Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Niça Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

El Liber conté les primeres referències conegudes als catalans (Catalanenses, Catalanicus) i a Catalunya (Catalania), que és tractada com la seva pàtria (la terra dels catalans). Ramon Berenguer III de Barcelona és anomenat dux Catalanensis («duc català») i rector Catalanicus («dirigent català»). Ramon B. i el comes Ampurie, Hug II d'Empúries, són lloats com a Catalanicus heros («heroi català»).

Redacció

És un poema llatí redactat entre el 1115 i el 1120, de tall virgilià, compost en hexàmetres. Està format per vuit cants que totalitzen més de 3.500 versos. Els seus primers editors foren Ughelli, Muratori, que n'atribuïren l'autoria a Laurentius Veronensis o Vernensis; més recentment, estudiosos com Marchetti, Calisse o Scalia, n'atribueixen l'autoria a Henricus Pisanus.

Contingut

A principis del segle XII l'Emirat de Mayūrqa havia convertit Al-jaza’ir al-Sharquiya li-l-Andalus (les illes Balears) en un niu de pirates sarraïns. Els pisans decidiren emprendre una croada contra l'illa, aconseguint el suport del comte de Barcelona Ramon Berenguer III. L'obra narra la Croada pisano-catalana i recull multitud de dades històriques contrastables documentalment:

