Àguila peixatera

NONE

Pandion haliaetus
Enregistrament
Dades
Longitud	50 – 65 cm (Adult)
Pes	1,4 Kg (adult)
Envergadura	3 metres (adults)
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22694938
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Accipitriformes
Família	Pandionidae
Gènere	Pandion
Espècie	Pandion haliaetus ((Linnaeus, 1758))
Nomenclatura
Protònim	Falco haliaetus
Distribució

L'àguila pescadora, àguila d'estany o àguila peixatera (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. Modernament alguns autors han separat una de les subespècies en una espècie diferent: Pandion cristatus.

Etimologia

Segons la mitologia grega, Pandíon és el nom de dos reis de la dinastia d'Erictoni, a Atenes, i fou el primer fill d'Erictoni i de Praxitea, una nàiada. Unit a Zeuxipe, la seva tia, va tenir dos fills, Erecteu i Butes, i dues filles, Procne i Filomela. Pandíon va donar al traci Tereu la seva filla Procne en matrimoni, després de rebre la seva ajuda en la guerra contra el tebà Làbdac. Però Tereu es va enamorar de la seva cunyada Filomela, la va violar i li va tallar la llengua. Procne, per castigar Tereu va matar el seu propi fill, Itis, i va fugir amb la seva germana. Tereu, en assabentar-se del crim, va perseguir les dues germanes i aquestes van demanar ajuda als déus i aquests les van transformar en ocells: Procne, en rossinyol, i Filomela, en oreneta. Tereu va ser transformat en una puput.

Hi havia algunes variants d'aquesta llegenda. Una d'elles feia de Filomela la dona de Tereu i invertia el paper amb el de la seva germana. És la versió generalment adoptada pels poetes romans, que fan de Filomela un rossinyol, i de Procne, una oreneta. Aquesta variant sembla més coherent amb l'etimologia de Filomela, nom que evoca la idea de la música. El segon rei d'Atenes anomenat Pandíon es besnét de l'anterior. El seu pare era Cècrops II, i la seva mare, Metiadusa. Va ser el vuitè rei de l'Àtica i en el seu regnat se situa l'arribada d'Orestes. Pandíon va tenir quatre fills amb Pília: Egeu, Pal·lant, Nisos i Licos. Nisos de Mègara tingué una filla, Escil·la, que va trair el seu pare per l'amor de Minos. En aquesta llegenda, Nisos va ser transformat en àliga marina i posteriorment la seva filla, per voluntat del déus, en martinet blanc (ciris).

Morfologia

• Té la part superior de color marró fosc i la inferior blanca amb taques fosques.
• Fa uns 51-58 cm.
• Quan vola mostra les ales llargues i anguloses, que bat lentament.

Alimentació

S'alimenta exclusivament de peixos, que captura —tant a les zones humides com a la mar— llançant-se en picat. Des del seu lloc de guaita es llença contra l'aigua quan els peixos, com ara les truites o els lluços, es troben prop de la superfície, tant al mar com als embassaments o als rius. Durant l'atac no arriba a cabussar-se del tot i s'ajuda amb unes escates que té als dits amb ungles llargues i corbes. Aquesta modificació, com la del bec ganxut i la del dit extern, que té una bona mobilitat per fer més pressió, li serveixen per subjectar millor les seues lliscadisses preses.

Costums

Alguns individus són sedentaris i d'altres, estivals.

Reproducció

Nia en els penya-segats i el volum de la posta és de 2-4 ous, normalment de 3. La femella pon de febrer a març, i els polls fan eclosió a mitjan març i resten dins el niu fins a la darreria de juny o començament de juliol.

Distribució geogràfica

Als Països Catalans és un ocell que pot observar-se en migració tant primaveral com tardorenca, a la costa i a l'interior. Encara que antigament hi criava, avui només ho fa a Mallorca, Cabrera i en algunes localitats costaneres del continent.

Classificació

L'àguila peixatera és un cas poc comú en el sentit que és una espècie dispersa per gairebé tot el món. Hi ha quatre subespècies conegudes en general, malgrat que ITIS només en reconeix dues.

• P. h. haliaetus (Linnaeus, 1758), d'Euràsia.
• P. h. carolinensis (Gmelin, 1788), de Nord-amèrica. És més grossa, més fosca i amb el pit més clar que la subespècie haliaetus.
• P. h. ridgwayi (Maynard, 1887), de les illes del Carib. Pit i cap molt pàl·lids en comparació a haliaetus, amb únicament una feble mascara al voltant dels ulls. No és migratòria.
• P. h. cristatus (Vieillot, 1816), de la costa i alguns grans rius d'Austràlia i Tasmània. És la subespècie més petita. No és migratòria. Considerada una espècie diferent per alguns autors com ara Christidis & Boles 2008.

Imatges

• 
  En ple vol.
• 
  Nierada.
• 
  Il·lustració.
• 
  Una altra il·lustració.
• 
  En repòs, a l'Illa de Fraser, a Austràlia.
• 
  En repòs, fotografia presa a Belize.
• 
  Volant.

Enllaços externs

• Govern Balear
• Consell de Mallorca
• Web sobre la conservació de l'àguila peixatera a les Illes Balears. (català) (GOB - Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa)
• Vertebradosibéricos.org (castellà)
• Ocenoasis.org (castellà)
• L'àliga pescadora a l'Animal Diversity Web. (anglès)
• Enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)