Jordi Solé i Tura: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
He afegit informació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Jordi Solé i Tura''' ([[Mollet del Vallès]], [[Vallès Oriental]], [[23 de maig]] de [[1930]] — [[Barcelona]], [[4 de desembre]] de [[2009]]) fou un [[advocat]], [[polític]] i professor universitari [[Catalunya|català]], un dels pares de la [[Constitució Espanyola de 1978]] i de l'[[Estatut de Sau]].<ref name=GEC>{{GEC|0063375|Jordi Solé i Tura}}</ref>
'''Jordi Solé i Tura''' ([[Mollet del Vallès]], [[Vallès Oriental]], [[23 de maig]] de [[1930]] — [[Barcelona]], [[4 de desembre]] de [[2009]]) fou professor de Dret Constitucional a la [[Universitat de Barcelona]], on va ser escollit degà el 1985. Fou un polític carismàtic i un dels pares de la Constitució espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau de 1979.<ref name=GEC>{{GEC|0063375|Jordi Solé i Tura}}</ref>


== Biografia ==
== Biografia ==
Jordi Solé Tura neix en el si d'una família republicana i de pagesos de Mollet. Va ser nebot de l'alcalde republicà Feliu Tura i Valldeoriola (1888-1956), destacat dirigent de la [[Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya|Unió de Rabassaires]]. Des de molt jove treballa a la fleca que regentava la seva mare, la qual cosa l'obliga a abandonar els estudis. Durant el servei militar acaba el batxillerat i ingressa a la facultat de Dret, on acabarà obtenint el Premi Extraordinari de Carrera (1957). És fundador de la primera cèl·lula del PSUC a la universitat i serà membre molt actiu de la lluita antifranquista. Ja en democràcia, exerceix un paper important a les institucions polítiques espanyoles i europees. Durant uns anys comparteix la docència universitària amb tasques de traductor i divulgador dels nous corrents culturals europeus.
Va estudiar [[Dret]] a la [[Universitat de Barcelona]], de la qual en fou catedràtic de [[Dret constitucional]] i en fou escollit degà el [[1985]]. Era oncle de [[Montserrat Tura i Camafreita|Montserrat Tura]], exconsellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya.


El 1998 rep la medalla de la seva ciutat natal i és declarat ''Molletà Il·lustre''. A la tardor de 1999 presenta el seu llibre de memòries ''Una història optimista Memòries'', en català i castellà. L'any 2001 impulsa la creació del [https://twitter.com/CatalunyaEACNUR?ref_src=twsrc%5Egoogle%7Ctwcamp%5Eserp%7Ctwgr%5Eauthor Comitè Català de l'ACNUR], l'agència de l'ONU per als refugiats.
El juny de [[2007]] fou guardonat amb la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] per la [[Generalitat de Catalunya]].<ref name=jordi>{{ref-web|url=http://www.directe.cat/noticia/1312/es-redueixen-a-un-terc-les-creus-de-sant-jordi-del-2007-1312|consulta=8 setembre 2015|títol=Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007|obra=[[Directe.cat]]|editor=Catmèdia Global|data=13 de juny de 2007}}</ref> A finals d'aquell any es va fer públic<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2677503|consulta=8 setembre 2015|títol=Solé Turà té Alzheimer, com explica el seu fill en un documental|obra=[[Vilaweb]]|data=24 de desembre de 2007}}</ref> que patia la [[malaltia d'Alzheimer]]. El 14 de gener de [[2008]], es va estrenar el documental ''[[Bucarest, la memòria perduda]]'', que el seu fill va fer en clau autobiogràfica però recollint la vida política del pare en la clandestinitat.<ref>{{ref-web|cognom=Tordera|nom=Josep|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/lesquerra-rendeix-homenatge-sole-tura-240508|consulta=8 setembre 2015|títol=L'esquerra rendeix un homenatge a Solé Tura|obra=[[El Periódico de Catalunya]]|editor=Grupo Zeta|data=15 de gener de 2008}}</ref>


