Pere Francesc de Montanyans: diferència entre les revisions
retocs |
Categoria militars catalans |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
[[Categoria:Senyors catalans històrics]] |
[[Categoria:Senyors catalans històrics]] |
||
[[categoria:Militars catalans]] |
|||
Revisió del 09:10, 23 set 2012
 |
Vegeu els tres passos a l'ajuda. Seguiu aquest enllaç per a crear-ne la plana de discussió; i aviseu l'usuari amb
{{subst:Esborrar3|Pere Francesc de Montanyans}}--~~~~Motiu: Possible treball inèdit, només cita fonts primàries inèdites |
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Pere Francesc de Montanyans i d'Horta[1][2] o també Francesc Pere de Montanyans[3], (principis del s.XVI, Barcelona - ?) fou cavaller, castlà del castell de Terrassa i senyor d'Horta.
Per herència posseïa el forn públic de Terrassa. El 1522, l'arquebisbe de Tarragona i Lloctinent General de Catalunya, Pere de Cardona, adjudicà l'herència d'Honorat Dimas de Montanyans, mort intestat, al seu fill Francesc Pere de Montanyans. Fou fill d'Honorat Dimas de Montanyans i nét de Francesc de Montanyans i d'Isabel de Corbera. Alhora també era besnét del cavaller Antoni Guillem de Montanyans. Es casà amb Magdalena de Torrelles[3] filla de Pere Antoni de Torrelles[3]; tingueren almenys un fill: Honorat Jaume de Montanyans i de Torrelles[3], que presidí el Consell de Terrassa en el 1543. D'ell en va sortir la idea de substituir l'església de Sant Fruitós per una de nova anomenada Sant Esperit.
Referències
- ↑ "…senyors que s'han succeït en la possessió de la castlania del Castell de Terrassa: Pere de Vallseca, Antoni Guillem de Muntanyans, Pere Francesc de Muntanyans.."Salvador Cardús i Florensa. Terrassa medieval: visió històrica. Tall. Gràf. J. Morral, 1960 [Consulta: 12 setembre 2012].
- ↑ "..Posseiren la castlania del castell de Terrassa, entre altres: Pere de Vallseca, Antoni Guillem de Muntanyans, Pere Francesc de Muntanyans, un altre Antoni Guillem de Muntanyans, Francesc de Muntanyans, Miquel de Cruïlles.." Els Castells catalans. R. Dalmau, 1967 [Consulta: 12 setembre 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Testament de Magdalena el 19-11-1537. Pergamí 6-6-11 (A-6). Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt