Nekhen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 12:27, 28 oct 2012

Nekhen és el nom egipci antic per la ciutat anomenada en els temps clàssics Hierakonpolis o Hieracompolis (català Hieracòmpolis). El seu nom modern és Kom al-Ahmar (Monticle vermell) prop de la qual el 2005 es va trobar una necròpoli predinàstica. Fou capital del nomós III del Alt Egipte. Està a uns 650 kms al sud de El Caire entre les ciutats d'Esna (Isna) i Edfú (Idfú).

Se la coneixia com la ciutat dels falcons perquè el déu adorat a la ciutat era el falcó (Horus). Va substituir en l'hegemonia a Nubt (Naqada) vers el 3300 aC. Narmer (Nemes) fou sobirà de Nekhen abans de ser faraó de l'Alt i Baix Egipte. Han quedat a la ciutat algunes restes de temples dels faraons Narmer i Khasekhemui, però al no esdevenir capital de l'Egipte unificat va anar perdent importància, tot i que fou objecte d'atenció per part d'alguns faraons, i a l'Imperi Nou la capital de la província (el nomós III de l'Alt Egipte, anomenat Ten o Capella rural) va passar a Nekheb o Eileithiàspolis (Al-Kab) a la vora oposada del riu, ciutat dedicada a la deessa Nekheb (en forma de voltor).

A Hierakonpolis es va trobar la famosa Paleta de Narmer, datada el 3168 aC, avui al Museu Arqueològic del Caire, que explica la victòria del rei al delta i la unificació de les terres. Altres troballes destacades foren: la primera estàtua humana de mida natural (c. 3000 aC), la primera tomba decorada amb pintures (predinàstica); els més llargs ganivets de pedra (c. 3100 aC), l'estàtua de metall més antiga (corresponent al faraó Pepi i datada prop del 2200 aC), la imatge destinada al culte més antiga del món (c. 2300 aC), la casa més antiga conservada (3600 aC), la primera fàbrica (c. 3600 aC), el temple més antic (3400 aC), la primera mòmia (3600 aC), el primer pentinat (3500 aC), la primera tomba per un elefant (3500 aC) i altres. També s'han trobat molts altres objectes alguns relacionats amb el culte a Horus, estàtues del faraó Khasekhemui (c. 2700 aC), joies i ceràmiques.

Fou explorada en primer lloc per Vivant Denon, membre del cos expedicionari de Napoleó, el 1798. Quibell i Green hi van ser el 1897; Garstang el 1905 i 1906; De Morgan el 1908; Burton el 1927; Lansing el 1934. Les modernes expedicions segueixen treien a la llum noves troballes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nekhen

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+[[File:Excavations At Kom-El-Ahmar. (1910) - TIMEA.jpg|thumb|280px|Excavacions a la zona de Neken (1910)]]
 '''Nekhen''' és el nom egipci antic per la ciutat anomenada en els temps clàssics '''Hierakonpolis''' o Hieracompolis (català '''Hieracòmpolis'''). El seu nom modern és '''Kom al-Ahmar''' (Monticle vermell) prop de la qual el [[2005]] es va trobar una necròpoli predinàstica. Fou capital del nomós III del [[Alt Egipte]]. Està a uns 650 kms al sud de [[El Caire]] entre les ciutats d'[[Esna]] (Isna) i [[Edfú]] (Idfú).
 Se la coneixia com la ciutat dels falcons perquè el déu adorat a la ciutat era el falcó ([[Horus]]). Va substituir en l'hegemonia a Nubt ([[Naqada]]) vers el [[3300 aC]]. [[Narmer]] (Nemes) fou sobirà de Nekhen abans de ser faraó de l'Alt i [[Baix Egipte]]. Han quedat a la ciutat algunes restes de temples dels faraons Narmer i Khasekhemui, però al no esdevenir capital de l'Egipte unificat va anar perdent importància, tot i que fou objecte d'atenció per part d'alguns faraons, i a l'Imperi Nou la capital de la província (el [[nomós]] III de l'Alt Egipte, anomenat [[Ten]] o Capella rural) va passar a [[Nekheb]] o Eileithiàspolis (Al-Kab) a la vora oposada del riu, ciutat dedicada a la deessa Nekheb (en forma de voltor).
+[[File:NarmerPalette-CloseUpOfProcession-ROM.png|thumb|left|Detall de la paleta de [[Narmer]].]]
 A Hierakonpolis es va trobar la famosa [[Paleta de Narmer]], datada el [[3168 aC]], avui al [[Museu Arqueològic del Caire]], que explica la victòria del rei al delta i la unificació de les terres. Altres troballes destacades foren: la primera estàtua humana de mida natural (c. [[3000 aC]]), la primera tomba decorada amb pintures (predinàstica); els més llargs ganivets de pedra (c. [[3100 aC]]), l'estàtua de metall més antiga (corresponent al faraó Pepi i datada prop del [[2200 aC]]), la imatge destinada al culte més antiga del món (c. [[2300 aC]]), la casa més antiga conservada ([[3600 aC]]), la primera fàbrica (c. [[3600 aC]]), el temple més antic ([[3400 aC]]), la primera mòmia ([[3600 aC]]), el primer pentinat ([[3500 aC]]), la primera tomba per un elefant ([[3500 aC]]) i altres. També s'han trobat molts altres objectes alguns relacionats amb el culte a Horus, estàtues del faraó Khasekhemui (c. 2700 aC), joies i ceràmiques.
 Fou explorada en primer lloc per Vivant Denon, membre del cos expedicionari de [[Napoleó]], el [[1798]]. Quibell i Green hi van ser el [[1897]]; Garstang el [[1905]] i [[1906]]; De Morgan el [[1908]]; Burton el [[1927]]; Lansing el [[1934]]. Les modernes expedicions segueixen treien a la llum noves troballes.
+{{commonscat|Hierakonpolis}}
 [[Categoria:Llocs de l'Alt Egipte]]