Morí el 4 de desembre de [[2009]], cinc anys després d'haver-li sigut diagnosticada la malaltia.<ref>{{ref-notícia|títol=Mor el polític Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució espanyola del 1978|publicació=[[Avui]]|url=http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/280063--mor-el-politic-jordi-sole-tura-un-dels-pares-de-la-constitucio-espanyola-del-1978-.html|consulta=8 setembre 2015|data=4 de desembre de 2009}}</ref> El cap de setmana del [[5 de desembre|5]] i [[6 de desembre]] s'obrí la capella ardent al saló Sant Jordi del [[Palau de la Generalitat de Catalunya]].<ref>{{ref-notícia|títol=El govern atorgarà la Medalla d'Or a títol pòstum a Jordi Solé Tura|publicació=[[Avui]]|url=http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/282719--el-govern-atorgara-la-medalla-dor-a-titol-postum-a-jordi-sole-tura-.html|consulta=8 setembre 2015|data=4 de desembre de 2009}}</ref> Al cap de pocs dies li fou concedida a títol pòstum la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya|Medalla d'Or de la Generalitat]] en reconeixement de la seva trajectòria cívica i política al servei de Catalunya.<ref name=dogc>{{ref-web|cognom=Catalunya. Generalitat|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=536239&language=ca_ES&action=fitxa|consulta=8 setembre 2015|títol=DECRET 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura.|obra=[[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]]|editor=Generalitat de Catalunya|data=9 de desembre de 2009}}</ref>
El juny de [[2007]] fou guardonat amb la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]].<ref name="jordi">{{ref-web|url=http://www.directe.cat/noticia/1312/es-redueixen-a-un-terc-les-creus-de-sant-jordi-del-2007-1312|consulta=8 setembre 2015|títol=Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007|obra=[[Directe.cat]]|editor=Catmèdia Global|data=13 de juny de 2007}}</ref> A final d'aquell any es va conèixer que patia Alzheimer<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2677503|consulta=8 setembre 2015|títol=Solé Turà té Alzheimer, com explica el seu fill en un documental|obra=[[Vilaweb]]|data=24 de desembre de 2007}}</ref>. Va morir el 4 de desembre de [[2009]] a causa d'aquesta malaltia.<ref>{{ref-notícia|títol=Mor el polític Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució espanyola del 1978|publicació=[[Avui]]|url=http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/280063--mor-el-politic-jordi-sole-tura-un-dels-pares-de-la-constitucio-espanyola-del-1978-.html|consulta=8 setembre 2015|data=4 de desembre de 2009}}</ref> El cap de setmana del [[5 de desembre|5]] i [[6 de desembre]] s'obrí la capella ardent al saló de Sant Jordi del [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] on va ser acomiadat per milers de ciutadans.<ref>{{ref-notícia|títol=El govern atorgarà la Medalla d'Or a títol pòstum a Jordi Solé Tura|publicació=[[Avui]]|url=http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/282719--el-govern-atorgara-la-medalla-dor-a-titol-postum-a-jordi-sole-tura-.html|consulta=8 setembre 2015|data=4 de desembre de 2009}}</ref> A títol pòstum li van concedir les medalles d'Or de la Generalitat i la del Senat en reconeixement de la seva trajectòria cívica i política.<ref name="dogc">{{ref-web|cognom=Catalunya. Generalitat|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=536239&language=ca_ES&action=fitxa|consulta=8 setembre 2015|títol=DECRET 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura.|obra=[[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]]|editor=Generalitat de Catalunya|data=9 de desembre de 2009}}</ref> També va rebre un homenatge al [[Congrés dels Diputats|Congrés de Diputats]].


