tarrant-luca-traini-italy-shooter-macerate|títol=New Zealand terror suspect wrote Italian shooter's name on his gun|data= 15 de març de 2019|obra=www.thelocal.it|consulta= 17 de març de 2019}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Uno de los atacantes de Nueva Zelanda llevaba en el fusil el nombre del neonazi que mató a Carlos Palomino|url=https://elpais.com/ccaa/2019/03/15/madrid/1552645383_279994.html|periódico=El País|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019|issn=1134-6582}}</ref> També hi figuraven al·lusions a la [[Batalla de Tours|batalla de Poitiers]] (732), el [[Setge d'Acre (1189-1191)|lloc d'Acre]] (1189-1191), el [[Setge de Malta (1565)|gran lloc de Malta]], la [[Batalla de Lepant (1571)|batalla de Lepant]] (1571), la [[Setge de Viena (1683)|Batalla de Viena]] (1683), la Batalla de Kagul (1770 ), la batalla de Ivankovac (1805), la batalla del pas de Shipka (1877-1878), la batalla de Bulair (1913), el escàndol d'explotació sexual infantil de Rotherham (2010), el Pacte Mundial sobre Migració (2018), [[Carles Martell]], [[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic|Segimon de Luxemburg]], Feliks Kazimierz Potocki, [[Marco Antonio Colonna|Marcantonio Colonna]], [[Sebastiano Venier]], Alexandre Bissonnette, [[Lazar Hrebeljanović]], Dmitri Seniavin, Miloš Obilić, [[János Hunyadi|Joan Hunyadi]], Miguel Szilágyi, Şerban Cantacuzino, Marc Antoni Bragadin, [[Esteve III de Moldàvia|Ştefan cel Mare]], [[Skanderbeg]], Baix Pivljanin, Novak Vujosevic, Edward Codrington, Marko Miljanov Popović, Ernst Rüdiger von Starhemberg, David Soslan, [[David IV de Geòrgia]], Stefan Lazarević, Constantí II de Bulgària, [[Bohemond I d'Antioquia|Bohemund I d'Antioquia]], [[Gastó IV de Bearn|Gastón IV de Bearn]], [[Pelagi I (Astúries)|Pelayo]], Iosif Gurko, les « catorze paraules » i el terme «turkófagos» (cometurcos), utilitzat pels grecs durant la [[guerra d'independència de Grècia]].<ref name="Coalson" /> <ref name="Aljazeeramaterial">{{Ref-web|títol=Mosque shooter brandished material glorifying Serb nationalism|url=https://www.aljazeera.com/news/2019/03/zealand-mosque-gunman-inspired-serb-nationalism-190315141305756.html|obra=www.aljazeera.com|editor=Al Jazeera|consulta= 16 de març de 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190315215856/https://www.aljazeera.com/news/2019/03/zealand-mosque-gunman-inspired-serb-nationalism-190315141305756.html|arxiudata= 15 de març de 2019}}</ref><ref name="dailysabah">{{ref-notícia|url=https://www.dailysabah.com/asia/2019/03/15/new-zealand-mosque-shooter-names-his-idols-on-weapons-he-used-in-massacre|títol=New Zealand mosque shooter names his 'idols' on weapons he used in massacre|editorial=[[Daily Sabah]]|lloc=Estambul|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190315161334/https://www.dailysabah.com/asia/2019/03/15/new-zealand-mosque-shooter-names-his-idols-on-weapons-he-used-in-massacre|arxiudata= 15 de març de 2019|dead-url=no}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol='Malta 1565' inscribed on mosque massacre gunman's rifle|url=https://www.timesofmalta.com/articles/view/20190315/local/malta-1565-written-on-mosque-massacre-gunmans-rifle.704621|periódico=[[Times of Malta]]|data= 15 de març de 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190315225223/https://www.timesofmalta.com/articles/view/20190315/local/malta-1565-written-on-mosque-massacre-gunmans-rifle.704621|arxiudata= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019|dead-url=no}}</ref> En una de les armes s'hi podia veure l'expressió [[Islamofòbia|antimusulmana]] «Remove kebab», un eslògan provinent de [[Sèrbia]] que es va expandir globalment i s'usa en cercles supremacistes blancs.<ref name="Coalson">{{Ref-web|cognom=Coalson|nom=Robert|títol=Christchurch Attacks: Suspect Took Inspiration From Former Yugoslavia's Ethnically Fueled Wars|url=https://www.rferl.org/a/christchurch-attacks-yugoslavia-tarrant-inspiration-suspect-new-zealand/29823655.html|obra=www.rferl.org|editor=Radio Free Europe/Radio Liberty|consulta= 15 de març de 2019}}</ref> A més de textos en [[alfabet llatí]], les armes contenien textos en els alfabets [[Alfabet ciríl·lic|ciríl·lic]], [[Alfabet armeni|armeni]] i [[Alfabet georgià|georgià]].<ref name="Aljazeeramaterial" /> També portava a la motxilla un pegat amb un sol negre i dues xapes d'identificació, una amb un [[creu celta]] i una altra amb una esvàstica eslava.<ref>{{ref-notícia|cognom=Pai|nom=Akshay|url=https://meaww.com/new-zealand-mosque-shooting-attacker-kebab-remover-written-gun-sported-neo-nazi-symbolism|títol=New Zealand mosque shooting: Attacker had "kebab remover" written on gun, sported neo-nazi symbolism|obra=MEAWW|data= 15 de març de 2019|consulta= 17 de març de 2019}}</ref>


