Kirguizstan: diferència entre les revisions
m r2.7.2+) (Robot modifica: arc:ܩܝܪܓܝܙܣܛܐܢ |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
| imatge_escut = National emblem of Kyrgyzstan.svg |
| imatge_escut = National emblem of Kyrgyzstan.svg |
||
| lema_nacional = no en té cap |
| lema_nacional = no en té cap |
||
| imatge_mapa = |
| imatge_mapa = Kyrgyzstan in its region.svg |
||
| idiomes_oficials = [[Kirguís]], [[rus]] |
| idiomes_oficials = [[Kirguís]], [[rus]] |
||
| himne_nacional = himne de la República del Kirguizistan |
| himne_nacional = himne de la República del Kirguizistan |
||
Revisió del 15:01, 29 ago 2012
| Кыргыз Республикасы (Kirgiz Respublikasi) Кыргызская Республика (Kirguízskaia Respúblika) | |||||
| |||||
| Himne | Himne nacional del Kirguizstan  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Capital | Bixkek | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.694.200 (2021) (33,48 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | rus kirguís | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 199.951 km² | ||||
| Aigua | 3,6 % | ||||
| Punt més alt | Jengish Chokusu (7.439 m) | ||||
| Punt més baix | Kara-Daria (132 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1991 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república parlamentària | ||||
| • President | Sadyr Japárov (2021–) | ||||
| Òrgan executiu | Govern del Kirguizstan | ||||
| • Primer ministre | Akylbek Japarov (2021–) | ||||
| Òrgan legislatiu | Consell Suprem , (Escó: 120) | ||||
| Membre de | |||||
| PIB nominal | 8.740.681.889 $ (2021) | ||||
| Moneda | Som | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .kg | ||||
| Prefix telefònic | +996 | ||||
| Telèfon d'emergències | 101, 102, 103 i 161 | ||||
| Codi país | KG | ||||
| Lloc web | gov.kg… | ||||
.svg&lang=ca)
.svg&lang=ca)
El Kirguizistan (en kirguís Кыргызстан; en rus: Киргизия) és un país de l'Àsia Central. Molt muntanyós i sense sortida al mar, limita amb la República Popular de la Xina a l'est, amb el Kazakhstan al nord, amb el Tadjikistan al sud i amb l'Uzbekistan a l'oest. La capital és Bixkek.
Història
Els primers pobladors van assentar-se a la regió cap al 200 aC, eren descendents dels mongols. L'Islam va arribar el segle XII i es va imposar amb rapidesa al país. El 1876 l'imperi rus es va annexionar la zona, focus de contínues revoltes. Molts kirguesos van optar per emigrar a les muntanyes de l'Afganistan o la Xina. El 1926 va ser declarada república de l'URSS sota el nom de República Socialista Soviètica del Kirguizistan, de qui va assolir la independència el 1991. No obstant aquesta independència, els lligams amb Rússia continuen sent molt estrets, reafirmats en successius referèndums.
Romangué raonablement estable la major part dels anys 90, sota la direcció de l'antic president Askar Akàiev. La jove democràcia es mostrava com la més prometedora entre els estats de la regió (per exemple, pel que feia a la llibertat de premsa), però els darrers anys el règim ha estat acusat d'evolucionar cap a l'autocràcia i l'autoritarisme. A la primavera del 2005 una sobtada revolta forçà la sortida del país del president, i la seva renúncia, el 4 d'abril del 2005. S'obre una nova etapa política sota la direcció 'provisional' de Kurmanbek Bakíev.
Els kirguesos forjarien la seva identitat sota la influència dels kazaks, dels quals es diferenciarien, entre altres coses, perquè els kirguesos practicaven tradicionalment una ramaderia de muntanya, amb desplaçaments de ramats molt més curts que els que feien els kazaks a les estepes.
Política
La constitució de 1993 defineix la forma de govern com una república democràtica. La branca executiva inclou un president i un primer ministre. El parlament actualment és bicameral. La branca judicial comprèn una cort suprema, una cort constitucional, corts locals, i un procurador general.
El govern interí està creant una nova estructura de govern per al país, i treballa per a resoldre els problemes pendents de la constitució.
El 10 d'octubre del 2010 es van celebrar les que es consideren les eleccions més democràtiques del país. Els 5 partits que van entrar al parlament van quedar molt igualats i encara no s'ha constituït el nou govern.
