Capital

Fitxer:Capital not largest city.PNG

Estats en què la capital no és la ciutat més gran

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu. La ciutat capital és, en la majoria dels casos, la ciutat on es troben físicament les oficines governamentals i els recintes de reunió segons allò que estableixen les lleis respectives de les regions. La paraula "capital" prové del llatí caput que significa "cap".

Habitualment, la capital d'un estat, país o regió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant.

Les seus del govern de les jurisdiccions subestatals sovint són anomenades "capitals", encara que aquest és el cas dels estats amb un grau relatiu de federalisme o regionalisme en què les jurisdiccions subestatals gaudeixen de sobirania. Als estats unitaris es prefereix l'ús d'altres termes com per exemple "centre administratiu".

Tot i que una capital sol ser la població més gran en la seva àrea d'influència, no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital administra altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això són Washington als Estats Units (que té diverses ciutats més grosses, com per exemple Nova York o Los Angeles), o Berna a Suïssa (on tant Ginebra com Zuric tenen més població). Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis són Londres respecte al Regne Unit, París respecte a França o Buenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats –a l'àrea metropolitana– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas de Barcelona respecte a Catalunya és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.

L'atracció convergència de poder polític, econòmic o cultural no és comuna a tots els casos. Les capitals que exerceixen aquesta funció per motius de tradició a vegades són eclipsades a nivell econòmic per ciutats rivals, com és el cas de Nanjing amb Shanghai. El declivi d'una dinastia o una cultura també pot significar l'extinció de la seva ciutat capital, com en el cas de Babilònia i Cahokia. Moltes capitals actuals, com Nova Delhi, Abuja, Brasilia, Canberra, Astana, Islamabad, Ottawa i Washington D.C. són ciutats planejades que es van construir per establir-hi la seu d'un govern. Normalment acaben, degut a les seves inèrcies pròpies, acaben convertint-se en nous centres econòmics i comercials.

En un sentit més ampli de la paraula, una capital és la ciutat que té la preeminència en un camp social, cultural, econòmic o de qualsevol altra índole (per exemple, Milà està considerada com una de les capitals mundials de la moda); i en alguns casos fins i tot, aquesta capitalitat és un títol rotatiu, com es pot donar en els casos de la Capital de la Cultura Catalana o bé les Ciutats Geganteres de Catalunya que des de l'any 1985 nominen una ciutat de Catalunya per a convertir-la aquell any en la capital del món geganter.

Tipus de capitals

Podem trobar diferents tipus de capitals:

• capital administrativa: on es troben les oficines i els ministeris del Govern i, en general, l'administració de l'Estat (com per exemple, Pretòria respecte a Sud-Àfrica).
• capital judicial: on hi ha la seu del Tribunal Suprem (com per exemple, Brno a la República Txeca).
• capital legislativa: on hi ha la seu del Parlament (com per exemple, Ciutat del Cap a Sud-Àfrica).
• capital oficial: la que la Constitució considera com a tal (com per exemple, Berlín, Londres o París).
• capital oficiosa: tot i que no és designada com a capital oficial de l'Estat, de fet actua com si ho fos (com per exemple, Cotonou a Benín).
• capital reial: on hi té la residència la família reial (com per exemple, Lobamba a Swazilàndia).

Capitals acordades poc ortodoxes

Existeixen una sèrie de casos on els Estats tenen múltiples capitals, i també hi ha diversos estats que no tenen capital. En altres casos, la capital oficial no és l'efectiva per raons pragmàtiques, és a dir, la ciutat coneguda com la capital no és la seu del govern. Ocasionalment, la capital oficial podria tenir la seva seu a la seu del govern, però no és l'origen geogràfic de la presa de decisions polítiques. La següent llista especifica els detalls observats en els Estats sobirans.