== Conseqüències ==
== Conseqüències ==
El nivell d'alerta va ser elevat al màxim per les autoritats de Nova Zelanda i es va ordenar el tancament de totes les mesquites a tot el país i de col·legis i edificis públics a Christchurch, la ciutat on va ocórrer el succés.<ref name="publico">{{Ref-notícia|títol=Al menos 49 muertos y 20 heridos en los ataques a dos mezquitas en Nueva Zelanda|url=https://www.publico.es/internacional/al-menos-40-muertos-y-20-heridos-ataques-mezquitas-nueva-zelanda.html|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref>
El nivell d'alerta va ser elevat al màxim per les autoritats de Nova Zelanda i es va ordenar el tancament de totes les mesquites a tot el país i de col·legis i edificis públics a Christchurch, la ciutat on va ocórrer el succés.<ref name="publico"/>


El 10 d'abril va ser aprovada pel [[Parlament de Nova Zelanda|Parlament]] una modificació de l'Acta d'Armes de Nova Zelanda, prohibint-se la possessió i venda d'armes semiautomàtiques i les seves peces.<ref name="legislacion">{{Ref-web|url=https://www.parliament.nz/en/pb/bills-and-laws/bills-proposed-laws/document/BILL_86423/arms-prohibited-firearms-magazines-and-parts-amendment|títol=Arms (Prohibited Firearms, Magazines, and Parts) Amendment Bill|data= 11 d'abril de 2019|consulta= 19 d'abril de 2019}}</ref>
El 10 d'abril va ser aprovada pel [[Parlament de Nova Zelanda|Parlament]] una modificació de l'Acta d'Armes de Nova Zelanda, prohibint-se la possessió i venda d'armes semiautomàtiques i les seves peces.<ref name="legislacion">{{Ref-web|url=https://www.parliament.nz/en/pb/bills-and-laws/bills-proposed-laws/document/BILL_86423/arms-prohibited-firearms-magazines-and-parts-amendment|títol=Arms (Prohibited Firearms, Magazines, and Parts) Amendment Bill|data= 11 d'abril de 2019|consulta= 19 d'abril de 2019}}</ref>