Subdivisió administrativa
El Kirguizistan es divideix en set províncies (singular: óblast (область), plural: oblasttar (областтар)) que són administrades pels respectius governadors. La capital és Bixkek i s'administra com a ciutat independent (shaar).
 |
Geografia
Té set províncies, anomenades oblast. La majoria del territori és de caràcter muntanyós (algunes de més de 7.000 m d'alçada). Hi ha el segon llac de muntanya més gran del món, l'Issyk Kul.
El clima varia força segons les regions, anant des del subtropical fins el continental però amb predomini de les baixes temperatures. Les grans inundacions de cada primavera fruit del desgel es cobren regularment vides humanes i modifiquen el paisatge del país.
Només les zones del nord són aptes per a l'agricultura. El Kirguizistan té en canvi dipòsits de minerals valuosos, com l'or, a més de reserves de gas i petroli.
Economia
| Exportacions a | Importacions de | ||
|---|---|---|---|
| País | Percentatge | País | Percentatge |
 Alemanya
|
28,7 % |  Rússia
|
23,9 % |
 Uzbekistan
|
17,7 % | Uzbekistan
|
13,5 % |
| Rússia
|
12,9 % |  Kazakhstan
|
10,3 % |
 R.P. de la Xina
|
8,7 % |  Estats Units
|
9,7 % |
| Kazakhstan
|
6,6 % |  Turquia
|
4,8 % |
| Altres | 25,4 % | Altres | 37,8 % |
És un país amb un pobre desenvolupament econòmic, que precisa de l'ajuda externa. S'està produint una lenta transició a l'economia de mercat, procés molt marcat per l'evolució política. Va ser el primer país de l'antiga URSS admès a l'Organització Mundial del Comerç. La seva moneda es diu som.
La indústria es basa en processar productes agrícoles. La metal·lúrgia és un sector en expansió gràcies a l'abundància de minerals. Té uns bons recursos d'aigua, cosa que permet una energia hidroelèctrica barata per a les fàbriques i l'exportació dels excedents. Importa sobretot maquinària i productes químics.
Demografia
La piràmide de població és relativament jove. La gent es concentra en petits nuclis rurals, i encara sobreviuen bastants grups seminòmades. Les principals minories ètniques són els russos i els uzbecs. El país compta amb una població d'una mica més de 4,8 milions d'habitants distribuïts en 198.500 km². La població es concentra a la capital Bixkek i les zones banyades pel riu Naryn i els seus afluents.
Des del punt de vista ètnic, el 65% d'étnia kirguís, el 13% uzbeks i el 12% russos amb alguna minoria tadjika i xinesa al sud i l'est.
Cultura
Literatura
Manas és un poema tradicional èpic del poble kirguís que rep el nom de l'heroi les aventuras del qual narra. Té si fa no fa mig milió de versos, i és vint vegades més llarg que L'Odissea d'Homer, això fa que sigui un dels poemes èpics més llargs del món. És tot una obra patriòtica que narra les fites de Manas i els seus descendents i seguidors, qui lluitaren contra els xinesos el segle IX per mantenir la independència del poble kirguís.
Tradicions
Tot i que és il·legal, encara es practica el segrest de núvies.[1] En un principi en un país on eren habituals els matrimonis concertats, el nuvi feia un segrest consensuat amb la núvia amb qui volia casar-se si no podia pagar el preu del matrimoni o la família d'ella s'oposava a l'enllaç.[2] D'altra banda, alguns d'aquests segrests ja no són consensuats, sinó que es tracten de segrests reals.[3]
Religió
Durant l'època soviètica fou promogut l'ateisme de l'Estat. Encara avui, tanmateix, el Kirguizistan és un estat secular tot i que l'islam hi ha exercit una influència cada cop més notable en política.[4] Per exemple, hi ha hagut diverses temptatives de descriminalitzar la poligàmia, i també perquè els funcionaris viatgin a l'hajj.[4] El Kirguizistan és majoritàriament una nació musulmana sunnista, i s'adhereix a l'escola de pensament hanafista.[5] La gran majoria de la població és de fe musulmana, mentre que la majoria dels cristians són ortodoxos i hi ha alguns protestants. Hi ha també una petita comunitat de jueus.