== Activitat política ==
== Trajectòria acadèmica ==
El juny de 2021, la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i el CRAI Biblioteca Dret, amb l'Ajuntament de Mollet del Vallès, han obert l'exposició virtual [https://craidret.wixsite.com/website "Jordi Solé Tura, mestre i pensador"], que explica i contextualitza la trajectòria acadèmica de Jordi Solé Tura.
Durant la seva joventut va militar al [[Front d'Alliberament Popular]], el 1956 ingressa a la cèl·lula del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC)<ref name=GEC/> a la Universitat de Barcelona. Es va exiliar a [[França]] als [[anys 60]]<ref name=GEC/> on coneix la seva primera esposa. Continua l'exili, militant dins del [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE), a [[Bucarest]] per a fer de locutor de [[Ràdio Espanya Independent]]. Després de l'escissió dins del PCE que acabà amb l'expulsió de [[Fernando Claudín]] i [[Jorge Semprún Maura|Jorge Semprún]], Jordi Solé Tura decideix tornar a París i allunyar-se de les tesis dominants al PCE i al PSUC. Ingressa llavors a finals dels 60 a l'[[Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja)]] de pensament maoista,<ref name=GEC/> fins que el 1973 amb una part important dels dirigents d'aquesta organització reingressa al PSUC.


== Trajectòria política ==
A partir de la [[Transició democràtica espanyola]] va ser un dels principals dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Dins aquest partit fou un dels principals defensors de les tesis [[eurocomunisme|eurocomunistes]] del secretari general del PCE, [[Santiago Carrillo]], i va ser escollit [[diputat]] al [[Congrés dels Diputats]] per la circumscripció de Barcelona en les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals]] de [[1977]], escó que repetí en les eleccions de [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]]. Va ser cap de les llistes del PSUC per Barcelona a les eleccions municipals de 1983, a les quals el PSUC va obtenir tres regidors.
El seu compromís polític de lluita contra el franquisme comença a la Universitat de Barcelona. El 1956 ingressa al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC)<ref name="GEC" /> a la Universitat de Barcelona. S'ha d'exiliar a [[França]], el febrer de 1960, <ref name="GEC" /> on treballa amb la direcció del PSUC i on coneix la seva primera esposa. Exerceix com a militant dins del [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i l'any 1961 el partit li proposa anar a [[Bucarest]] per fer de locutor a [[Ràdio Espanya Independent]], la ''Pirenaica'', l'emissora del PCE i del PSUC. A Bucarest, l'any 1962 neix el seu fill, Albert. Després de l'escissió dins del PCE, que acabà amb l'expulsió de [[Fernando Claudín]] i [[Jorge Semprún Maura|Jorge Semprún]], Jordi Solé Tura decideix tornar a París i allunyar-se de les tesis dominants al PCE i al PSUC. A la tardor de 1964, torna a Catalunya i és expulsat del partit. El 1966, és sancionat i expulsat de la Universitat, juntament amb altres professors, a causa de [[La Caputxinada|la Caputxinada.]]


El febrer de 1969, a causa de les protestes a la universitat, és detingut i ingressa a la presó Model, on romandrà fins al juliol. A finals d'aquest mateix any, juntament amb altres companys de militància, funda l'[[Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja)]] de pensament maoista,<ref name="GEC" /> fins que el 1974, amb una part important dels militants d'aquesta organització, reingressa al PSUC.
Participà en la redacció de l'avantprojecte de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979]], com a membre de la [[Comissió dels Vint]] i va ser un dels set ponents de la [[Constitució Espanyola de 1978]].<ref name=GEC/> L'any 1985 abandona el PSUC i ingressa al [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC-PSOE), sent novament elegit diputat per Barcelona en les 1989, 1993 i com a senador el 1996 i 2000.<ref name=dogc/>

En l'etapa de la [[Transició democràtica espanyola]] és un dels principals dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Dins aquest partit fou un dels principals defensors de les tesis [[eurocomunisme|eurocomunistes]]. Va ser escollit [[diputat]] al [[Congrés dels Diputats]] per la circumscripció de Barcelona en les primeres [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals]] de la democràcia, el juny de [[1977]], escó que repetí en les eleccions de 1979 i d'on va resultar escollit, com a representant del grup comunista, ponent de la comissió que va elaborar la Constitució espanyola de 1978.