• Xile: Santiago és la capital tot i que el Congrés Nacional està ubicat a Valparaíso.
• República Txeca: Praga és l'única capital constitucional. No obstant això, Brno és la llar de tres Tribunals dels més importants del país, per la qual cosa és de facto la capital del Poder Judicial de la República Txeca.
• França: La Constitució francesa no reconeix cap ciutat capital de França. París és, de facto, capital de França (seu de la Presidència, el Govern, l'Assemblea Nacional i el Senat), però el Parlament té els seus congressos en conjunt a Versalles.
• Alemanya: La capital oficial Berlín és seu per al parlament el govern. Tanmateix, diversos ministeris es troben a l'antiga Alemanya Occidental capital de Bonn, que té ara el títol de ciutat federal. El poder judicial es divideix entre el Karlsruhe, Kassel i Leipzig.
• Austràlia: a finals del segle XX, dues ciutats es disputaven el fet d'aconseguir la capitalitat del país: Sydney i Melbourne. El govern australià va optar finalment per una solució salomònica: ni una ni l'altra, sinó una ciutat equidistant d'ambdues, Canberra.
• Malàisia: Kuala Lumpur és la capital constitucional, però el centre administratiu federal es va traslladar a 30 quilòmetres al sud de Putrajaya a finals de l'any 1990. No obstant, el Parlament de Malàisia es segueix trobant a Kuala Lumpur.
• Myanmar (Birmània): Naypyidaw va ser designada la capital del país el 2005, el mateix any en què fou fundada, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades són encara a Yangon (Rangun).
• Nauru: Un petit país de només 21 quilòmetres quadrats, no té diferents ciutat capital, i, per tant, té una capital de districte en lloc.
• Sri Lanka: Jayawardenapura Sri Kotte és la capital oficial i la ubicació del parlament, mentre que l'antiga capital, Colombo, ara és designat com la "capital comercial". Tanmateix, moltes oficines de govern es troba encara en Colombo. Ambdues ciutats estan en el districte de Colombo.
• Sud-àfrica: La capital administrativa és Pretoria, la capital legislativa és de Ciutat del Cap, i és la capital judicial Bloemfontein, el resultat de la transacció que va crear la Unió de Sud-àfrica el 1910. Aquest fet converteix el país africà en l'únic del món que té tres capitals.
• Suïssa: Berna és la ciutat federal de Suïssa i les funciona de factode capital. Tanmateix, el Tribunal Suprem Federal de Suïssa es troba en Lausana.
• Tanzània: Dodoma va ser designada la capital del país el 1973, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades es troben encara a Dar es Salaam.
• Regne Unit: Londres és la capital, però les ubicacions dels diferents tribunals dels sistemes judicials no tenen vincles directes amb els pobles o ciutats coincidents, el nivell més alt dels seus tribunals i les oficines de l'administració reiterada dins el sol fet de tenir una convenient distancia de les legislatures i no tots en la mateixa àrea del govern local.
• Mònaco, Singapur i el Vaticà són ciutat-estats, i pel que no tenen un capital diferent del país en el seu conjunt.
• Pitcairn: Adamstown és, de facto, la capital perquè és l'únic lloc habitat en el territori.
• Turquia: la capital era Istanbul (anteriorment, Constantinoble, capital dels diferents regres que governaren la zona), però el 1923, els revolucionaris que van establir la república van traslladar la capital a l'actual ciutat, Ankara.

Capitals que no són la seu del govern

• Benín: Porto-Novo és la capital oficial, però Cotonou és la seu de govern.
• Bolívia: Sucre és el capital constitucional, però la majoria dels governs nacionals a llarg abandonat la regió de La Paz.
• Costa d'Ivori: Yamoussoukro va ser designada la capital del país el 1983, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades es troba encara en el Abidjan.
• El Països Baixos: Amsterdam és la capital constitucional nacional malgrat que el govern holandès, el parlament, el tribunal suprem i el palau residencial de la reina es troben en La Haia.

Els organismes internacionals

• Unió Europea: Brussel·les, Bèlgica és generalment considerada com la capital de la Unió Europea a causa de l'allotjament de les principals Institucions de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Consell Europeu i el Consell de Ministres (que és també la meitat de la branca legislativa), juntament amb la majoria dels treballs del Parlament Europeu (que estan formalment en Estrasburg). La UE no ha declarat una "capital", utilitzant aquest terme, però l'acord de Brussel·les, d'acollir la majoria de les institucions polítiques és definit pel Tractat d'Amsterdam, que també dóna a les institucions judicials de Luxemburg i el Banc Central de Frankfurt. En aquest sentit, podria ser comparat amb la divisió de la capital de la naturalesa de Sud-àfrica. No obstant això, l'aplicabilitat del terme "capital" a una entitat internacional és discutible, ja que, malgrat les seves implicacions pràctiques, el terme s'associa amb més sobirans i entitats sub-nacionals, per tant, el seu ús comporta significació política.
• Nacions Unides: Nova York és el principal lloc de trobada dels més alts òrgans de les Nacions Unides, però gran part de la seva estructura existeixen en altres ciutats, com Ginebra, Viena i La Haia.

