Amr ibn al-As: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Amr ibn al-As as-Sahmí''', més conegut simplement com '''Amr ibn al-As''' (en {{lang-ar|'''عمرو بن العاص السهمي'''}}, ''ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī''), (c.[[672]]-[[663]]) fou un general àrab [[sahaba|company]] del [[profeta]] [[Mahoma|Muhàmmad]], de la tribu de [[Qurayx]]. |
'''Amr ibn al-As as-Sahmí''', més conegut simplement com '''Amr ibn al-As''' (en {{lang-ar|'''عمرو بن العاص السهمي'''}}, ''ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī''), (c.[[672]]-[[663]]) fou un general àrab [[sahaba|company]] del [[profeta]] [[Mahoma|Muhàmmad]], de la tribu de [[Qurayx]]. |
||
Es va convertir vers el [[630]] quan va considerar que [[Muhàmmad]] triomfaria. El Profeta el va enviar a [[Oman]], on va entrar en negociacions amb els prínceps locals [[Jàyfar]] i [[Abbad ibn Julanda]], que van adoptar l'islam |
Es va convertir vers el [[630]] quan va considerar que [[Muhàmmad]] triomfaria. El Profeta el va enviar a [[Oman]], on va entrar en negociacions amb els prínceps locals [[Jàyfar]] i [[Abbad ibn Julanda]], que van adoptar l'islam el [[632]]. Quan va tornar a [[Medina]] el profeta ja era mort. El [[633]] [[Abu-Bakr as-Siddiq]] el va enviar amb un exèrcit a [[Palestina]]{{CC}} i se sap que va tenir part decisiva en la conquesta de la riba occidental del [[riu Jordà|Jordà]], i va prendre part a la [[batalla d'Ajnadayn]]{{CC}} el [[30 de juliol]] del [[634]] i la [[batalla del Yarmuk]], del 15 al [[20 d'agost]] del [[636]].{{CC}} |
||
Després va anar a [[Egipte]], segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'[[Úmar ibn al-Khattab]] o sota ordes d'aquest. El [[640]] els bizantins foren derrotats a [[Heliòpolis]]; Amr va rebre reforços dirigits per [[Az-Zubayr ibn al-Awwam]]. El [[641]] va ocupar [[Babilònia d'Egipte|Babilònia]], i el [[642]] va entrar a [[Alexandria]]. Al general se li deu la fundació de [[Fustat]] o Misr el [[641]]. |
Després va anar a [[Egipte]], segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'[[Úmar ibn al-Khattab]] o sota ordes d'aquest. El [[640]] els bizantins foren derrotats a [[Heliòpolis]]; Amr va rebre reforços dirigits per [[Az-Zubayr ibn al-Awwam]]. El [[641]] va ocupar [[Babilònia d'Egipte|Babilònia]], i el [[642]] va entrar a [[Alexandria]]. Al general se li deu la fundació de [[Fustat]] o Misr el [[641]]. |
||
Revisió del 06:08, 24 set 2012
Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com Amr ibn al-As (en àrab: عمرو بن العاص السهمي, ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī), (c.672-663) fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.
Es va convertir vers el 630 quan va considerar que Muhàmmad triomfaria. El Profeta el va enviar a Oman, on va entrar en negociacions amb els prínceps locals Jàyfar i Abbad ibn Julanda, que van adoptar l'islam el 632. Quan va tornar a Medina el profeta ja era mort. El 633 Abu-Bakr as-Siddiq el va enviar amb un exèrcit a Palestina i se sap que va tenir part decisiva en la conquesta de la riba occidental del Jordà, i va prendre part a la batalla d'Ajnadayn el 30 de juliol del 634 i la batalla del Yarmuk, del 15 al 20 d'agost del 636.
Després va anar a Egipte, segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'Úmar ibn al-Khattab o sota ordes d'aquest. El 640 els bizantins foren derrotats a Heliòpolis; Amr va rebre reforços dirigits per Az-Zubayr ibn al-Awwam. El 641 va ocupar Babilònia, i el 642 va entrar a Alexandria. Al general se li deu la fundació de Fustat o Misr el 641.
El 645, poc després de pujar al califat Uthman ibn Affan, aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc Abd-Al·lah ibn Sad (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant (646), i es va retirar a les seves terres d'Adjlan i As-Sab on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a Talha ibn Ubayd-Al·lah i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota Alí ibn Abi-Tàlib, quan aquest es va haver d'enfrontar a Muàwiya ibn Abi-Sufyan, va optar obertament per aquest darrer, com Busr ibn Abi-Artat, i va dirigir la cavalleria siriana a la batalla de Siffín el 657. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya.[1] Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq, que fou derrotat (658) i executat.
El arbitratge el va saber orientar prou favorablement a Muàwiya. Va restar com a governador d'Egipte fins a la seva mort. El 22 de gener del 661 es va escapar per molt poc a un atemptat contra la seva vida perpetrat per Zadawayh, un suïcida kharigita; Amr, que estava indisposat, va encarregar a Khàrija ibn Hudhafa de fer la salat al seu lloc, i fou aquest qui fou ferit de mort. Va morir el 663 amb més de 90 anys. Com a governador a Egipte el va succeir Utba ibn Abi-Sufyan ibn Harb.
Referències
- ↑ Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p.836. ISBN 1598843370.