Punció lumbar: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Un pacient es sotmet a una punció lumbar a mans d'un [[neurologia|neuròleg. Els arcs marron...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Wikipedian_getting_a_lumbar_puncture_(2006).jpg|thumb|Un pacient es sotmet a una punció lumbar a mans d'un [[neurologia|neuròleg.]] Els arcs marrons i vermellosos són traços de [[iode]] (un [[antisèptic]]).]] |
[[Fitxer:Wikipedian_getting_a_lumbar_puncture_(2006).jpg|thumb|Un pacient es sotmet a una punció lumbar a mans d'un [[neurologia|neuròleg.]] Els arcs marrons i vermellosos són traços de [[iode]] (un [[antisèptic]]).]] |
||
En [[medicina]], una '''punció lumbar''' és un procediment de [[diagnòstic]] que es porta a terme per recollir una mostra del [[líquid cefaloraquidi]] per a una [[Anàlisis clíniques|anàlisi bioquímic]], [[microbiologia|microbiològic]] i [[citologia|citològic]], o en rares ocasions per disminuir la pressió del [[fluid cerebroespinal]]. |
En [[medicina]], una '''punció lumbar''' és un procediment de [[diagnòstic]] que es porta a terme per recollir una mostra del [[líquid cefaloraquidi]] per a una [[Anàlisis clíniques|anàlisi bioquímic]], [[microbiologia|microbiològic]] i [[citologia|citològic]], o en rares ocasions per disminuir la pressió del [[fluid cerebroespinal]]. |
||
== Propòsit == |
|||
El propòsit més comú per recollir una mostra de líquid cefaloraquidi mitjançant una punció lumbar és confirmar o descartar la sospita de [[meningitis]], ja que no hi ha una altra eina fiable amb la qual la meningitis pot ser exclosa. Els nens petits comunament requereixen d'una punció lumbar com a part de la rutina per diagnosticar la febre sense motiu, ja que tenen un risc molt més gran de meningitis que les persones adultes i no sempre mostren signes d'irritació meníngia. En qualsevol grup d'edat, una [[hemorràgia subaracnoïdal]], [[hidrocefàlia]], [[hipertensió intracranial]], [[esclerosi múltiple]] i molts altres diagnòstics poden ser confirmats o descartats amb aquesta prova. |
|||
== Mètode d'aplicació == |
|||
El procés, que efectuat per professionals entrenats, no implica més que una petita molèstia en el moment de la col·locació de l'anestèsia cutània, consisteix en la inserció d'una agulla, amb un mandril en el seu interior (agulla de punció lumbar) buida entre les vèrtebres lumbars L3/L4 o L4/L5 (llocs escollits a causa de les facilitats anatòmiques que posseeix la columna a aquest nivell ja que la medul·la acaba entre L1 i L2 a adults, i en infants entre L2 i L3) fins arribar al [[canal raquidi]] (espai subdural). El líquid cefaloraquidi flueix passivament gràcies a la pressió del mateix i no ha de ser aspirat. La quantitat de líquid recollit haurà de ser la mínima indispensable i dependrà del tipus d'anàlisi a realitzar i de la malaltia que s'estigui investigant. Previ al procés es desinfecta la zona de punció amb iode. |
|||
Després, el pacient haurà de romandre en posició supina (boca amunt) durant 4 a 6 hores i beure molt líquid per facilitar la recuperació i evitar l'ocurrència d'una de les complicacions més freqüent que és la cefalea post-punció. |
|||
[[Categoria:Medul·la espinal]] |
[[Categoria:Medul·la espinal]] |
||
Revisió del 16:13, 5 set 2012
.jpg)
En medicina, una punció lumbar és un procediment de diagnòstic que es porta a terme per recollir una mostra del líquid cefaloraquidi per a una anàlisi bioquímic, microbiològic i citològic, o en rares ocasions per disminuir la pressió del fluid cerebroespinal.
Propòsit
El propòsit més comú per recollir una mostra de líquid cefaloraquidi mitjançant una punció lumbar és confirmar o descartar la sospita de meningitis, ja que no hi ha una altra eina fiable amb la qual la meningitis pot ser exclosa. Els nens petits comunament requereixen d'una punció lumbar com a part de la rutina per diagnosticar la febre sense motiu, ja que tenen un risc molt més gran de meningitis que les persones adultes i no sempre mostren signes d'irritació meníngia. En qualsevol grup d'edat, una hemorràgia subaracnoïdal, hidrocefàlia, hipertensió intracranial, esclerosi múltiple i molts altres diagnòstics poden ser confirmats o descartats amb aquesta prova.
Mètode d'aplicació
El procés, que efectuat per professionals entrenats, no implica més que una petita molèstia en el moment de la col·locació de l'anestèsia cutània, consisteix en la inserció d'una agulla, amb un mandril en el seu interior (agulla de punció lumbar) buida entre les vèrtebres lumbars L3/L4 o L4/L5 (llocs escollits a causa de les facilitats anatòmiques que posseeix la columna a aquest nivell ja que la medul·la acaba entre L1 i L2 a adults, i en infants entre L2 i L3) fins arribar al canal raquidi (espai subdural). El líquid cefaloraquidi flueix passivament gràcies a la pressió del mateix i no ha de ser aspirat. La quantitat de líquid recollit haurà de ser la mínima indispensable i dependrà del tipus d'anàlisi a realitzar i de la malaltia que s'estigui investigant. Previ al procés es desinfecta la zona de punció amb iode.
Després, el pacient haurà de romandre en posició supina (boca amunt) durant 4 a 6 hores i beure molt líquid per facilitar la recuperació i evitar l'ocurrència d'una de les complicacions més freqüent que és la cefalea post-punció.