Editorial: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
manteniment i refs
mCap resum de modificació
Línia 6: Línia 6:
Quan es tracta de llibres o de fulls de música, tradicionalment, l'edtiorial recull l'obra de l'autor, s'encarrega de corregir-la i maquetar-la, dissenya una campanya de promoció i contacta amb llibreries i mitjans per a la seva difusió. L'autor pot dirigir-se directament a l'editorial (on un equip de lectors selecciona les obres per la seva qualitat literària i les seves possibilitats comercials), inscriure's a un concurs que garanteixi la publicació de l'original o recórrer a un agent literari, que fa d'intermediari amb l'empresa i negocia el [[contracte]] que protegirà els [[drets d'autor]]. L'editorial, un cop ha acceptat el llibre, inicia el procés de producció, amb els professionals corresponents, que s'encarreguen des de polir l'estil a pensar una portada adequada. En ocasions l'editor suggereix canvis a l'autor per assegurar que l'obra es vengui millor.
Quan es tracta de llibres o de fulls de música, tradicionalment, l'edtiorial recull l'obra de l'autor, s'encarrega de corregir-la i maquetar-la, dissenya una campanya de promoció i contacta amb llibreries i mitjans per a la seva difusió. L'autor pot dirigir-se directament a l'editorial (on un equip de lectors selecciona les obres per la seva qualitat literària i les seves possibilitats comercials), inscriure's a un concurs que garanteixi la publicació de l'original o recórrer a un agent literari, que fa d'intermediari amb l'empresa i negocia el [[contracte]] que protegirà els [[drets d'autor]]. L'editorial, un cop ha acceptat el llibre, inicia el procés de producció, amb els professionals corresponents, que s'encarreguen des de polir l'estil a pensar una portada adequada. En ocasions l'editor suggereix canvis a l'autor per assegurar que l'obra es vengui millor.