== Reaccions ==
== Reaccions ==
[[Fitxer:NZ_PM_Jacinda_Ardern_-_Kirk_HargreavesCCC.jpg|miniatura|263x263px| La primera ministra neozelandesa [[Jacinda Ardern]] visita a membres de la comunitat musulmana al Centre Comunitari de Phillipstown el dia després dels atacs. |alt=]]
[[Fitxer:NZ_PM_Jacinda_Ardern_-_Kirk_HargreavesCCC.jpg|miniatura|263x263px| La primera ministra neozelandesa [[Jacinda Ardern]] visita a membres de la comunitat musulmana al Centre Comunitari de Phillipstown l'endemà dels atacs. |alt=]]
El [[primer ministre d'Austràlia]], [[Scott Morrison]], va condemnar els atemptats, vinculant-los amb la [[Ultradreta|extrema dreta]] .<ref name=":0">{{Ref-notícia}}</ref> L'alcaldessa de Christchurch, Lianne Dalziel, va dir que mai va pensar que "alguna cosa com això" pogués succeir a Nova Zelanda, i que "tothom està sorprès".<ref>{{Ref-notícia}}</ref>
El [[primer ministre d'Austràlia]], [[Scott Morrison]], va condemnar els atemptats, vinculant-los amb la [[Ultradreta|extrema dreta]] .<ref name=":0"/> L'alcaldessa de Christchurch, Lianne Dalziel, va dir que mai va pensar que "alguna cosa com això" pogués succeir a Nova Zelanda, i que "tothom està sorprès".<ref>{{ref-notícia|títol=Three in custody after 49 killed in Christchurch mosque shootings|url=https://www.stuff.co.nz/national/111313238/shooting-at-christchurch-mosque|obra=Stuff|data= 15 de març de 2019|consulta= 18 de març de 2019}}</ref>


Líders de tot el món es van solidaritzar amb Nova Zelanda i van rebutjar l'atemptat.<ref>{{Ref-notícia|títol=El mundo se solidariza con Nueva Zelandia y rechaza atentado terrorista|url=https://cnnespanol.cnn.com/2019/03/15/el-mundo-se-solidariza-con-nueva-zelandia-y-rechaza-atentado-terrorista/|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref>
Líders de tot el món es van solidaritzar amb Nova Zelanda i van rebutjar l'atemptat.<ref>{{Ref-notícia|títol=El mundo se solidariza con Nueva Zelandia y rechaza atentado terrorista|url=https://cnnespanol.cnn.com/2019/03/15/el-mundo-se-solidariza-con-nueva-zelandia-y-rechaza-atentado-terrorista/|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref>