Reconstrucció hipotètica de la bandera de la croada

1. (versos 30-38). Les notícies del maltracte que els pirates sarraïns donaven als cristians capturats provoca la ira dels pisans i justifica l'expedició contra les illes.
2. (versos 49-54). Els pisans elegeixen dotze cònsols
3. (versos 54-80). Els pisans envien legats al Sant Pare Pasqual II, que els dóna un estendard amb una creu, «Pontifici tribuendo crucem, romanaque signa» en senyal de croada. A d'altres fonts es concreta que era una creu blanca sobre camp roig i es diu que així es convertí en la bandera de Pisa.
4. (versos 87-95). Els pisans intenten una aliança amb els genovesos però aquests s'hi neguen.
5. (versos 134). Aconsegueixen l'auxili de la ciutat de Lucca
6. (versos 160). L'expedició s'inicia el 6 d'agost del 1113
7. (versos 184-216). Es produeixen algunes dissensions entre els expedicionaris
8. (versos 239-246). Els pisans desembarquen a Blanes
9. (versos 246-255). Causen pànic a la zona, ja que el pisans creien que havien arribat a Mayurqa
10. (versos 256-263). Un legat pisà s'entrevista amb Ramon Berenguer III per tal que s'uneixi a l'expedició
11. (versos 275-304). Atesos els atacs pirates, deideix unir-se a la croada
12. (versos 305-345). La flota pisana arriba a Sant Feliu de Guíxols després de vèncer el mal temps
13. (versos 377-381). Els croats es desanimen en circular la falsedat que l'expedició retornarà a Itàlia
14. (versos 417-423). El 7 de setembre del 1113 es presenten Ramon Berenguer III i el bisbe de Girona
15. (versos 423-426). Un pestilència delma els croats
16. (versos 427-444). Amb Ramon Berenguer III arriben els seus aliats: Guillem V de Montpeller amb vint naus, Eimeric II de Narbona amb vint naus més, Ramon d'Arlés, i diversos magnats del Rosselló, Besiers i Nimes.
17. (versos 531-542). Anada a Barcelona
18. (versos 543-551). Descripció de la zona, amb al·lusions a Montjuïc i el Llobregat
19. (versos 552-558). Festes del 21 de setembre en honor a Sant Mateu Evangelista
20. (versos 559-571). Una borrasca atura la flota durant tres dies, però finalment surten a mar el 24 de setembre del 1113.
21. (versos 572-588). Vents contraris porten la flota dels croats fins a les costes de l'Ebre
22. (versos 589-625). Desembarcament a Mayūrqa. Combats amb els sarraïns
23. (versos 626-640). Diversos croats cauen presoners
24. (versos 687-694). Alguns expedicionaris pisans se'n tornen a Itàlia
25. (versos 695-759). L'arribada de l'hivern fa que la flota croada torni a Barcelona i d'altres a Pisa. Els homes es reparteixen entre Arles i Nimes.
26. (versos 778-794). Una plaga de fam s'estén per les costes catalanes.
27. (versos 854-860). Entre els sarraïns apareixen discrepàncies: o fer un tractat amb els croats o lliurar-se als almoràvits.
28. (versos 861-916). El governador musulmà ofereix un pacte que inclou l'alliberament dels presoners cristians, però els pisans ho rebutgen.
29. (versos 975-997). El març del 1114 es reprenen els combats amb un desembarcament a Yabisah
30. (versos 1056-1102). L'abril del 1114 van a les costes de Cabrera
31. (versos 1114-1140). Saqueig de les costes de Manūrqa
32. (versos 1141-1159). Tornen a Barcelona i es troben amb el legat papal, el cardenal Boso.
33. (versos 1160-1223). La primavera del 1114 arriba una segona flota pisana a Barcelona passant per la costa de Provença, i dues naus noliejades pel mateix Sant Pare Pasqual II. Arriben a Salou el 24 de juny del 1114 i renoven les aliances.
34. (versos 1224-1409). Desembarquen a Yabisah i el 21 de juliol, diada de Sant Víctor, aconsegueixen aterrar una torre i entrar a la ciutat.
35. (versos 1410-1545). La ciutadella resisteix fins que el 10 d'agost del 1114 es rendeix.
36. (versos 1545-1623). Recollit el botí, se'n van cap a Mayūrqa.
37. (versos 1624-1646). Un cometa genera diversitat de parers entre el croats.
38. (versos 1646-2064). Gran batalla entre croats i sarraïns.
39. (versos 1645-2123). En el campament de setge (els "reals") les tropes catalanes ocupen el centre i els pisans als flancs, mentre el senyor de Cardona i la resta són a la part de darrera.
40. (versos 2124-2385). Nous combats amb moltes baixes entre els pisans.
41. (versos 2386-2424). Arriben cartes al campament informant que els sarraïns han devastat les terres catalanes. Quan el comte de Barcelona i el d'Empúries se'n volen tornar cap a Catalunya, arriben noves que els sarraïns han estat derrotats Batalla de Martorell (1114).
42. (versos 2425-2498). Reparacions del campament i estris de guerra.
43. (versos 2499-2572). Els sarraïns demanen auxili a Daniyya, i els responen que des de Dènia es demanarà auxili al rei almoràvit del Marroc.
44. (versos 2573-2688). Els sarraïns envien naus a Daniyya per rebre el rei del Marroc
45. (versos 2689-2783). Prop del Nadal, hi ha fam entre els croats
46. (versos 2784-2817). Negociacions amb els sarraïns; el comte de Barcelona vol acceptar el tractat, però els pisans s'hi neguen.
47. (versos 2818-2872). Recompensa per cada sarraï mort o capturat.
48. (versos 2873-2911). El desembre del 1114 el destacament naval d'Yabisah passa a Mayūrqa
49. (versos 2912-3044). Noves negociacions; l'emir sarraí Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla ofereix alliberar tots els captius cristians si els croats abandonen l'illa. Dissensions entre els sarraïns i assassinat de l'emir, que es substituït per Abu Rabí Suleiman el qual trenca les negociacions.
50. (versos 3045-3101). Nous combats. Ramon Berenguer III és ferit i s'escampa el rumor que ha mort, que després és desmentit.
51. (versos 3102-3263). Setge amb màquines de guerra i foc grec per part dels croats. El 15 de febrer del 1115 els pisans aconsegueixen entrar a la ciutat però en són rebutjats.
52. (versos 3264-3292). Dissensions entre els croats, alguns s'inclinen per l'extermini total dels habitants de la ciutat, mentre el comte de Barcelona és partidari d'una solució més moderada.
53. (versos 3293-3521). Els sarraïns es rendeixen al comte de Barcelona, però la ciutadella continua resistint. Allí es produexi un gran combat el 4 de març del 1115. El rei de Mayūrqa, veient la situació perduda, intenta escapar-se, però és capturat i tornat a l'illa. El 18 d'abril del 1115 es produeix el darrer assalt amb la destrucció total del baluard.

El domini croat a l'illa es perllongà durant un any. L'ocupació de l'illa s'encarregà als genovesos mentre que els pisans i catalans van tornar a les seves respectives bases de sortida. Els genovesos acabaren abandonant l'illa que fou ocupada i annexada als dominis dels almoràvits.

Bibliografia

• Armagué Herrero, Joan «El liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus». Quaderns de h. Selva, 14, 2002, pàg. 135-148. ISSN: 1135-3058.
• Mulet i Mas, Mireia. Liber Maiolichinus De Gestis Pisanorum Illustribus / traducció de Mireia Mulet Mas. Societat Arqueologica Lulliana, 1991. ISBN 8487026125. 
• Ubieto Arteta, Antonio. Historia de Aragón, vol 5. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón. Zaragoza: Anubar, 1987. ISBN 84-7013-227-X.  (castellà)

Vegeu també

• Gesta triumphalia per pisanos facta

Enllaços externs

• Liber Maiolichinus: Edició on-line
• Liber Maiolichinus PDF, amb breu introducció en castellà