Grandesa d'Espanya

La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca. Els grans d'Espanya són considerats successors dels antics rics-homes dels regnes de la Corona de Castella, de la Corona d'Aragó i de Navarra. En l'escalafó de l'aristocràcia europea se situen darrera de les cases reials europees i abans dels prínceps mediatitzats de l'Imperi i dels pars de França i d'Anglaterra. L'origen de la grandesa d'Espanya es remunta al regnat de l'emperador Carles V. L'any 1520, després de ser escollit emperador romanogermànic, el monarca decidí diferenciar entre els simples nobles (els que tenien un títol de noblesa) i els grans (aquells a qui el monarca concedia una mercè i un títol). Així, mentre els primers eren considerats «parents» els segons eren «cosins», dins de l'imaginari familiar de la monarquia.

Enllaços externs

• Grandes de España (castellà)