[[YouTube]] va procedir a eliminar tots els vídeos amb la cançó «Remove Kebab», una cançó usada per soldats serbis durant la [[guerra de Bòsnia]] en la qual es fa referència al líder nacionalista serbi [[Radovan Karadžić]], condemnat per [[genocidi]] i [[Crim de guerra|crims de guerra]], i que es pot escoltar de fons en els vídeos que l'atacant va compartir en directe a les xarxes socials abans i durant el tiroteig.<ref name="Coalson">{{Ref-web|cognom=Coalson|nom=Robert|títol=Christchurch Attacks: Suspect Took Inspiration From Former Yugoslavia's Ethnically Fueled Wars|url=https://www.rferl.org/a/christchurch-attacks-yugoslavia-tarrant-inspiration-suspect-new-zealand/29823655.html|obra=www.rferl.org|editor=Radio Free Europe/Radio Liberty|consulta= 15 de març de 2019}}</ref><ref name="Zivanovic">{{Ref-web|cognom=Zivanovic|nom=Maja|títol=New Zealand Mosque Gunman 'Inspired by Balkan Nationalists'|url=https://balkaninsight.com/2019/03/15/new-zealand-mosque-gunman-inspired-by-balkan-nationalists/|obra=BalkanInsight|editor=Balkan Investigative Reporting Network|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref><ref name="Schindler">{{Ref-web|cognom=Schindler|nom=John R.|títol=Ghosts of the Balkan wars are returning in unlikely places|url=https://spectator.us/ghosts-balkan-wars-returning/|obra=The Spectator|data= 20 de març de 2019|consulta= 21 de març de 2019}}</ref> No obstant això, alguns usuaris de la plataforma continuen compartint la cançó.<ref name="Covucci">{{Ref-web|cognom=Covucci|nom=David|títol=YouTubers keep uploading racist meme anthem played by New Zealand shooter|url=https://www.dailydot.com/layer8/youtube-new-zealand-shooting-remove-kebab/|obra=The Daily Dot|data= 18 de març de 2019|consulta= 22 de març de 2019}}</ref>
[[YouTube]] va procedir a eliminar tots els vídeos amb la cançó «Remove Kebab», una cançó usada per soldats serbis durant la [[guerra de Bòsnia]] en la qual es fa referència al líder nacionalista serbi [[Radovan Karadžić]], condemnat per [[genocidi]] i [[Crim de guerra|crims de guerra]], i que es pot escoltar de fons en els vídeos que l'atacant va compartir en directe a les xarxes socials abans i durant el tiroteig.<ref name="Coalson"/><ref name="Zivanovic">{{Ref-web|cognom=Zivanovic|nom=Maja|títol=New Zealand Mosque Gunman 'Inspired by Balkan Nationalists'|url=https://balkaninsight.com/2019/03/15/new-zealand-mosque-gunman-inspired-by-balkan-nationalists/|obra=BalkanInsight|editor=Balkan Investigative Reporting Network|data= 15 de març de 2019|consulta= 15 de març de 2019}}</ref><ref name="Schindler">{{Ref-web|cognom=Schindler|nom=John R.|títol=Ghosts of the Balkan wars are returning in unlikely places|url=https://spectator.us/ghosts-balkan-wars-returning/|obra=The Spectator|data= 20 de març de 2019|consulta= 21 de març de 2019}}</ref> No obstant això, alguns usuaris de la plataforma continuen compartint la cançó.<ref name="Covucci">{{Ref-web|cognom=Covucci|nom=David|títol=YouTubers keep uploading racist meme anthem played by New Zealand shooter|url=https://www.dailydot.com/layer8/youtube-new-zealand-shooting-remove-kebab/|obra=The Daily Dot|data= 18 de març de 2019|consulta= 22 de març de 2019}}</ref>


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 22:54, 1 juny 2019

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Plantilla:Infotaula esdevenimentAtemptats de Christchurch de 2019
Imatge
Map
 43° 31′ 58″ S, 172° 36′ 42″ E / 43.5329°S,172.6118°E / -43.5329; 172.6118
Tipusatemptat
assassinat massiu
crim reproduït en directe Modifica el valor a Wikidata
Data15 març 2019 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióChristchurch (Nova Zelanda)
Canterbury (Nova Zelanda)
mesquita Al Noor (Nova Zelanda)
Linwood Islamic Centre (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata, Christchurch City (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata
EstatNova Zelanda Modifica el valor a Wikidata
Objectiumesquita Al Noor i Linwood Islamic Centre Modifica el valor a Wikidata
Causasuprematisme blanc
islamofòbia Modifica el valor a Wikidata
Efectesesmena de la Llei d'armes (armes de foc, carregadors i peces prohibides) de 2019 Modifica el valor a Wikidata
Morts51 Modifica el valor a Wikidata
Ferits40 Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorBrenton Tarrant (assassí) Modifica el valor a Wikidata
Arma2 semiautomàtica d'estil militar
2 escopeta
1 fusell de forrellat
cotxe bomba
fusell tipus AR-15
Mossberg 930 (en) Tradueix
Remington M870
.357 Magnum Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació

