Parc de Garraf: diferència entre les revisions
m r2.7.2) (Robot modifica: es:Parque natural del Garraf |
m r2.7.1) (Robot afegeix: eu:Garrafeko parkea |
||
| Línia 73: | Línia 73: | ||
[[es:Parque natural del Garraf]] |
[[es:Parque natural del Garraf]] |
||
[[eu:Garrafeko parkea]] |
|||
Revisió del 03:50, 19 set 2012
 |
Aquest article necessita algunes millores d'estructura. |
| Parc del Garraf | |
| Superfície protegida | 12.376 ha |
| Òrgan gestor | Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. El Parc del Garraf es gestiona conjuntament amb el Parc d'Olèrdola. |
| Ajuntaments |
|
| Any d'aprovació del Pla Especial | 1986 |
| Agermanaments | Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i Parco Naturale della Maremma (2001) |
| Director del Parc | Santi Llacuna Claramunt |
| Oficina del Parc | Carretera del Rat Penat, km 3,5, 08870 Sitges |
| Horari | de dilluns a divendres de 8 a 15 h |
| Tel | 935 971 819 |
| Fax | 935 970 887 |
| A/e | p.garraf@diba.cat |
El Parc del Garraf és un parc natural de 12.376 hectàrees gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.[1] El parc està repartit entre els termes municipals d'Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.
Geografia
En el parc hom troba restes d'antiga ocupació humana (com el castell d'Eramprunyà i els poblets abandonats de Campdàsens i Jafre) i masies que encara es dediquen a l'agricultura o a serveis del parc (com Can Planes i La Pleta). Just en la frontera del parc també hi ha la Creu de Sant Isidre, en el Puig d'en Boronet, molt apreciada pels sitgetans.
Clima
La situació costanera determina un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Aquesta última característica delimita el nombre d'espècies animals capaces d'assentar-s'hi. Les plantes, per tal de resistir aquestes condicions, desenvolupen una sèrie d'adaptacions encaminades a la supervivència i a la millora de l'efectivitat en la competència amb altres vegetals.
El caràcter torrencial de les pluges provoca una erosió mecànica extraordinàriament potent que arrossega tot tipus de materials; si hi afegim l'erosió química, que dissol la roca calcària, l'efecte és impressionant: valls i rieres profundes i escarpades, d'un tortuós i bell traçat que la gent del país anomena fondos.
Rutes a peu
Senders de gran recorregut:
- GR 5 (Sender dels miradors)
- GR 92 (Sender del Mediterrani)
- GR 92-3a (la Clota - l'Arboçar)
- GR 92-3b (l'Arboçar - Castellet)
- GR 92-4 (pla de Querol - camí del mas de l'Artís)
Vegeu també
Referències
- ↑ Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 46-51. B-38.667-2009.
Enllaços externs
