Nasal velar sonora: diferència entre les revisions

Nasal velar sonora
Número AFI	119
Codificació
X-SAMPA	N
Kirshenbaum	N
Imatge
So
	noicon font · ajuda

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 12:48, 1 oct 2012

La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe [ŋ] en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior). Aquest símbol és similar al de la nasal retroflexa i a vegades porta a confusió. És un so present a força llengües actuals, encara que sovint sense la categoria de fonema, per exemple, com a al·lòfon de [n] davant de consonant velar.

Característiques

És un so nasal perquè l'aire surt alhora per la boca i pel nas.
Tots els sons nasals són sonors.
El seu punt d'articulació és velar perquè la llengua es posa cap endarrere tocant al final del paladar

En català

Aquest so es produeix sempre que un so nasal es troba davant d'una altra consonant velar per assimilació.

Hi ha diferents parells mínims que es podrien fer servir per a demostrar que en català té valor de fonema i no d'al·lòfon, però tots ells es poden explicar igualment com a realitzacions fonètiques de nasals amb assimilació davant d'una consonant velar a l'estructura profunda. Per exemple, en el cas banc/ban (['baŋ] en central, ['baŋk] en valencià) banc té una arrel /bank/ que reapareix en derivats davant de sufixos amb vocal, com banquer /bank + 'er/ ([bəŋ'ke] en central, [baŋ'ker] en valencià). Per exemple, en el cas vinc/vint (['biŋ] en central, ['viŋk] en valencià) vinc té la mateixa arrel amb augment velar /ving/ que apareix en altres formes del paradigma del mateix verb (com el subjuntiu, el participi passat etc).

Banc/ban
Fang/fan
Fenc/fent
Fong/fon
Prenc/pren
Ranc/ran
Ring/Rin
Ronc/ron
Sang/sant
Tanc/tan
Venc/ven
Vinc/vint

Dígraf nc

El dígraf fonètic format per les lletres n i c quan es troben en posició de tancament de síl·laba, bé a final de mot banc o bé a l'interior plancton, es pronuncia com un únic so: [ŋ]. La transcripció fonològica dels mots proposats com a exemple és doncs /'bank/ i /'plankton/ i la fonètica (en el català central) és ['baŋ] i ['plaŋtun] (o ['plaŋton]).

@@ Línia 12: / Línia 12: @@
 Hi ha diferents [[parell mínim|parells mínims]] que es podrien fer servir per a demostrar que en català té valor de fonema i no d'al·lòfon,
 però tots ells es poden explicar igualment com a realitzacions fonètiques de nasals amb assimilació davant d'una consonant velar a l'estructura profunda.
+Per exemple, en el cas banc/ban (['baŋ] en central, ['baŋk] en valencià) ''banc'' té una arrel /bank/ que reapareix en derivats davant de sufixos amb vocal, com banquer /bank + 'er/ ([bəŋ'ke] en central, [baŋ'ker] en valencià).
-Per exemple, en el cas banc/ban, banc (['baŋ] en central, ['baŋk] en valencià) té una arrel /bank/ que reapareix en derivats davant de sufixos amb vocal, com banquer /bank + 'er/ ([bəŋ'ke] en central, [baŋ'ker] en valencià).
+Per exemple, en el cas vinc/vint (['biŋ] en central, ['viŋk] en valencià) ''vinc'' té la mateixa arrel amb augment velar /ving/ que apareix en altres formes del paradigma del mateix verb (com el subjuntiu, el participi passat etc).
 * Banc/ban