La capital com a símbol

Amb l'auge dels imperis moderns i el concepte de nació, el concepte de capital s'ha convertit en un símbol per l'estat i el seu govern. A diferència de les ciutats medievals, que eren considerades aquelles on el monarca establia la seva cort, l'elecció, desplaçament, fundació o captura d'una capital moderna és un tema emocional. Per exemple:

• La ciutat quasi deshabitada i ruïnosa d'Atenes va ser declarada capital de la nova Grècia independent degut a la visió romàntica que es tenia de reviure la glòria de la Grècia Antiga. Cosa semblant va passar amb la Reunificació alemanya posterior a la Guerra Freda amb la designació de nou de Berlín com a capital d'Alemanya. Una altra capital que va recuperar el seu estatus va ser Moscou després de la Revolució d'Octubre de 1917.
• L'elecció o fundació d'una ciutat capital "neutral" (deslligada d'una identitat política o regional) tenia com a objectiu mostra la unitat interna dels nous estats quan Berna, Canberra, Madrid, Ottawa i Washington D.C. van esdevenir capitals. La ciutat de nova Delhi, construida pels colons anglesos, representa simultàniament un trencament i una continuïtat amb el passat: la localització a Delhi engloba algunes de les antigues capitals imperials, com Indraprastha, Dhillika i Shahjahanabad, però amb la marca de l'estil anglès amb que es va dissenyar la nova capital.
• Durant la Guerra Civil Americana, es van gastar grans quantitats de recursos en defensar la posició de Washington D.C., que estaca envoltada pels Estats Confederats d'Amèrica, d'un atac confederat, quan l'aleshores petit govern federal s'hagués pogut traslladar amb relativa facilitat.

Distàncies més grans a la capital

Les cases del Parlament i la torre del Big Ben, a la capital del Regne Unit, Londres.

La distància més gran entre una capital i la part més remota del país és la distància entre París i Nova Caledònia (França), amb 16.760 quilòmetres.

Altres distàncies grans són:

• De Londres a les illes Pitcairn (Regne Unit), 14.900 km
• De Washington DC a l'illa Attu (Estats Units), 7.800 km
• De Moscou a Kunaxir (Rússia), 7050 km

Distàncies entre capitals

Més pròximes

Les dues capitals d'estats sobirans més pròximes són la Ciutat del Vaticà (Vaticà) i Roma (Itàlia), la primera de les quals es troba a l'interior de l'altra (la distància entre els punts centrals, la Plaça de Sant Pere i la Piazza Venezia, és d'uns 2 km.

Més llunyanes

La distància més gran entre una capital d'un estat sobirà i la més propera és de 2.300 km, entre Wellington (Nova Zelanda) i Canberra (Austràlia).

La distància més gran entre les capitals de dos estats sobirans que comparteixen frontera és de 6.423 km, entre Pyongyang (Corea del Nord) i Moscou (Rússia).

Les capitals a més altitud

Entre les ciutats-capital que es troben a més altitud sobre el nivell del mar, hi trobem l'actual capital de Bolívia, la capital de la regió-autònoma del Tíbet i la capital història del Perú:

• La Paz , Bolívia, 3.650 msnm: la Paz, oficialment, Nuestra Señora de La Paz és la cpaital del Departament de La Paz i seu del govern de Bolívia.
• Lhasa, Xina, 3.650 msnm: Lhasa és la capital de la Regió Autònoma del Tíbet dins la República Popular de la Xina, i capital tradicional del Tíbet.
• Cuzco, Perú, 3.399 msnm: la ciutat del Cuzco o Cusco és la capital històrica del Perú i capital de la regió homònima; i va ser la capital de l'Imperi Inca.

Capitals més petites i més grans del món

Vaduz

Tòquio

Jakarta

Victòria

Seül

Buenos Aires i Montevideo

Wellington

Berlín al voltant de 1900

Tots els càlculs provenen de World Gazetteer.