Els atemptats de Christchurch de 2019 van ser dos atacs teroristes perpetrats el divendres 15 de març per un « llop solitari » contra la congregació de la mesquita Al Noor i la mesquita de Linwood,[1] a la ciutat neozelandesa de Christchurch . Els atacs van causar 51 morts [2] -42 a la mesquita Al Noor, set a la de Linwood [3] i dues víctimes que van morir a l'hospital [4] -i 49 ferits. Un sospitós, l'australià Brenton Tarrant, va ser arrestat i acusat d'assassinat.[5] El divendres és el dia sagrat de l' islam i, per tant, el de més afluència a les mesquites.[1] Des de novembre de 1990, no havia tingut lloc un tiroteig massiu a Nova Zelanda.[6]

Un dels tirotejos va ser retransmès en directe a les xarxes socials per l'atacant, on també va circular un manifest difós pel responsables de l'atemptat en el qual incita a la violència contra les persones musulmanes i declara la seva intenció de crear una atmosfera de teror .[3] El manifest, de 74 pàgines, estaria fonamentat en el odi a l'islam i als immigrants, als qui defineix com "invasors".[6]

Atemptats

Tiroteig a la mesquita Al Noor

A les 13:40 (UTC +12: 00, hora local), el tirador va arribar en el seu automòbil, va aparcar i va entrar a la mesquita Al Noor equipat amb una arma semiautomàtica, casc proveït de càmera, ulleres i jaqueta militar. Va ser rebut per un grup de fidels que el van saludar i van rebre[7] i immediatament després, va començar a disparar contra els presents, deixant 42 morts.[6]

Segons el vídeo que el mateix atacant va transmetre en directe a través de les xarxes socials,[8] l'home armat va passar diversos minuts dins la mesquita, disparant indiscriminadament als assistents, incloses les víctimes que jeien ferides a terra. A l'interior de la mesquita, el pistoler va trobar l'oposició d'un dels assistents, Naeem Rashid, que no va poder evitar la massacre i va ser assassinat a l'acte.[9] Després va abandonar la mesquita i va disparar a la gent que estava fora. Després de tornar al seu vehicle per fer-se amb una altra arma, va tornar a la mesquita on va continuar disparant contra els que no havien pogut fugir, dels quals molts ja estaven ferits. Finalment, el pistoler va sortir de la mesquita per segona vegada i va matar una dona abans de tornar al seu vehicle i fugir de l'escena.[10]

Tiroteig a la mesquita Linwood

Poc després del primer tiroteig, a les 13:55 h. aproximadament, passava el segon atac a la mesquita de Linwood, a uns cinc quilòmetres de la mesquita Al Noor, amb set víctimes mortals. Posteriorment, una persona més morir mentre era traslladada a l'hospital.[6]

Un home anomenat Abdul Aziz Wahabzadah, que assistia a la pregària, va aconseguir fer fora al tirador enfrontant-se a ell. En un primer moment, va usar un datàfon com si d'una arma es tractés, mentre el perseguia, de manera que l'atacant va haver d'abandonar l'edifici per obtenir una altra arma del seu vehicle. Posteriorment, va usar una escopeta que el tirador havia abandonat a terra. Malgrat estar descarregada, va aconseguir fer que el tirador, armat ara amb una pistola, la deixés caure a terra i fugís cap al seu cotxe. Abdul va continuar perseguint amb l'escopeta provocant que el tirador s'allunyés del lloc en el seu vehicle. Finalment, l'atacant va ser detingut poc després per dos agents de policia.[11][9]

Cotxes bomba

Dos artefactes explosius improvisats van ser trobats adherits a dos vehicles en els voltants de les mesquites atacades. Elements de les Forces de Defensa de Nova Zelanda van aconseguir desactivar tots dos artefactes sense deixar víctimes ni danys.[12]

Sospitosos

La policia neozelandesa va detenir a quatre persones (tres homes i una dona), de les quals una va quedar immediatament en llibertat en no estar involucrada en l'atemptat. Dos detinguts van ser acusats de tinença d'armes, encara que no relacionat a l'atac, i deixats en llibertat. L'últim detingut va ser acusat d' assassinat .[2][3][13] Segons la policia, l'atemptat va estar bé planejat i no va ser improvisat.[14]

