Ramon Pascual de Sans: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Persones vives usant HotCat
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Ramon Pascual de Sans''' ([[Barcelona]], [[1942]]) és un físic català, fill del químic mataroní [[Josep Pascual i Vila]]. Ha treballat principalment la [[mecànica quàntica]] i la [[teoria de partícules elementals]].
'''Ramon Pascual de Sans''' ([[Barcelona]], [[1942]]) és un físic català, fill del químic mataroní [[Josep Pascual i Vila]]. Ha treballat principalment en la [[mecànica quàntica]] i en la [[teoria de partícules elementals]].


Va estudiar [[física]] a la [[Universitat de Barcelona]], on es llicencià el 1963, i el 1966 es doctorà a la [[Universitat de València]]. El 1967 fou becari postdoctoral al [[Centre Internacional de Física Teòrica]] de [[Trieste]] i posteriorment fou visitant al [[CERN]], al [[Laboratori de Física Teòrica d'Orsay]] i al [[Laboratori Rutherford]] d'Oxford.
Va estudiar [[física]] a la [[Universitat de Barcelona]], on es llicencià el 1963, i el 1966 es doctorà a la [[Universitat de València]]. El 1967 fou becari postdoctoral al [[Centre Internacional de Física Teòrica]] de [[Trieste]] i posteriorment fou visitant al [[CERN]], al [[Laboratori de Física Teòrica d'Orsay]] i al [[Laboratori Rutherford]] d'Oxford.


Quan tornà a Espanya fou catedràtic de física a diferents universitats, com la [[Universitat de Saragossa]], la [[Universitat Autònoma de Madrid]] i la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], de la que en fou primer degà de la Facultat de Ciències, després vicerector i finalment rector de 1986 a 1990. De 1980 a 1983 el primer govern de [[Jordi Pujol]] el nomenà director general d'ensenyament universitari, alhora que també fou nomenat director del Grupo Interuniversitario de Física Teórica (1980-1984). De 2002 a 2008 ha estat president de l'[[Associació Sabadell Universitat]]. També ha treballat a l'Institut de Física d'Altes Energies.
Quan tornà a Espanya fou catedràtic de física a diferents universitats, com la [[Universitat de Saragossa]], la [[Universitat Autònoma de Madrid]] i la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], de la qual fou primer degà de la Facultat de Ciències, després vicerector i, finalment, rector, de 1986 a 1990. De 1980 a 1983 el primer govern de [[Jordi Pujol]] el nomenà director general d'Ensenyament Universitari, alhora que també fou nomenat director del Grupo Interuniversitario de Física Teórica (1980-1984). De 2002 a 2008 ha estat president de l'[[Associació Sabadell Universitat]]. També ha treballat a l'Institut de Física d'Altes Energies.


El 1990 dirigí el grup de científics que proposà la construcció a Catalunya d'un [[sincrotró]] de font de llum, anomenat ''[[Sincrotró Alba|Alba]]''. El projecte fou aprovat el 2002, Pasqual en fou nomenat president de la comissió executiva i finalment fou inaugurat el 2010 a [[Cerdanyola del Vallès]], al costat del campus de l'UAB. Des de 1989 és membre de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]]. El 1991 va rebre el [[Premi Narcís Monturiol]]. També és president de la Fundació Parc Taulí. El 2011 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]]
El 1990 dirigí el grup de científics que proposà la construcció a Catalunya d'un [[sincrotró]] de font de llum, anomenat ''[[Sincrotró Alba|Alba]]''. El projecte fou aprovat el 2002 i Pasqual en fou nomenat president de la Comissió Executiva. Finalment, l'equipament fou inaugurat el 2010 a [[Cerdanyola del Vallès]], al costat del campus de la UAB. Des de 1989 és membre de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]]. El 1991 va rebre el [[Premi Narcís Monturiol]]. També és president de la Fundació Parc Taulí. El 2011 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 14:07, 20 set 2012

Ramon Pascual de Sans (Barcelona, 1942) és un físic català, fill del químic mataroní Josep Pascual i Vila. Ha treballat principalment en la mecànica quàntica i en la teoria de partícules elementals.

Va estudiar física a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1963, i el 1966 es doctorà a la Universitat de València. El 1967 fou becari postdoctoral al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste i posteriorment fou visitant al CERN, al Laboratori de Física Teòrica d'Orsay i al Laboratori Rutherford d'Oxford.

Quan tornà a Espanya fou catedràtic de física a diferents universitats, com la Universitat de Saragossa, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou primer degà de la Facultat de Ciències, després vicerector i, finalment, rector, de 1986 a 1990. De 1980 a 1983 el primer govern de Jordi Pujol el nomenà director general d'Ensenyament Universitari, alhora que també fou nomenat director del Grupo Interuniversitario de Física Teórica (1980-1984). De 2002 a 2008 ha estat president de l'Associació Sabadell Universitat. També ha treballat a l'Institut de Física d'Altes Energies.

El 1990 dirigí el grup de científics que proposà la construcció a Catalunya d'un sincrotró de font de llum, anomenat Alba. El projecte fou aprovat el 2002 i Pasqual en fou nomenat president de la Comissió Executiva. Finalment, l'equipament fou inaugurat el 2010 a Cerdanyola del Vallès, al costat del campus de la UAB. Des de 1989 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El 1991 va rebre el Premi Narcís Monturiol. També és president de la Fundació Parc Taulí. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi

Enllaços externs