Capità general

Capità General és un grau militar. Segons la categorització de l'OTAN correspon a la Categoria OF-10 de General. Sol ser un grau honorífic. Segons els països s'anomena Capità general, Mariscal de Camp, General de 5 estels.

Història

El grau de capità general aparegué a Espanya durant el segle XVI. El Capità General exercia funcions tant militars com de govern. Inicialment s'utilitzà a Amèrica. Aquest càrrec solia pertànyer als virreis, amb tot i degut a l'extensió dels virregnats, fou necessari nombrar capitans generals per que actuessin en determinades zones de menor extensió. Amb funcions molt similars a las del virrei. A l'Espanya borbònica s'instituí per mandat de Felip V, degut principalment a l'abolició de les institucions pròpies dels estats de la Corona d'Aragó mitjançant els Decrets de nova planta i a Galícia. Al segle XIX, degut a la redistribució del territori en províncies, al front de les quals hi hauran funcionaris civils, el capità general perd les funcions governatives i resta com comandament suprem d'una regió militar. El grau era temporal i el titular deixava de ser-ho al cessar en el destí. Desapareix del escalafó actiu al mateix temps que les Capitanies Generals.

Situació actual a Espanya

Actualment, a Espanya, només es Capità General el rei d'Espanya, que ostenta este grau per la seva condició de Cap d'Estat i Comandament Suprem, segons la Constitució Espanyola, les Reial ordenances per a les Forces Armades i la modificació de la llei 17/1999. Més que un grau el Capità General es una dignitat protocol·lària i sense comandament efectiu. En casos excepcionals Tinents Generals han estat ascendits a Capitans Generals, com fou el cas d'Agustín Muñoz Grandes i de Manuel Gutiérrez Mellado. En l'uniforme de Capità General del Exercit, s'identifiquen les divises pròpies del Comandament Suprem: Dos bastons creuats en aspa (distintiu tradicional del Comandant en Cap); Amb cinc estrelles de quatre puntes posades en forma de creu, i sobre el conjunt, la Corona Reial. Els respectius comandaments suprems de l'Armada Espanyola i de l'Exèrcit de l'Aire d'Espanya, també es denominen Capità General i els ostenta el Rei d'Espanya.

Capità General a Catalunya

Article principal: Capità general de Catalunya

Pels Decret de Nova Planta, publicat a Catalunya el 16 de gener de 1716, Felip V configurà un règim polític que excloïa la representació de la societat catalana i reforçava la preeminència de les autoritats militars sobre les civils i una assignació quasi sistemàtica del govern dels corregiments (demarcacions substitutòries de les vegueries) a oficials de l'exèrcit del rei. El govern era basat en el dualisme entre capità general i la Reial Audiència de Catalunya (borbònica), però el cap militar era alhora el president del tribunal civil, reunits constituïen el Reial Acord i, a la pràctica governamental, els capitans generals tendiren a reduir l'Audiència a la condició d'òrgan consultiu. Les marcades tensions entre aquestes dues autoritats, dirimides davant del Consell de Castella amb resultats variables, no van modificar el caràcter eminentment forà i la tonalitat sempre repressiva de l'aparell governamental del Principat fins al final de la vigència de la monarquia absoluta.

Vegeu també

• Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
• Monarquia Absoluta Borbònica
• Decrets de Nova Planta
• Capità general de Catalunya