El detingut acusat d'assassinat és Brenton Tarrant, 1 australià de 28 anys de l'estat de Nova Gal·les del Sud vinculat a la extrema dreta,[14] que ha estat identificat com l'autor del vídeo per la policia australiana.[15]

Víctimes

Bandera del Regne Unit a mig pal en solidaritat amb les víctimes de Nova Zelanda.
Víctimes per nacionalitat[16][17][18][19] (sumen més de 51 perquè algunes víctimes tenien doble nacionalitat)
País d'origen morts
Nova Zelanda 28
Pakistan 8
Egipte 4
Índia 4
Jordània 4
Bangla Desh 3
Fiji 3
Indonèsia 1
Iraq 1
Malàisia 1
Maurici 1
Palestina 1
Turquia 1

Manifest

Tarrant va plasmar les seves creences en un manifest de 74 pàgines titulat «El gran reemplaçament»,[20] en referència a la teoria de la conspiració del genocidi blanc ia la seva variant francesa, le grand remplacement . Va publicar el manifest en el tauler d'imatges 8chan immediatament abans de l'atemptat.[21][22] En el manifest, va dir que havia estat planificant un atemptat des de dos anys abans i que va escollir la localitat de Christchurch amb tres mesos d'antelació.[23] Va declarar que havia estat « comunista », « anarquista » i « llibertari », però que va passar a adoptar idees racistes i va esdevenir un ecofascista preocupat pel escalfament global .[24][25][26][27] Encara que va rebutjar l'etiqueta del nazisme, la revista The American Conservative comenta que la seva ideologia política encaixa amb el nacionalsocialisme. La revista conservadora afegeix que Tarrant rebutja el capitalisme, i que aparentment només considera el cristianisme com a element unificador d'Europa, enfront de la degradació moral que atribueix a Occident.[28] El manifest inclou referències a figures prominents de la dreta i mems d'Internet .[29]

A les armes i els carregadors empleats estaven escrits en blanc els noms d'esdeveniments històrics i persones mitificats per l'extrema dreta i al·lusions a guerres i batalles entre cristians europeus i musulmans, així com noms de víctimes de atemptats islamistes recents i d'agressors d'extrema dreta com Josué Estébanez, l'autor del assassinat de Carlos Palomino al metro de Madrid el 2007, i Luca Traini.[30][31] També hi figuraven al·lusions a la batalla de Poitiers (732), el lloc d'Acre (1189-1191), el gran lloc de Malta, la batalla de Lepant (1571), la Batalla de Viena (1683), la Batalla de Kagul (1770 ), la batalla de Ivankovac (1805), la batalla del pas de Shipka (1877-1878), la batalla de Bulair (1913), el escàndol d'explotació sexual infantil de Rotherham (2010), el Pacte Mundial sobre Migració (2018), Carles Martell, Segimon de Luxemburg, Feliks Kazimierz Potocki, Marcantonio Colonna, Sebastiano Venier, Alexandre Bissonnette, Lazar Hrebeljanović, Dmitri Seniavin, Miloš Obilić, Joan Hunyadi, Miguel Szilágyi, Şerban Cantacuzino, Marc Antoni Bragadin, Ştefan cel Mare, Skanderbeg, Baix Pivljanin, Novak Vujosevic, Edward Codrington, Marko Miljanov Popović, Ernst Rüdiger von Starhemberg, David Soslan, David IV de Geòrgia, Stefan Lazarević, Constantí II de Bulgària, Bohemund I d'Antioquia, Gastón IV de Bearn, Pelayo, Iosif Gurko, les « catorze paraules » i el terme «turkófagos» (cometurcos), utilitzat pels grecs durant la guerra d'independència de Grècia.[32] [33][34][35] En una de les armes s'hi podia veure l'expressió antimusulmana «Remove kebab», un eslògan provinent de Sèrbia que es va expandir globalment i s'usa en cercles supremacistes blancs.[32] A més de textos en alfabet llatí, les armes contenien textos en els alfabets ciríl·lic, armeni i georgià.[33] També portava a la motxilla un pegat amb un sol negre i dues xapes d'identificació, una amb un creu celta i una altra amb una esvàstica eslava.[36]