Des dels anys 1994 l'aveniment de supports de divulguació electrònics van modificar considerablement l'ofici amb varis formats electrònics ([[Disc flexible]], [[disc compacte]], [[DVD]]…) fins a la desmaterialització total de la producció, de la tipografia i la distribució via internet van considerablement canviar l'ofici de l'editor.<ref>Fèlix Badia, «8.4 Els mitjans de comunicació a la recerca d’un model», ''Internet: situació actual i perspectives'', Barcelona, [[La Caixa]], 2002, pàgines 149-150, ISBN 9788488099921</ref> La decisió, el 2008 de l'editorial [[Grup Enciclopèdia Catalana]] d'abandonar completament l'edició paper de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] és emblemàtica d'aquesta evolució.<ref>{{citar web |url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3994651/20120314/enciclopediacat-quatre-anys-publica-paper.html |títol=Enciclopèdia.cat fa quatre anys que ja no es publica impresa |consulta=6/4/2012 |obra= |editor=Vilaweb |data=14/3/2012 |llengua= }}</ref> El [[llibre electrònic]] completa aquesta evolució. Per a publicacions que necessiten una actualització freqüent, l'edició electrònica és mostra més eficaç i econòmica que l'edició paper. A la majoria dels diaris, les dues tècniques coexisteixen. «…el mitjà electrònic és molt més barat que el mitjà escrit […] per què no s'ha de suportar el sempres onerós cost del paper, ni tampoc el de la distribució, dos dels capítols més cars en l'esctructura de qualsevol publicació impresa.»<ref>Fèlix Badia, ''ibídem''</ref> També per al llibre sembla que les dues maneres d'editar continuaran cohabitant.<ref>Manel Sanromà, [http://www.congresdellibreters.cat/2012/03/21/manel-sanroma-el-llibre-de-paper-no-desapareixera-ni-daqui-deu-anys-ni-daqui-100/ «Manel Sanromà: “El llibre de paper no desapareixerà ni d’aquí deu anys ni d’aquí cent”»], ''Congrès de Llibreters en Llengua Catalana'', 21 de març de 2012</ref> Altres prediuen la desaparició del format paper.<ref>Javier Celaya, [http://revista.consumer.es/web/es/20120701/pdf/entrevista-2.pdf «"El llibre de paper perdrà el seu pes rellevant en la societat"»], ''Eroski Consumer'', s.d. [consulta el 27 de setembre de 2012], </ref>
Des dels anys 1994 l'aveniment de supports de divulguació electrònics van modificar considerablement l'ofici amb varis formats electrònics ([[Disc flexible]], [[disc compacte]], [[DVD]]…) fins a la desmaterialització total de la producció, de la tipografia i la distribució via internet van considerablement canviar l'ofici de l'editor.<ref>Fèlix Badia, «8.4 Els mitjans de comunicació a la recerca d’un model», ''Internet: situació actual i perspectives'', Barcelona, [[La Caixa]], 2002, pàgines 149-150, ISBN 9788488099921</ref> La decisió, el 2008 de l'editorial [[Grup Enciclopèdia Catalana]] d'abandonar completament l'edició paper de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] és emblemàtica d'aquesta evolució.<ref>{{citar web |url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3994651/20120314/enciclopediacat-quatre-anys-publica-paper.html |títol=Enciclopèdia.cat fa quatre anys que ja no es publica impresa |consulta=6/4/2012 |obra= |editor=Vilaweb |data=14/3/2012 |llengua= }}</ref> El [[llibre electrònic]] és la fi provisional dels canvis al mester de l'editor. Per publicacions que necessiten una actualització freqüent, l'edició electrònica és mostra més eficaç i econòmica que l'edició paper. A la majoria dels diaris, les dues tècniques coexisteixen. «…el mitjà electrònic és molt més barat que el mitjà escrit […] per què no s'ha de suportar el sempres onerós cost del paper, ni tampoc el de la distribució, dos dels capítols més cars en l'esctructura de qualsevol publicació impresa.»<ref>Fèlix Badia, ''ibídem''</ref> També per al llibre sembla que les dues maneres d'editar continuaran cohabitant.<ref>Manel Sanromà, [http://www.congresdellibreters.cat/2012/03/21/manel-sanroma-el-llibre-de-paper-no-desapareixera-ni-daqui-deu-anys-ni-daqui-100/ «Manel Sanromà: “El llibre de paper no desapareixerà ni d’aquí deu anys ni d’aquí cent”»], ''Congrès de Llibreters en Llengua Catalana'', 21 de març de 2012</ref> Altres prediuen la desaparició del format paper.<ref>Javier Celaya, [http://revista.consumer.es/web/es/20120701/pdf/entrevista-2.pdf «"El llibre de paper perdrà el seu pes rellevant en la societat"»], ''Eroski Consumer'', s.d. [consulta el 27 de setembre de 2012], </ref>


Als Països Catalans les editorials es concentren a [[Barcelona]]. Secundàriament també n'hi ha a [[València]] i [[Palma]] i, en menor mesura, a altres ciutats amb tradició cultural o universitària ([[Girona]], [[Vic]], [[Lleida]], [[Tarragona]], [[Valls]], [[la Seu d'Urgell]], [[Benicarló]], [[Alzira]], [[Castelló de la Plana]], [[Alacant]], [[Perpinyà]], etc.), a més d'[[Andorra la Vella]].
Als Països Catalans les editorials es concentren a [[Barcelona]]. Secundàriament també n'hi ha a [[València]] i [[Palma]] i, en menor mesura, a altres ciutats amb tradició cultural o universitària ([[Girona]], [[Vic]], [[Lleida]], [[Tarragona]], [[Valls]], [[la Seu d'Urgell]], [[Benicarló]], [[Alzira]], [[Castelló de la Plana]], [[Alacant]], [[Perpinyà]], etc.), a més d'[[Andorra la Vella]].

Revisió del 20:44, 27 set 2012

Per a altres significats, vegeu «Editorial (desambiguació)».

