Querimònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 08:25, 26 oct 2012

Era Querimònia (en català: La Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.

Context

El privilegi es concedí després del retorn de la Vall al domini de la Corona d'Aragó, i un cop finalitzada l'ocupació francesa en el context de la Confiscació del Regne de Mallorca.

Contingut

Per tal d'afermar el domini de la vall el rei en Jaume II d'Aragó el Just va ordenar compil·lar per escrit els Usatges i Costums del dret consuetudinari aranés, i a la vegada recompensà els aranesos concedint-los franqueses i privilegis. Amb la Querimònia es confirmaren i es concediren:

la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no fitats
el lliure aprofitament dels boscs
el lliure aprofitament de l'aigua, tant per a regar com per a moure molins.
la llibertat de pescar i de caçar
l'exempció de tot dret de barra
l'obligació per part del rei de mantenir-los si havien de formar part d'una campanya militar de més d'un dia
reconeixement del règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria
Concessió de franquesa per censals, donacions, dots, successions, i d'altres
Concessió de llibertat de tota servitud reial, càrrega, imposició

A canvi, els aranesos acceptaven el pagament d'un únic tribut al rei per veí, el Galín deth rei, consistent en una mida o sester de blat l'any per tal com equivalia a un galin o setena part d'una quartera aranesa).

Evolució

Foren novament confirmats pel rei Alfons IV d'Aragó el Benigne el 1328, i respectats també per Pere IV d'Aragó el Cerimoniós després d'acceptar l'oposició aranesa a la venda del territori al comte Hug Roger II de Pallars Sobirà el 1385. El rei Joan II d'Aragó el Gran va concedir als aranesos diverses exempcions i drets, i el 1389 les Corts de Montsó declararen la Vall part del territori del Principat de Catalunya (integració confirmada després per la Generalitat de Catalunya) durant l'interregne esdevingut a la mort del rei Martí I d'Aragó l'Humà el 1410), la qual cosa posava fi de fet a la independència de la Vall, que fins llavors només estava vinculada a Catalunya per la comunitat de sobirà. La Querimònia també fou confirmada per Felip V de Castella arran de la fidelitat aranesa a la causa borbònica, sent confirmada també per Ferran VII de Castella (1817) i Isabel II de Castella (1846).

Bibliografia

Enciclopèdia Catalana: Querimònia

Vegeu també

@@ Línia 19: / Línia 19: @@
 ==Evolució==
-Foren novament confirmats pel rei [[Alfons IV d'Aragó]] el Benigne el [[1328]], i respectats també per [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós després d'acceptar l'oposició aranesa a la venda del territori al comte [[Hug Roger II de Pallars Sobirà]] el [[1385]]. El rei [[Joan II d'Aragó]] el Gran va concedir als aranesos diverses exempcions i drets, i el [[1389]] les [[Corts de Montsó (1388)|Corts de Montsó]] declararen la Vall part del territori del [[Principat de Catalunya]] (integració confirmada després per la [[Generalitat de Catalunya]]) durant l'interregne esdevingut a la mort del rei [[Martí I d'Aragó]] l'Humà el [[1410]]), la qual cosa posava fi de fet a la independència de la Vall, que fins llavors només estava vinculada a [[Catalunya]] per la comunitat de sobirà. La Querimònia també fou confirmada per [[Felip V de Castella]] arran de la fidelitat aranesa a la causa borbònica, sent confirmada també per [[Ferran VII de Castella]] ([[1817]]) i [[Isabel II de Casetlla]] ([[1846]]).
+Foren novament confirmats pel rei [[Alfons IV d'Aragó]] el Benigne el [[1328]], i respectats també per [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós després d'acceptar l'oposició aranesa a la venda del territori al comte [[Hug Roger II de Pallars Sobirà]] el [[1385]]. El rei [[Joan II d'Aragó]] el Gran va concedir als aranesos diverses exempcions i drets, i el [[1389]] les [[Corts de Montsó (1388)|Corts de Montsó]] declararen la Vall part del territori del [[Principat de Catalunya]] (integració confirmada després per la [[Generalitat de Catalunya]]) durant l'interregne esdevingut a la mort del rei [[Martí I d'Aragó]] l'Humà el [[1410]]), la qual cosa posava fi de fet a la independència de la Vall, que fins llavors només estava vinculada a [[Catalunya]] per la comunitat de sobirà. La Querimònia també fou confirmada per [[Felip V de Castella]] arran de la fidelitat aranesa a la causa borbònica, sent confirmada també per [[Ferran VII de Castella]] ([[1817]]) i [[Isabel II de Castella]] ([[1846]]).
 ==Bibliografia==