Conseqüències

El nivell d'alerta va ser elevat al màxim per les autoritats de Nova Zelanda i es va ordenar el tancament de totes les mesquites a tot el país i de col·legis i edificis públics a Christchurch, la ciutat on va ocórrer el succés.[13]

El 10 d'abril va ser aprovada pel Parlament una modificació de l'Acta d'Armes de Nova Zelanda, prohibint-se la possessió i venda d'armes semiautomàtiques i les seves peces.[37]

Reaccions

La primera ministra neozelandesa Jacinda Ardern visita a membres de la comunitat musulmana al Centre Comunitari de Phillipstown l'endemà dels atacs.

El primer ministre d'Austràlia, Scott Morrison, va condemnar els atemptats, vinculant-los amb la extrema dreta .[2] L'alcaldessa de Christchurch, Lianne Dalziel, va dir que mai va pensar que "alguna cosa com això" pogués succeir a Nova Zelanda, i que "tothom està sorprès".[38]

Líders de tot el món es van solidaritzar amb Nova Zelanda i van rebutjar l'atemptat.[39]

YouTube va procedir a eliminar tots els vídeos amb la cançó «Remove Kebab», una cançó usada per soldats serbis durant la guerra de Bòsnia en la qual es fa referència al líder nacionalista serbi Radovan Karadžić, condemnat per genocidi i crims de guerra, i que es pot escoltar de fons en els vídeos que l'atacant va compartir en directe a les xarxes socials abans i durant el tiroteig.[32][40][41] No obstant això, alguns usuaris de la plataforma continuen compartint la cançó.[42]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Christchurch mosque shooting: what we know so far». www.vox.com, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Al menos 40 muertos en dos atentados terroristas contra dos mezquitas en Nueva Zelanda». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Al menos 49 muertos en dos atentados terroristas contra dos mezquitas en Nueva Zelanda». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  4. ↑ «Christchurch terrorist attack death toll reaches 51». [Consulta: 3 maig 2019].
  5. ↑ «Christchurch mosque terror: Accused killer smirked in court». Otago Daily Times Online News, 16-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Al menos 49 muertos en un sangriento atentado contra musulmanes en Nueva Zelanda». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  7. ↑ «'Hello brother', first Christchurch mosque victim said to shooter». CityNews, 15-03-2019 [Consulta: 18 març 2019].
  8. ↑ «El terrorista de Nueva Zelanda transmitó la matanza por Facebook Live». Infobae, 15-03-2019 [Consulta: 18 març 2019].
  9. ↑ 9,0 9,1 «El hombre que ahuyentó con un datáfono al terrorista de Nueva Zelanda: "Le dije '¡ven aquí!'"». , 18-03-2019 [Consulta: 18 març 2019].
  10. ↑ «Mosque shootings kill 49; white racist claims responsibility» (en anglès). , 15-03-2019 [Consulta: 18 març 2019].
  11. ↑ «El rostro de la valentía: Abdul Aziz salvó docenas de vidas en Nueva Zelanda». Tribuna, 17-03-2019 [Consulta: 18 març 2019].
  12. ↑ «Christchurch mosque shooting kills 49, gun laws will change PM says». , 15-03-2019 [Consulta: 18 març 2019].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Al menos 49 muertos y 20 heridos en los ataques a dos mezquitas en Nueva Zelanda». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Lo que se sabe de los atentados contra dos mezquitas en Nueva Zelanda». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  15. ↑ «Brenton Tarrant, un exentrenador que odia a los musulmanes». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  16. ↑ «Name Release 1 – Christchurch Terror Attack». New Zealand Police, 20-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  17. ↑ «Name Release 2 – Christchurch Terror Attacks». New Zealand Police, 21-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  18. ↑ «Name Release 3 – Christchurch Terror Attacks». New Zealand Police, 21-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  19. ↑ «Name Release 4 – Christchurch Terror Attack». New Zealand Police, 22-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  20. ↑ «Australian charged with murder as number killed in mosque attacks rises». Sky News. [Consulta: 18 març 2019].
