Cullera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: de:Essbesteck#Löffel
m Robot esborra: de:Essbesteck#Löffel (strongly connected to ca:Coberteria)
Línia 28: Línia 28:
[[cs:Lžíce]]
[[cs:Lžíce]]
[[da:Ske]]
[[da:Ske]]
[[de:Essbesteck#Löffel]]
[[diq:Kewçıke]]
[[diq:Kewçıke]]
[[en:Spoon]]
[[en:Spoon]]

Revisió del 11:44, 13 set 2012

Per a altres significats, vegeu «Cullera (Ribera Baixa)».
Cullera

Una cullera és un estri que s'empra en cuinar, servir o menjar aliments que no poden ser agafats fàcilment amb forquilla (líquids, semi-líquids o alguns sòlids de petites dimensions com ara arròs o cereals). També s'utilitza per agitar i fins i tot tallar determinats aliments i begudes com postres, còctels i cafès. La cavitat que sosté el menjar té forma còncava i va unida al mànec per on s'agafa.

S'han trobat culleres fetes de fusta o d'os en jaciments que daten del paleolític.[text imprecís] En l'antiga Roma hi va haver dos tipus de cullera, la major o lígula i la menor anomenada cochlea. Aquesta última tenia un mànec en forma d'agulla que servia també per a punxar trossos de menjar o obrir musclos. Per tant complia amb algunes funcions de la actual forquilla. Fins al segle XIX la cullera sovint era -a part del ganivet o navalla- l'únic estri utilitzat en els àpats. El principal material utilitzat en la seva fabricació era la fusta. Després es va començar la fabricació industrial de culleres de ferro o acer recobert d'estany i, per a la gent més adinerada, de plata. Per als aliments rics en sofre com els ous o el peix se solen emprar culleres daurades, de banya o altres materials que no reaccionen amb aquest ingredient alterant el seu sabor. Des de la seva forma primitiva s'han desenvolupat diverses formes especialitzades per a sopes, amanides, postres, cafè amb llet o sense, etc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cullera