Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat.

Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no-grecs, aquells qui no empraven el grec com a idioma matern. La paraula era una onomatopeia: bar-bar representa la impressió del blah-blah produït a l'escoltar un idioma desconegut.

L'origen del terme

Originalment el terme no tenia cap altre significat més enllà de 'no grec'. Els grecs es van trobar altres cultures com els egipcis, perses, fenicis, etruscs, romans, cartaginesos, ibers o bascs, amb qui no tenien característiques comunes. Els grecs no recelaven d'altres cultures, de fet coneixien la gran antiguitat de les més desenvolupades civilitzacions d'Egipte, Fenícia i Mesopotàmia, de les que van apendre molt.

L'evolució del terme

Invasions bàrbares de l'Imperi romà.

Després de les guerres grecoperses durant el segle V aC, en les que una coalició de grecs va derrotar un gran imperi a la Batalla de Marató el 490 aC, es va desenvolupar l'estereotip, veient la resta de pobles inferiors militarment i política, usant el terme per anomenar les nacions o ètnies percebudes amb un nivell inferior de civilització o els pobles o persones brutals, cruels, insensibles amb comportaments inacceptables en societats civilitzades.

Els romans van titllar de bàrbares les civilitzacions que envoltaven els seus territoris: les diverses tribus germàniques, els assentats gals, els incursors huns i els imazighen del nord d'Àfrica. Així mateix, la caiguda de l'Imperi Romà s'atribueix, fonamentalment, a les Invasions bàrbares.

Vegeu bàrbar en el Viccionari, el diccionari lliure.Viccionari