Adrià I

Adrià I

Biografia
Naixement	700 Roma
Mort	25 desembre 795 (94/95 anys) Roma
Sepultura	basílica de Sant Pere del Vaticà
95è Papa
5 febrer 772 – 25 desembre 795 ← Papa Esteve III – Papa Lleó III →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	sacerdot catòlic, autor
Orde religiós	Orde de sant Benet
Família
Parents	Theodotus (en) (oncle)

Adrià I ( Roma ? – Roma 795 ) fou un papa de l'Església catòlica entre els anys 772 i 795.

El seu pontificat, un dels més llargs de la història, s'inicià havent d'aturar la invasió del rei llombard Desideri d'Ístria, per la qual va demanar, com el seu antecessor Esteve II, ajuda al rei dels francs, el recentment coronat Carlemany. Carlemany, al front de un poderós exèrcit, va entrar a Itàlia el 773 i es va dirigir a Roma on, l'abril de 774, va reconèixer les donacions territorials que el seu pare, Pipí el Breu, havia realitzat al papat. A continuació es va dirigir a Pavia, la capital llombarda, que va caure el juny del 774, cosa que li permet enviar a l'exili a Desideri i autoproclamar-se rei dels llombards.

Durant el seu pontificat, Irene, mare de l'emperador Constantí VI de Bizanci, va convocar el Setè Concili Ecumènic que es va celebrar a Nicea el 787 i que sota la presidència dels legats papals va restablir el culte de les imatges condemnant la iconoclàstia i excomulgant als seus seguidors, amb el qual es va posar fi a la primera crisi iconoclasta iniciada per l'emperador Lleó III de Bizanci el 726.

Va morir després de vint-i-tres anys de papat, el 25 de desembre del 795, sent enterrat a la Basílica de Sant Pere.

Precedit per: Esteve III

Papa 772 - 795

Succeït per: Lleó III