Participà en la redacció de l'avantprojecte de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979]], com a membre de la [[Comissió dels Vint]]. Va ser cap de les llistes del PSUC per Barcelona a les eleccions municipals de 1983, en les quals el PSUC va obtenir tres regidors. El 1985 va abandonar el PSUC. Va participar en la fundació de la I Conferència d'Homes i Dones d'Esquerra, a principis de 1986. El 1988 forma part com a independent de les llistes del partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) al Parlament de Catalunya, d'on surt elegit diputat i, posteriorment, senador. Novament és elegit diputat del PSC en les eleccions de 1989 i 1993, i com a senador de 1996 i el 2000.<ref name="dogc" />


L'any 1991 fou escollit [[Ministre de Cultura d'Espanya|ministre de Cultura]] en el govern de [[Felipe González Márquez|Felipe González]], càrrec que va ocupar fins al 1993.<ref name=jordi/> Durant el seu mandat com a ministre es van executar les obres de remodelació de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] i es van començar les del [[Teatre Reial de Madrid|Teatre Reial]], que no van finalitzar durant el seu mandat. El 8 d'octubre de 1992 aconseguí inaugurar el [[Museu Thyssen-Bornemisza]] de [[Madrid]], i el Centre d'Art Reina Sofia es va convertir en el [[Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia]], especialitzat en [[art contemporani]]. El 26 de juliol de 1992 el quadre [[Guernica (quadre)|''Guernica'']] de [[Pablo Picasso]] es va traslladar al Museu Reina Sofia des de la seva ubicació anterior al Casón del Buen Retiro, pertanyent al [[Museu del Prado]].
L'any 1991 fou escollit [[Ministre de Cultura d'Espanya|ministre de Cultura]] en el govern de [[Felipe González Márquez|Felipe González]], càrrec que va ocupar fins al 1993.<ref name=jordi/> Durant el seu mandat com a ministre es van executar les obres de remodelació de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] i es van començar les del [[Teatre Reial de Madrid|Teatre Reial]], que no van finalitzar durant el seu mandat. El 8 d'octubre de 1992 aconseguí inaugurar el [[Museu Thyssen-Bornemisza]] de [[Madrid]], i el Centre d'Art Reina Sofia es va convertir en el [[Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia]], especialitzat en [[art contemporani]]. El 26 de juliol de 1992 el quadre [[Guernica (quadre)|''Guernica'']] de [[Pablo Picasso]] es va traslladar al Museu Reina Sofia des de la seva ubicació anterior al Casón del Buen Retiro, pertanyent al [[Museu del Prado]].

A partir de 1993, un cop finalitzada l'etapa de ministre, és nomenat president de la Comissió d'Exteriors del Congrés.

Des de 1990 fins al 2003 forma part de les assemblees del [[Consell d'Europa]] i de la [[Unió Europea Occidental]]. El 1995 és escollit vicepresident primer de la Comissió de Seguiment dels Estats membres del Consell d'Europa. En aquesta etapa participa activament en l'elaboració de la [[Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea]] (Niça, 2000).


== Obra publicada ==
== Obra publicada ==
Línia 99: Línia 108:


== Llegat ==
== Llegat ==
El 2003 signa amb l'Ajuntament de Mollet del Vallès la cessió del seu fons documental, alhora que es crea el [http://www.soleturamollet.cat/ Centre d'Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura]. Aquest fons es conserva a l'[https://www.molletvalles.cat/continguts/serveis-a-mollet/arxiu-histric-municipal/ Arxiu Històric Municipal.]
[[Albert Solé Bruset]] va estrenar el 2008 el documental ''[[Bucarest, la memòria perduda]]'' sobre la figura de Solé Tura.<ref>{{ref-notícia|títol=Fallece Jordi Solé Tura, uno de los padres de la Constitución|obra=[[El País]]|data=4 desembre 2009|url=http://elpais.com/elpais/2009/12/04/actualidad/1259918234_850215.html|consulta=8 setembre 2015}}</ref>