Música
La música tradicional kriguís es caracteritza per l'ús de notes llargues i sostingudes amb prominents elements russos. Inclou els manaschi, cantors del poema èpic Manas, i la música instrumental anomenada kui o küü, que narra aventures sobre un viatge musical.[6]
El komuz, un instrument musical de punteig, és l'instrument nacional. Té tres cordes, està fet de fusta i es toca amb els dits, sense cap arc. El seu so és semblant al d'una guitarra. A més del komuz els instruments tradicionals kirguisos inclouen el kyl kiak, un instrument de dues cordes amb arc que també és un important símbol de la identitat kirguís, el sybyzgy, una flauta que es bufa per un costat, el txopo-txoor i el temir ooz komuz, també conegut com a arpa de boca en alguns països.
Referències
- ↑ Comitè de drets econòmics, socials i culturals de l'ONU. «Observacions finals del comitè: Kirguistán» (PDF). [Consulta: 18 setembre].. Pàgina 3. Apartat D. Article 16.
- ↑ Human Rights Watch Report "Reconciled to Violence: State Failure to Stop Domestic Abuse and Abduction of Women in Kyrgyzstan" publicat el setembre de 2006, Vol. 18, No.9.
- ↑ Petr Lom. «Sinopsi de "The Kidnapped Bride"». [Consulta: 18 setembre].
- ↑ 4,0 4,1 ISN Security Watch - L'Islam exerceix més influència en la política del Kirguizistan
- ↑ Kyrgyzstan - Quick facts, statistics and cultural notes
- ↑ Broughton, Simon and Sultanova, Razia. "Bards of the Golden Road". 2000. In Broughton, Simon and Ellingham, Mark with McConnachie, James and Duane, Orla (Ed.), World Music, Vol. 2: Latin & North America, Caribbean, India, Asia and Pacific, pp 24-31. Rough Guides Ltd, Penguin Books. ISBN 1-85828-636-0
Enllaços externs
- Mapa de Peters Dades del Kirguizistan(català)
- [1]
- Kirgiztan
- Kyrgyztan only!
- National Anthem of Kirghis Soviet Socialist Republic
- Kirgyztan National Anthem
| Europa de l'Est | .svg) | |
|---|---|---|
| Àsia central | ||
| Caucas | ||
| Estats bàltics | ||
| Repúbliques soviètiques efímeres | ||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
 Armènia ·  Azerbaidjan ·  Belarús ·  Kazakhstan ·  Kirguizstan ·  Moldàvia ·  Rússia ·  Tadjikistan ·  Turkmenistan ·  Uzbekistan |  | |
 Afganistan ·  Albània ·  Aràbia Saudita ·  Algèria ·  Azerbaidjan ·  Bahrain ·  Bangladesh ·  Benín ·  Brunei ·  Burkina Faso ·  Camerun ·  Comores ·  Costa d'Ivori ·  Djibouti ·  Egipte ·  Emirats Àrabs Units ·  Gabon ·  Gàmbia ·  Guinea ·  Guinea Bissau ·  Guyana ·  Iemen ·  Indonèsia ·  Iraq ·  Iran ·  Jordània · Kazakhstan ·  Kirguizstan ·  Kuwait ·  Líban ·  Líbia ·  Malàisia ·  Malawi ·  Maldives ·  Mali ·  Marroc ·  Moçambic ·  Níger ·  Nigèria ·  Oman ·  Pakistan ·  Palestina ·  Qatar ·  Senegal ·  Sierra Leone ·  Síria ·  Somàlia ·  Sudan ·  Surinam ·  Tadjikistan ·  Togo ·  Tunísia ·  Turkmenistan · Turquia ·  Txad ·  Uganda · Uzbekistan · |
| Túrquic Occidental |  Azerbaidjan1 ·  Baixkíria2 ·  Txuvàixia2 ·  Xipre3 -  República Turca de Xipre del Nord3 ·  Gagaúsia4 ·  Kabardino-Balkària2 ·  Karatxai-Txerkèssia2 ·  Karakalpakstan5 · Kazakhstan ·  Tatarstan2 ·  Turkmenistan1 · Turquia · Uzbekistan ·  Xinjiang6 |
|---|---|
| Túrquic Oriental | |
Notes: 1 Inclou la República Autònoma de Nakhichevan; (2) Subjecte federal de la Federació Russa; 3 Veure Conflicte de Xipre; 4 Gagaúsia és una entitat territorial autònoma de Moldàvia; 5 Karakalpakstan és una república autònoma de l'Uzbekistan; 6 Xinjiang Uighur és una regió autònoma de la República Popular de la Xina. | |