Les cinc capitals més petites (sense aglomeració)

Capital	Població	Estat	Comentaris
Melekeok	520	Palau	2009 (càlcul)
Funafuti	5.093	Tuvalu	2009 (càlcul)
Vaduz	5.107	Liechtenstein	2009 (càlcul)
Saint George’s	5.203	Grenada	2009 (càlcul)
Palikir	7.447	Micronèsia	2009 (càlcul)

Les cinc capitals més grans (sense aglomeració)

Capital	Nombre d'habitants	Estat	Comentari
Manila	11.165.131	Filipines	2009 (càlcul)
Moscou	10.494.522	Rússia	el 2009 (Càlcul)
Dacca	10.468.510	Bangla DESH	2009 (càlcul)
Seül	9.660.532	Corea DEL SUD	2009 (càlcul)
Tòquio	8.704.569	Japó	2009 (càlcul)

Les cinc capitals més grans (amb aglomeració)

Capital	Nombre d'habitants	Estat	Comentari
Tòquio	37.468.203	Japó	2009 (càlcul)
Ciutat de Mèxic	23.293.783	Mèxic	2009 (càlcul)
Seül	22.456.200	Corea del Sud	2009 (càlcul)
Manila	19.888.419	Filipines	2009 (càlcul)
Djakarta	18.924.470	Indonèsia	2009 (càlcul)

Les capitals més petites per continents

Continent	Capital	Nombre d'habitants	Estat	Comentari
Àfrica	Victòria	21.937	Seychelles	2009 (càlcul)
Àsia	Masqat	25.690	Oman	2009 (càlcul)
Europa	Vaduz	5.107	Liechtenstein	2009 (càlcul)
Amèrica del Nord	Saint George's	5.203	Grenada	2009 (càlcul)
Oceania	Melekeok	520	Palau	2009 (càlcul)
Sud-amèrica	Port-of-spain	50.044	Trinitat i Tobago	2009 (càlcul)

Les capitals més grans per continents (sense aglomeració)

Continent	Capital	Nombre d'habitants	Estat	Comentari
Àfrica	Kinshasa	9.518.988	D. R. Congo	2009 (càlcul)
Àsia	Manila	11.165.131	Filipines	2009 (càlcul)
Europa	Moscou	10.494.522	Rússia	2009 (càlcul)
Amèrica del Nord	Ciutat de Mèxic	8.587.132	Mèxic	2009 (càlcul)
Oceania	Canberra	331.755	Austràlia	2009 (càlcul)
Sud-amèrica	Lima	7.902.851	Perú	2009 (càlcul)

Les capitals més grans per continents (amb aglomeració)

Continent	Capital	Nombre d'habitants	Estat	Comentari
Àfrica	Caire	16.254.102	Egipte	2009 (càlcul)
Àsia	Tòquio	37.468.203	Japó	2009 (càlcul)
Europa	Moscou	14.837.510	Rússia	2009 (càlcul)
Amèrica del Nord	Ciutat de Mèxic	23.293.783	Mèxic	2009 (càlcul)
Oceania	Wellington	367.046	Nova Zelanda	2009 (càlcul)
Sud-amèrica	Buenos Aires	14.393.015	Argentina	2009 (càlcul)

Les cinc capitals més grans al voltant de 1900

Capital	Nombre d'habitants	Estat	Comentari
Londres	6.506.889	Regne Unit	1901
París	2.714.068	França	1901
Berlín	2.040.148	Alemanya	1905
Tòquio	1.818.700	Japó	el 1904 (Estimació)
Viena	1.769.137	Imperi austrohongarès	1900

Capitals que no són les ciutats més grans del seu país

En total hi ha en aquest moment 38 estats al món en que les capitals no són les més grans en nombre d'habitants. Són els següents:

