El cant dels ocells: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 39: Línia 39:
En un concert a [[La Casa Blanca]] davant del president [[J.F. Kennedy]] aquest, després d'escoltar la melodia, va expressar: "ens heu fet sentir humils".{{CN}}
En un concert a [[La Casa Blanca]] davant del president [[J.F. Kennedy]] aquest, després d'escoltar la melodia, va expressar: "ens heu fet sentir humils".{{CN}}


De la cançó se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels, o el seu arranjament per a piano i violoncel. D'altres versions remarcables són la del saxofonista [[Pedro Iturralde]], que s'inicia amb un solo de [[saxòfon]] i desemboca amb un conjunt per a orquestra de [[jazz]], aixó com les de cantautors com [[Lluís Llach]], de cantants lírics com [[Victòria dels Àngels]] o de grups de rock com Pastorets Roc. Abans de Casals, [[Pep Ventura]] va compondre'n una [[sardana]].
De la cançó se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels, o el seu arranjament per a piano i violoncel. D'altres versions remarcables són la del saxofonista [[Pedro Iturralde]], que s'inicia amb un solo de [[saxòfon]] i desemboca amb un conjunt per a orquestra de [[jazz]], aixó com les de cantautors com [[Lluís Llach]], de cantants lírics com [[Victòria dels Àngels]] o de grups de rock com Pastorets Roc o [[Companyia Elèctrica Dharma]]. Abans de Casals, [[Pep Ventura]] va compondre'n una [[sardana]]. L'àlbum ''Tria i remena'' presenta 19 versions diferents de la cançó.<ref>{{citar web|url=http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/tria-i-remena/recomanem.html?id=581|títol=El cant dels ocells|editor=[[Cavall Fort]]}}</ref>


El 2008 es va estrenar ''[[El cant dels ocells (pel·lícula)|El cant dels ocells]]'', una pel·lícula d'[[Albert Serra]] l'argument de la qual girona al voltant dels [[Reis d'Orient]].
El 2008 es va estrenar ''[[El cant dels ocells (pel·lícula)|El cant dels ocells]]'', una pel·lícula d'[[Albert Serra]] l'argument de la qual girona al voltant dels [[Reis d'Orient]].

Revisió del 16:11, 22 abr 2011

Aquest article és sobre la nadala. Si busqueu els sons que fan els ocells, vegeu Vocalització dels ocells
Infotaula de cançóEl cant dels ocells
Tipusobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
ArtistaPau Casals
GènereNadala, cançó de bressol
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
PaísEspanya Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 63af4d5b-de67-4988-841a-f9fed290f793 Modifica el valor a Wikidata

El cant dels ocells és una cançó popular catalana d'autor desconegut.[1] La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem; és per això que se la sol considerar una nadala. La versió de Pau Casals és considerada un símbol nacional de Catalunya.[1]

Història

L'any 1705 una versió paròdica d'El cant dels ocells va ser impresa en fulletons degut a l'arribada a Barcelona de l'arxiduc Carles III.[1]

Pau Casals va popularitzar la versió més coneguda de la cançó, la qual interpretava al començament de tots els seus concerts des del seu exili, l'any 1939.[1] La seva versió s'adapta al ritme de bressolar i per això, segons Joan Amades, és utilitzada com a cançó de bressol.[2]

Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides (I am a Catalan) on va interpretar aquesta cançó, El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat a arreu del món, però de manera significativa a Catalunya, on se sol usar per acomiadar als difunts el dia de l'enterrament i és considerada símbol nacional.[1] Pau Casals interpretava aquesta melodia com un cant a la convivència entre els pobles; no va tocar mai el violoncel en països on hi hagués guerra.[cal citació]

En un concert a La Casa Blanca davant del president J.F. Kennedy aquest, després d'escoltar la melodia, va expressar: "ens heu fet sentir humils".[cal citació]

De la cançó se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels, o el seu arranjament per a piano i violoncel. D'altres versions remarcables són la del saxofonista Pedro Iturralde, que s'inicia amb un solo de saxòfon i desemboca amb un conjunt per a orquestra de jazz, aixó com les de cantautors com Lluís Llach, de cantants lírics com Victòria dels Àngels o de grups de rock com Pastorets Roc o Companyia Elèctrica Dharma. Abans de Casals, Pep Ventura va compondre'n una sardana. L'àlbum Tria i remena presenta 19 versions diferents de la cançó.[3]

El 2008 es va estrenar El cant dels ocells, una pel·lícula d'Albert Serra l'argument de la qual girona al voltant dels Reis d'Orient.

Lletra tradicional

En veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.

L’àguila imperial
se’n vola cel adalt,
cantant amb melodia,
dient: Jesús és nat,
per treure’ns de pecat
i dar-nos alegria.

Repon-li lo pardal:
Avui, nit de Nadal,
és nit de gran contento!
El verdum i el lluer
diuen cantant, també :
"Oh, quina alegria sento!

Cantava el passarell:
Oh, que hermós i que bell
és l’infant de Maria!
I li respon el tord :
Vençuda n’és la mort,
ja naix la vida mia !

Refila el rossinyol:
És més bonic que el sol
més brillant que una estrella!
La cotxa i el bitxac
festegen al manyac
i a sa Mare donzella.

Cantava el reietó
per glòria del Senyor,
inflant amb biçarria;
el canari segueix:
llur música pareix
del Cel gran melodia.

Ja n’entra el cotoliu
dient: Ocells veniu
a festejar l’aurora!
I lo merlot, xiulant,
anava festejant
a la més gran Senyora.

L’estiverola diu:
No és hivern ni estiu
sinó que és primavera;
puix que és nada una flor
que pertot dóna olor
I omple la terra entera.

Cantava el francolí:
Ocells qui vol venir
avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor
amb sa gran resplendor
a dins d’una establia?

Ve cantant el puput:
Eixa nit ha vingut
el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom
admiren a tothom
cantant sense tristesa.

Picots i borroners
volen entre els fruiters
cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut
de molt lluny han vingut
per contemplar el Messies.

Cantava la perdiu
Me’n vaig a fer lo niu
dins d’aquella establia,
per a veure l’Infant
com està tremolant
en braços de Maria.

La garsa, griva o gaig
diuen: Ara ve el maig!
Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix,
tota branca floreix
com si fos primavera.

Xiuxiueja el pinsà:
Glòria avui i demà;
sento gran alegria
de veure el diamant
tan hermós i brillant
als braços de Maria.

El xot i el mussol
al veure eixir el sol
confosos se retiren.
El gamarús i el duc
diuen: Mirar no puc;
tals resplendors m’admiren!

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «El cant dels ocells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Joan Amades: Folklore de Catalunya. Cançoner, pàg. 14
  3. «El cant dels ocells». Cavall Fort.

Enllaços externs

Vegeu texts en català sobre El cant dels ocells a Viquitexts, la biblioteca lliure.