[[Albert Solé Bruset]] va estrenar el 2008 el documental ''[[Bucarest, la memòria perduda]]'' sobre la figura de Solé Tura,<ref>{{ref-notícia|títol=Fallece Jordi Solé Tura, uno de los padres de la Constitución|obra=[[El País]]|data=4 desembre 2009|url=http://elpais.com/elpais/2009/12/04/actualidad/1259918234_850215.html|consulta=8 setembre 2015}}</ref> en clau autobiogràfica, però recollint la vida política del pare en la clandestinitat.<ref>{{ref-web|cognom=Tordera|nom=Josep|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/lesquerra-rendeix-homenatge-sole-tura-240508|consulta=8 setembre 2015|títol=L'esquerra rendeix un homenatge a Solé Tura|obra=[[El Periódico de Catalunya]]|editor=Grupo Zeta|data=15 de gener de 2008}}</ref>


Dins del marc del Premi Solé Tura, creat l’any 2009, el 2018 va néixer el [[Brain Film Festival]].
Dins del marc del Premi Solé Tura, creat l’any 2009, el 2018 va néixer el [[Brain Film Festival]].


A Mollet, al maig del 2010, es constitueix el Grup d'Amics i Amigues de Jordi Solé Tura.
L’any 2019, la Facultat de Dret de la [[Universitat de Barcelona]] va posar el nom de Jordi Solé Tura a l’[http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/149143 aulari del nou edifici] reconeixent així la vàlua personal, política i, sobretot, acadèmica de qui va ser antic degà de la Facultat. A l’[https://www.ub.edu/portal/web/dret/detall/-/detall/inauguracio-de-l-aulari-jordi-sole-tura acte d’inauguració] va tenir lloc la descoberta d’una placa commemorativa a càrrec del rector Joan Elias i del degà Xavier Pons.


L’any 2019, la Facultat de Dret de la [[Universitat de Barcelona]] va posar el nom de Jordi Solé Tura a l’[http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/149143 aulari del nou edifici] reconeixent així la vàlua personal, política i, sobretot, acadèmica de qui va ser antic degà de la Facultat. A l’[https://www.ub.edu/portal/web/dret/detall/-/detall/inauguracio-de-l-aulari-jordi-sole-tura acte d’inauguració] va tenir lloc la descoberta d’una placa commemorativa a càrrec del rector Joan Elias i del degà Xavier Pons.
El fons personal de Jordi Solé Tura es conserva a l'Arxiu Municipal de [[Mollet del Vallès]].<ref>Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès. Quadre de fons [https://www.molletvalles.cat/continguts/serveis-a-mollet/arxiu-histric-municipal/els-fons-de-larxiu]</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 09:19, 22 juny 2021

Infotaula de personaJordi Solé i Tura

(1991) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1930 Modifica el valor a Wikidata
Mollet del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 2009 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
12 març 2000 – 20 gener 2004

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
25 març 1996 – 5 abril 2000

Circumscripció electoral: Barcelona

Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

27 setembre 1993 – 21 juny 2004
Diputat al Congrés dels Diputats
23 juny 1993 – 9 gener 1996

Circumscripció electoral: Barcelona

Ministre de Cultura
12 març 1991 – 13 juliol 1993
← Jorge Semprún MauraCarmen Alborch Bataller →
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

21 març 1990 – 1r abril 1991
Diputat al Congrés dels Diputats
13 novembre 1989 – 13 abril 1993

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
26 juliol 1988 – 2 setembre 1989

Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 7 novembre 1989 (renúncia)Josep Maria Brunet i Mauri →

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1983 – 1987
Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 18 novembre 1982

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 23 març 1979

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, jurista, professor d'universitat, escriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (1988–)
Bandera Roja (dècada del 1960–1973)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1956–1984) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJoan Subirats i Humet Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTeresa Eulàlia Calzada Isern Modifica el valor a Wikidata
FillsAlbert Solé i Bruset Modifica el valor a Wikidata
ParentsMontserrat Tura i Camafreita () Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0812885 Modifica el valor a Wikidata

Jordi Solé i Tura (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 23 de maig de 1930Barcelona, 4 de desembre de 2009) fou professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, on va ser escollit degà el 1985. Fou un polític carismàtic i un dels pares de la Constitució espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau de 1979.[1]

