Campionat del món de ciclisme en ruta masculí sub-23: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 86: Línia 86:
| {{flagathlete|[[Adrien Petit]]|FRA}}
| {{flagathlete|[[Adrien Petit]]|FRA}}
| {{flagathlete|[[Andrew Fenn]]|GBR}}
| {{flagathlete|[[Andrew Fenn]]|GBR}}
|}

== Medaller ==
{| {{RankedMedalTable|class=wikitable sortable}}
|-
| 1 ||align=left| {{ITA}} || 4 || 5 || 3 || 12
|-
| 2 ||align=left| {{FRA}} || 2 || 2 || 0 || 4
|-
| 3 ||align=left| {{UKR}} || 2 || 1 || 1 || 4
|-
| 4 ||align=left| {{AUS}} || 1 || 2 || 0 || 3
|-
| 5 ||align=left| {{GER}} || 1 || 1 || 2 || 4
|-
| 6 ||align=left| {{COL}} || 1 || 1 || 0 || 2
|-
| 7 ||align=left| {{BLR}} || 1 || 0 || 0 || 1
|-
| - ||align=left| {{NOR}} || 1 || 0 || 0 || 1
|-
| - ||align=left| {{UZB}} ||1 || 0 || 0 || 1
|-
| - ||align=left| {{RUS}} || 1|| 0 || 3 || 4
|-
| - ||align=left| {{SVK}} || 1 || 0 || 0 || 1
|-
| 12 ||align=left| {{ESP}} || 0 || 2 || 0 || 2
|-
| 13 ||align=left| {{NED}} || 0 || 1 || 1 || 2
|-
| 14 ||align=left| {{BEL}} || 0 || 1 || 0 || 1
|-
| 15 ||align=left| {{GBR}} || 0 || 0 || 2 || 2
|-
| 16 ||align=left| {{AUT}}|| 0 || 0 || 1 || 1
|-
| - ||align=left| {{CAN}} || 0 || 0 || 1 || 1
|-
| - ||align=left| {{DEN}}|| 0 || 0 || 1 || 1
|-
| - ||align=left| {{USA}} || 0 || 0 || 1 || 1
|-
| - ||align=left| {{SUI}}|| 0 || 0 || 1 || 1
|-class="sortbottom"
!colspan=2| Total || 16 || 16 || 17 || 49
|}
|}



Revisió del 23:13, 19 set 2012

Maillot arc iris

El Campionat del món de ciclisme en ruta masculí sub-23 és una de les curses ciclistes que formen part dels Campionats del món de ciclisme en ruta. La cursa s'acostuma a desenvolupar-se al final de la temporada ciclista ordinària. La primera edició data del 1996.

És una competició organitzada per la Unió Ciclista Internacional i es disputa anualment en un país diferent. La prova es realitza en un circuit, i excepcionalment, per l'equip nacional (els ciclistes durant la resta de l'any participen sota el seu equip de marca). El guanyador de la prova obté el mallot irisat que ostenta durant l'any següent al campionat en totes les competicions en què pren part.

Palmarès

Campionat Or Plata Bronze
1996 Lugano
detalls
 Giuliano Figueras (ITA)  Roberto Sgambelluri (ITA)  Luca Sironi (ITA)
1997 Donostia
detalls
 Kurt-Asle Arvesen (NOR)  Óscar Freire (ESP)  Gerrit Glomser (AUT)
1998 Valkenburg
detalls
 Ivan Basso (ITA)  Rinaldo Nocentini (ITA)  Danilo Di Luca (ITA)
1999 Verona
detalls
 Leonardo Giordani (ITA)  Luca Paolini (ITA)  Matthias Kessler (GER)
2000 Plouay
detalls
 Evgeni Petrov (RUS)  Yaroslav Popovych (UKR)  Lorenzo Bernucci (ITA)
2001 Lisboa
detalls
 Yaroslav Popovych (UKR)  Giampaolo Caruso (ITA)  Ruslan Gryschenko (UKR)
2002 Zolder and Hasselt
detalls
 Francesco Chicchi (ITA)  Francisco Gutierrez (ESP)  David Loosli (SUI)
2003 Hamilton
detalls
Uzbekistan Sergey Lagutin (UZB)  Johan Van Summeren (BEL)  Thomas Dekker (NED)
2004 Verona
detalls
 Kanstantsin Siutsou (BLR)  Thomas Dekker (NED)  Mads Christensen (DEN)
2005 Madrid
detalls
 Dmitry Grabovskiy (UKR)  William Walker (AUS)  Yevgeni Popov (RUS)
2006 Salzburg
detalls
 Gerald Ciolek (GER)  Romain Feillu (FRA)  Alexander Khatuntsev (RUS)
2007 Stuttgart
detalls
 Peter Velits (SVK)  Wesley Sulzberger (AUS)  Jonathan Bellis (GBR)
2008 Varese
detalls
 Fabio Duarte (COL)  Simone Ponzi (ITA)  John Degenkolb (GER)
2009 Mendrisio
detalls
 Romain Sicard (FRA)  Carlos Betancur (COL)  Egor Silin (RUS)
2010 Geelong
detalls
 Michael Matthews (AUS)  John Degenkolb (GER)  Guillaume Boivin (CAN)
 Taylor Phinney (USA)[1]
2011 Copenhagen
detalls
 Arnaud Démare (FRA)  Adrien Petit (FRA)  Andrew Fenn (GBR)

Medaller

Posició País Or Plata Bronze Total
1 Itàlia Itàlia 4 5 3 12
2 França França 2 2 0 4
3 Ucraïna 2 1 1 4
4 Austràlia Austràlia 1 2 0 3
5 Alemanya Alemanya 1 1 2 4
6 Colòmbia Colòmbia 1 1 0 2
7 Belarús Belarús 1 0 0 1
- Noruega Noruega 1 0 0 1
- Uzbekistan Uzbekistan 1 0 0 1
- Rússia Rússia 1 0 3 4
- Eslovàquia Eslovàquia 1 0 0 1
12 Espanya Espanya 0 2 0 2
13 Països Baixos Països Baixos 0 1 1 2
14 Bèlgica Bèlgica 0 1 0 1
15 Regne Unit Regne Unit 0 0 2 2
16 Àustria Àustria 0 0 1 1
- Canadà Canadà 0 0 1 1
- Dinamarca Dinamarca 0 0 1 1
- Estats Units Estats Units 0 0 1 1
-  Suïssa 0 0 1 1
Total 16 16 17 49

Referències

  1. Boivin i Phinney finalitzaren empatats i ambdós reberen la medalla de bronze.