Una editorial és una empresa que reprodueix i distribueix texts i altres documents (dibuixos, imatges, fulls de música), principalment per tècniques d'impremta o de difusió per suports electrònics.[1] amb un cert tiratge, des d'unes desenes per a llibres d'art fins a centenars de milers per a diaris o llibres d'èxit i segons l'importància numèrica d'una comunitat lingüística.

Des l'adveniment de l'impremta fins a la industrialització al mig del segle XIX, l'ofici d'impressor, de l'editor i del llibreter quasi sempre es trobaven dins d'una i mateixa impresa.[2] A poc a poc l'ofici va escindir-se en tres oficis: d'un costat la producció material i d'un altre costat la comercialització i la distribució i finalment la venta al detall. D'un altre costat, la revolució electrònica condueix una convergència vers l'editorial com a productora de «contingut» multimèdia de qualsevol format: text, música, vídeo o imatge.

Quan es tracta de llibres o de fulls de música, tradicionalment, l'edtiorial recull l'obra de l'autor, s'encarrega de corregir-la i maquetar-la, dissenya una campanya de promoció i contacta amb llibreries i mitjans per a la seva difusió. L'autor pot dirigir-se directament a l'editorial (on un equip de lectors selecciona les obres per la seva qualitat literària i les seves possibilitats comercials), inscriure's a un concurs que garanteixi la publicació de l'original o recórrer a un agent literari, que fa d'intermediari amb l'empresa i negocia el contracte que protegirà els drets d'autor. L'editorial, un cop ha acceptat el llibre, inicia el procés de producció, amb els professionals corresponents, que s'encarreguen des de polir l'estil a pensar una portada adequada. En ocasions l'editor suggereix canvis a l'autor per assegurar que l'obra es vengui millor.

Des dels anys 1994 l'aveniment de supports de divulguació electrònics van modificar considerablement l'ofici amb varis formats electrònics (Disc flexible, disc compacte, DVD…) fins a la desmaterialització total de la producció, de la tipografia i la distribució via internet van considerablement canviar l'ofici de l'editor.[3] La decisió, el 2008 de l'editorial Grup Enciclopèdia Catalana d'abandonar completament l'edició paper de la Gran Enciclopèdia Catalana és emblemàtica d'aquesta evolució.[4] El llibre electrònic és la fi provisional dels canvis al mester de l'editor. Per publicacions que necessiten una actualització freqüent, l'edició electrònica és mostra més eficaç i econòmica que l'edició paper. A la majoria dels diaris, les dues tècniques coexisteixen. «…el mitjà electrònic és molt més barat que el mitjà escrit […] per què no s'ha de suportar el sempres onerós cost del paper, ni tampoc el de la distribució, dos dels capítols més cars en l'esctructura de qualsevol publicació impresa.»[5] També per al llibre sembla que les dues maneres d'editar continuaran cohabitant.[6] Altres prediuen la desaparició del format paper.[7]

Als Països Catalans les editorials es concentren a Barcelona. Secundàriament també n'hi ha a València i Palma i, en menor mesura, a altres ciutats amb tradició cultural o universitària (Girona, Vic, Lleida, Tarragona, Valls, la Seu d'Urgell, Benicarló, Alzira, Castelló de la Plana, Alacant, Perpinyà, etc.), a més d'Andorra la Vella.

Referències

  1. «Editorial». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Editorial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Fèlix Badia, «8.4 Els mitjans de comunicació a la recerca d’un model», Internet: situació actual i perspectives, Barcelona, La Caixa, 2002, pàgines 149-150, ISBN 9788488099921
  4. «Enciclopèdia.cat fa quatre anys que ja no es publica impresa». Vilaweb, 14-03-2012. [Consulta: 6 abril 2012].
  5. Fèlix Badia, ibídem
  6. Manel Sanromà, «Manel Sanromà: “El llibre de paper no desapareixerà ni d’aquí deu anys ni d’aquí cent”», Congrès de Llibreters en Llengua Catalana, 21 de març de 2012
  7. Javier Celaya, «"El llibre de paper perdrà el seu pes rellevant en la societat"», Eroski Consumer, s.d. [consulta el 27 de setembre de 2012],