Biografia

Jordi Solé Tura neix en el si d'una família republicana i de pagesos de Mollet. Va ser nebot de l'alcalde republicà Feliu Tura i Valldeoriola (1888-1956), destacat dirigent de la Unió de Rabassaires. Des de molt jove treballa a la fleca que regentava la seva mare, la qual cosa l'obliga a abandonar els estudis. Durant el servei militar acaba el batxillerat i ingressa a la facultat de Dret, on acabarà obtenint el Premi Extraordinari de Carrera (1957). És fundador de la primera cèl·lula del PSUC a la universitat i serà membre molt actiu de la lluita antifranquista. Ja en democràcia, exerceix un paper important a les institucions polítiques espanyoles i europees. Durant uns anys comparteix la docència universitària amb tasques de traductor i divulgador dels nous corrents culturals europeus.

El 1998 rep la medalla de la seva ciutat natal i és declarat Molletà Il·lustre. A la tardor de 1999 presenta el seu llibre de memòries Una història optimista Memòries, en català i castellà. L'any 2001 impulsa la creació del Comitè Català de l'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats.

El juny de 2007 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[2] A final d'aquell any es va conèixer que patia Alzheimer[3]. Va morir el 4 de desembre de 2009 a causa d'aquesta malaltia.[4] El cap de setmana del 5 i 6 de desembre s'obrí la capella ardent al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya on va ser acomiadat per milers de ciutadans.[5] A títol pòstum li van concedir les medalles d'Or de la Generalitat i la del Senat en reconeixement de la seva trajectòria cívica i política.[6] També va rebre un homenatge al Congrés de Diputats.

Trajectòria acadèmica

El juny de 2021, la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i el CRAI Biblioteca Dret, amb l'Ajuntament de Mollet del Vallès, han obert l'exposició virtual "Jordi Solé Tura, mestre i pensador", que explica i contextualitza la trajectòria acadèmica de Jordi Solé Tura.

Trajectòria política

El seu compromís polític de lluita contra el franquisme comença a la Universitat de Barcelona. El 1956 ingressa al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)[1] a la Universitat de Barcelona. S'ha d'exiliar a França, el febrer de 1960, [1] on treballa amb la direcció del PSUC i on coneix la seva primera esposa. Exerceix com a militant dins del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i l'any 1961 el partit li proposa anar a Bucarest per fer de locutor a Ràdio Espanya Independent, la Pirenaica, l'emissora del PCE i del PSUC. A Bucarest, l'any 1962 neix el seu fill, Albert. Després de l'escissió dins del PCE, que acabà amb l'expulsió de Fernando Claudín i Jorge Semprún, Jordi Solé Tura decideix tornar a París i allunyar-se de les tesis dominants al PCE i al PSUC. A la tardor de 1964, torna a Catalunya i és expulsat del partit. El 1966, és sancionat i expulsat de la Universitat, juntament amb altres professors, a causa de la Caputxinada.

El febrer de 1969, a causa de les protestes a la universitat, és detingut i ingressa a la presó Model, on romandrà fins al juliol. A finals d'aquest mateix any, juntament amb altres companys de militància, funda l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja) de pensament maoista,[1] fins que el 1974, amb una part important dels militants d'aquesta organització, reingressa al PSUC.

En l'etapa de la Transició democràtica espanyola és un dels principals dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Dins aquest partit fou un dels principals defensors de les tesis eurocomunistes. Va ser escollit diputat al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Barcelona en les primeres eleccions generals de la democràcia, el juny de 1977, escó que repetí en les eleccions de 1979 i d'on va resultar escollit, com a representant del grup comunista, ponent de la comissió que va elaborar la Constitució espanyola de 1978.