  21. ↑ «The Manifesto of Brenton Tarrant – a right-wing terrorist on a Crusade», 15-03-2019.
  22. ↑ «Australian man named as NZ mosque gunman». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  23. ↑ «Terrorism security expert Chris Kumeroa says New Zealanders need to be alert to potential threats». Stuff. [Consulta: 15 març 2019].
  24. ↑ «New Zealand suspect Brenton Tarrant ‘says he is racist eco-fascist who is mostly introverted’». ITV News. [Consulta: 15 març 2019].
  25. ↑ Weissmann, Jordan. «What the Christchurch Attacker’s Manifesto Tells Us». Slate Magazine, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  26. ↑ Bolt, Andrew. «Mosque Shooting In New Zealand. Man Dead». Herald Sun. [Consulta: 15 març 2019].
  27. ↑ Koziol, Michael. «Christchurch shooter's manifesto reveals an obsession with white supremacy over Muslims». The Sydney Morning Herald, 15-03-2019. Arxivat de l'original el 15 de març de 2019. [Consulta: 15 març 2019].
  28. ↑ «Radicalization & Degeneration». The American Conservative. [Consulta: 15 març 2019].
  29. ↑ «Christchurch: This Will Keep Happening». BuzzFeed News.
  30. ↑ «New Zealand terror suspect wrote Italian shooter's name on his gun». www.thelocal.it, 15-03-2019. [Consulta: 17 març 2019].
  31. ↑ «Uno de los atacantes de Nueva Zelanda llevaba en el fusil el nombre del neonazi que mató a Carlos Palomino». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Coalson, Robert. «Christchurch Attacks: Suspect Took Inspiration From Former Yugoslavia's Ethnically Fueled Wars». www.rferl.org. Radio Free Europe/Radio Liberty. [Consulta: 15 març 2019].
  33. ↑ 33,0 33,1 «Mosque shooter brandished material glorifying Serb nationalism». www.aljazeera.com. Al Jazeera. Arxivat de l'original el 15 de març de 2019. [Consulta: 16 març 2019].
  34. ↑ «New Zealand mosque shooter names his 'idols' on weapons he used in massacre». Daily Sabah [Estambul], 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  35. ↑ «'Malta 1565' inscribed on mosque massacre gunman's rifle». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  36. ↑ Pai, Akshay «New Zealand mosque shooting: Attacker had "kebab remover" written on gun, sported neo-nazi symbolism». MEAWW, 15-03-2019 [Consulta: 17 març 2019].
  37. ↑ «Arms (Prohibited Firearms, Magazines, and Parts) Amendment Bill», 11-04-2019. [Consulta: 19 abril 2019].
  38. ↑ «Three in custody after 49 killed in Christchurch mosque shootings». Stuff, 15-03-2019 [Consulta: 18 març 2019].
  39. ↑ «El mundo se solidariza con Nueva Zelandia y rechaza atentado terrorista». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  40. ↑ Zivanovic, Maja. «New Zealand Mosque Gunman 'Inspired by Balkan Nationalists'». BalkanInsight. Balkan Investigative Reporting Network, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  41. ↑ Schindler, John R. «Ghosts of the Balkan wars are returning in unlikely places». The Spectator, 20-03-2019. [Consulta: 21 març 2019].
  42. ↑ Covucci, David. «YouTubers keep uploading racist meme anthem played by New Zealand shooter». The Daily Dot, 18-03-2019. [Consulta: 22 març 2019].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atemptats_de_Christchurch_de_2019&oldid=21254559»