Michel Onfray

Michel Onfray

Michel Onfray (1 de gener del 1959 a Argentan o a Chambois., França) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de Caen del 1983 fins el 2002, que crea la Universitat Popular de Caen.

Creu que no hi ha filosofia sense psicoanàlisi, sense sociologia, ni ciències. Un filòsof pensa en funció de les eines de què disposa, si no, pensa fora de la realitat. Fa part d'una línia d'intel·lectuals pròxims al corrent individualista anarquista, mira d'entroncar amb l'alè dels filòsofs cínics (Diògenes), i epicurians (Epicur). Segons ell, l'educació nacional francesa ensenya la història oficial de la filosofia i no aprèn a filosofar.

Autor d'una cinquantena de llibres, en els quals formula un projecte hedonista ètic. Els seus textos proposen una teoria i una defensa de l'hedonisme, dels sentits, de l’autonomia del pensament (la cultura de l’art) i de la vida (coneixement d’hom mateix i dels altres) que invita a la recuperació del filòsof artista, en la ratlla dels pensadors grecs, i la descristianització de l'epistemologia occidental.

El filòsof francès reclama una visió positiva de l'existència i convoca les pulsions més entusiastes: els plaers són la base del nostre pas pel món. Onfray els considera positivament, sempre que no tinguin com a efecte un malestar de dimensions superiors al plaer convocat.

Ha publicat, entre altres, La razón del Gourmet: filosofía del gusto (1995); Cinismos: retrato de los filósofos llamados perros (1990), formulació d'una ètica moderna atea; Teoría del cuerpo enamorado: por una erótica solar (2000), una defensa de l'amor llibertari, i Antimanual de filosofía (2001), que repassa els seus anys com a professor de filosofia.

El seu Tractat d'ateologia (2005) és el succés més destacat de la seva carrera com a escriptor i va constituir una forta polèmica en alguns mitjans. Amb més de dos-cents mil exemplars venuts a França, ha generat un polèmic debat en els cercles intel·lectuals francesos.Per a l’autor, es tractava de denunciar l’alienació que representa la religió i tots els seus dogmes (també els de caire polític i religió, font del dolor). Onfray, en canvi, defensa que l’home es constitueixi en el centre de la seva pròpia existència. Va tenir també un succés considerable el seu llibre La força d’existir. En la línia de la cèlebre demanda de Spinoza: «de què és capaç el cos?», Onfray s’endinsa en l’hedonisme des de la perspectiva de l’avui: com pensar com a artista? Com situar l’ètica en l’àmbit estètic? Quin lloc per a Dionís en la cultura dominada per Apol·lo? Són possibles noves comunitats?

És un dels pensadors més prolífic, mediàtic i conegut de l'actualitat. La sèrie Contrahistòria de la filosofia (Edicions de 1984, en 5 volums) i els monogràfics dedicats, entre altres, a Sigmund Freud, Friedrich Nietzsche, Immanuel Kant i Pierre Bourdieu.

A la col·lecció «Assaig» d'Edicions de 1984 trobem gairebé totes les obres de Michel Onfray en català.

Enllaços externs

• Web oficial de Michel Onfray
• Ressenyes de Els ultres de les llums de Melcior Comes al suplement de cultura del Diari de Balears 498 del 26 de març del 2011 i de David Castillo sobre Les radicalitats existencials per al diari El Punt/Avui
• Michel Onfray a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2006
• Ressenya de Contrahistòria de la filosofia 5 volums Traducció d’Anna-Maria Corredor a Quaderns. Revista de Traducció 18, 2011 per Marta Giné Janer