Estat	Capital	Nombre d'habitants	Ciutat més gran	Nombre d'habitants
Guinea Equatorial	Malabo	155.963 (2005)	Bata	173.046 (2005)
Austràlia	Canberra	356.120 (2006)	Sydney	3.641.422 (2006)
Bèlgica	Brussel·les	145.917 (2007)	Anvers	466.203 (2007)
Belize	Belmopan	8.130 (2000)	Belize Centre	49.050 (2000)
Bolívia	Sucre	193.873 (2001)	Santa Cruz De La Sierra	1.116.059 (2001)
Brasil	Brasília	2.455.903 (2007)	São Paulo	11.037.593 (2009)
Xina	Pequín	6.892.000 (2000)	Shanghai	8.954.435 (2000)
Equador	Quito	1.399.814 (2006)	Guayaquil	2.157.853 (2005)
Costa d'Ivori	Yamoussoukro	200.650 (2005)	Abidjan	3.692.570 (2005)
Gàmbia	Banjul	33.422 (2009)	Serekunda	380.416 (2009)
Índia	Nova Delhi	11.505.196 (2007)	Mumbai	13.073.926 (2007)
Canadà	Ottawa	812.129 (2006)	Torontó	2.651.717 (2008)
Kazakhstan	Astana	389.189 (2008)	Alma-atà	1.328.362 (2008)
Kiribati	Bairiki	2.766 (2005)	Betio	12.509 (2005)
Kuwait	Kuwait	32.403 (2005)	Dschalib-as-schuyuch	179.264 (2005)
Malta	La Valletta	6.315 (2005)	Birkirkara	21.755 (2005)
Marroc	Rabat	1.622.860 (2004)	Casablanca	2.933.684 (2004)
Micronèsia	Palikir	6.444 (2000)	Weno	13.802 (2000)
Myanmar	Pyinmana	97.400 (2005)	Rangun	4.572.948 (2005)
Nova Zelanda	Wellington	178.680 (2006)	Auckland	395.982 (2006)
Nigèria	Abuja	182.418 (2007)	Lagos	9.229.944 (2007)
Oman	Masqat	24.983 (2003)	Sib	223.449 (2003)
Pakistan	Islamabad	673.766 (2009)	Karachi	12.827.927 (2009)
Palau	Melekeok	391	Koror	11.200
Filipines	Manila	1.660.714 (2007)	Quezon City	2.679.450 (2007)
San Marino	San Marino	4.386 (2007)	Serravalle	9.966 (2007)
Suïssa	Berna	122.900 (2008)	Zuric	365.100 (2008)
Sud-àfrica	Pretòria	1.757.505 (2007)	Ciutat del Cap	3.660.197 (2007)
Sudan	Khartum	2.207.794 (2007)	Omdurman	3.127.802 (2007)
Swazilàndia	Mbabane	76.218 (2005)	Manzini	110.537 (2005)
Síria	Damasc	1.580.909 (2006)	Aleppo	1.626.218 (2006)
Tanzània	Dodoma	159.193 (2002)	Dar es Salaam	2.398.509 (2002)
Trinitat i Tobago	Port-of-Spain	49.657	Chaguanas	72.159
Turquia	Ankara	3.894.182 (2008)	Istanbul	10.878.360 (2008)
Emirats Àrabs Units	Abu Dhabi	603.492 (2005)	Dubai	1.137.347 (2005)
Estats Units	Washington D.C.	588.292 (2007)	Nova York	8.274.527 (2007)
Vietnam	Hanoi	1.472.717 (2007)	Ho Chi Minh	3.525.282 (2007)

Capitals més poblades del món

En molts casos ens trobem amb que la capital d'un país, a la vegada, és la ciutat del país amb un major població. De les 20 ciutats més poblades del món, les dues primeres no són les capitals respectives dels seus països (Bombai respecte a l'Índia ja que la capital és Delhi, i Xangai respecte a la Xina, ja que la capital és Pequín), però 14 sí que en són la capital:

Posició	Ciutat	País	Població
3	Karachi	Pakistan	12.991.000
4	Delhi	Índia	12.259.230
5	Istanbul	Turquia	11.372.613
7	Moscou	Rússia	10.508.971
8	Seoul	Corea del Sud	10.456.034
9	Pequín	República Popular de Xina	10.123.000
10	Ciutat de Mèxic	Mèxic	8.841.916
11	Tòquio	Japó	8.795.000
12	Jakarta	Indonèsia	8.489.910
15	Lagos	Nigèria	7.937.932
16	Teheran	Iran	7.873.000
17	Kinshasa	República Democràtica del Congo	7.843.000
18	Lima	Perú	7.605.742
19	Londres	Regne Unit	7.556.900
20	Bogotà	Colòmbia	7.259.597

Llistes de capitals

• Llista de capitals d'estats independents
• Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
• Llista de capitals europees

Bibliografia

• Kirsch, Jens. Hauptstadt – Zum Wesen und Wandel eines nationalen Symbols. Münster: LIT-Verlag, 2005. ISBN 3-8258-8593-3.