Cadafal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 26: Línia 26:


[[Categoria:Mètodes d'execució]]
[[Categoria:Mètodes d'execució]]
[[Categoria:Estructures]]
[[Categoria:Estructura]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Religió]]



Revisió del 17:34, 17 oct 2012

No s'ha de confondre amb cadafal (arquitectura).

Un catafalc ,[1] cadafal [1] o cadafalc (echafaud, scaffold, amb derivats del llatí cadafalcum , en moltes altres llengües romàniques), era una estructura un cadafal que s'aixecava per un acte solemne enmig d'una església amb fins religios o a la plaça principal de una població (per exemple per rebre al Rei).[2]

Execucions públiques

Catafalc de Lally-Tollendal el 1766

Una aplicació mot popular del cadafal, era una plataforma provisional construïda, generalment de fusta, a la plaça principal de una ciutat, per executar públicament una pena de mort com escarment.

Usos religiosos

Per a efectes religiosos a l'edat mitjana es descriu com un tauler de grans dimensions elevat del sòl més o menys la talla d'un home mitjà connectat amb un passadís també alçat on s'asseien les autoritats.[3]

Exèquies

Per aquest ús el cadafal té una forma de plataforma elevada sobre una estructura de fusta o tarima allargada, curosament adornada, que es situa als temples o llocs on se celebren les exèquies o sepultures de cos present, per col·locar les restes mortals d'una persona ja sigui directament al damunt, o bé, dins d'un taüt (sarcòfag, o similar), el qual es deixa obert perquè les despulles siguin visibles als concurrents a la cerimònia. Aquest arranjament es fa durant les cerimònies prèvies a la sepultura per rendir honors fúnebres al finat. El cadafal acostuma a decorar-se en negre o en els colors propis del càrrec del difunt, com en el cas de reis i papes, quan es decora en vermell.

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 cadafal-coromines Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «opti» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. Joan Aliaga Morell. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II.: Llibre de l'entrada del rei Martí I. Universitat de València, 28 November 2011, p. 304–. ISBN 978-84-370-8713-9 [Consulta: 17 octubre 2012]. 
  3. Luis Quirante Santacruz. Del teatro del Misteri al misterio del teatro. Universitat de València, 2001, p. 100–. ISBN 978-84-370-5149-9 [Consulta: 17 octubre 2012]. 

Enllaços externs