Participà en la redacció de l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, com a membre de la Comissió dels Vint. Va ser cap de les llistes del PSUC per Barcelona a les eleccions municipals de 1983, en les quals el PSUC va obtenir tres regidors. El 1985 va abandonar el PSUC. Va participar en la fundació de la I Conferència d'Homes i Dones d'Esquerra, a principis de 1986. El 1988 forma part com a independent de les llistes del partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) al Parlament de Catalunya, d'on surt elegit diputat i, posteriorment, senador. Novament és elegit diputat del PSC en les eleccions de 1989 i 1993, i com a senador de 1996 i el 2000.[6]

L'any 1991 fou escollit ministre de Cultura en el govern de Felipe González, càrrec que va ocupar fins al 1993.[2] Durant el seu mandat com a ministre es van executar les obres de remodelació de la Biblioteca Nacional i es van començar les del Teatre Reial, que no van finalitzar durant el seu mandat. El 8 d'octubre de 1992 aconseguí inaugurar el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, i el Centre d'Art Reina Sofia es va convertir en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, especialitzat en art contemporani. El 26 de juliol de 1992 el quadre Guernica de Pablo Picasso es va traslladar al Museu Reina Sofia des de la seva ubicació anterior al Casón del Buen Retiro, pertanyent al Museu del Prado.

A partir de 1993, un cop finalitzada l'etapa de ministre, és nomenat president de la Comissió d'Exteriors del Congrés.

Des de 1990 fins al 2003 forma part de les assemblees del Consell d'Europa i de la Unió Europea Occidental. El 1995 és escollit vicepresident primer de la Comissió de Seguiment dels Estats membres del Consell d'Europa. En aquesta etapa participa activament en l'elaboració de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (Niça, 2000).

Obra publicada

Escriptor i col·laborador-columnista en diversos diaris, especialment El País, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia. Va publicar les següents obres:[7]


I en va traduir les següents:

Llegat

El 2003 signa amb l'Ajuntament de Mollet del Vallès la cessió del seu fons documental, alhora que es crea el Centre d'Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura. Aquest fons es conserva a l'Arxiu Històric Municipal.

Albert Solé Bruset va estrenar el 2008 el documental Bucarest, la memòria perduda sobre la figura de Solé Tura,[8] en clau autobiogràfica, però recollint la vida política del pare en la clandestinitat.[9]

Dins del marc del Premi Solé Tura, creat l’any 2009, el 2018 va néixer el Brain Film Festival.

A Mollet, al maig del 2010, es constitueix el Grup d'Amics i Amigues de Jordi Solé Tura.

L’any 2019, la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona va posar el nom de Jordi Solé Tura a l’aulari del nou edifici reconeixent així la vàlua personal, política i, sobretot, acadèmica de qui va ser antic degà de la Facultat. A l’acte d’inauguració va tenir lloc la descoberta d’una placa commemorativa a càrrec del rector Joan Elias i del degà Xavier Pons.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Jordi Solé i Tura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007». Directe.cat. Catmèdia Global, 13-06-2007. [Consulta: 8 setembre 2015].
  3. «Solé Turà té Alzheimer, com explica el seu fill en un documental». Vilaweb, 24-12-2007. [Consulta: 8 setembre 2015].
  4. «Mor el polític Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució espanyola del 1978». Avui, 04-12-2009 [Consulta: 8 setembre 2015].
  5. «El govern atorgarà la Medalla d'Or a títol pòstum a Jordi Solé Tura». Avui, 04-12-2009 [Consulta: 8 setembre 2015].
  6. 6,0 6,1 Catalunya. Generalitat. «DECRET 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 09-12-2009. [Consulta: 8 setembre 2015].
  7. «Llistat de llibres publicats de Jordi Solé i Tura». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. [Consulta: 8 setembre 2015].
  8. «Fallece Jordi Solé Tura, uno de los padres de la Constitución». El País, 04-12-2009 [Consulta: 8 setembre 2015].
  9. Tordera, Josep. «L'esquerra rendeix un homenatge a Solé Tura». El Periódico de Catalunya. Grupo Zeta, 15-01-2008. [Consulta: 8 setembre 2015].

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Jorge Semprún
Ministre de Cultura d'Espanya
Escut de l'estat espanyol

1991 - 1993
Succeït per:
Carme Alborch