Llengua natural: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}})
Línia 1: Línia 1:
El terme '''llengua natural''' designa una varietat [[lingüística]] o forma de [[llenguatge]] humà amb finalitats comunicatives que està dotat d'una [[sintaxi]] i que obeeix suposadament als principis d'economia i [[teoria de l'optimitat|optimitat]]. Les llengües naturals usualment estan basades en [[fonologia|símbols sonors]] però també poden existir llengües basades en [[Llengua de senyals|senyals]].
El terme '''llengua natural''' designa una varietat [[lingüística]] o forma de [[llenguatge]] humà amb finalitats comunicatives que està dotat d'una [[sintaxi]] i que obeeix suposadament als principis d'economia i [[teoria de l'optimitat|optimitat]]. Les llengües naturals usualment estan basades en [[fonologia|símbols sonors]] però també poden existir llengües basades en [[Llengua de senyals|senyals]].


En la [[sociolingüística]], el terme ''llengua natural'' també s'utilitza de vegades de ''llengua ètnica'' en contraposició a les [[llengua planificada|llengües planificades]] (com el [[esperanto]]). La llengua ètnica evoluciona emmarcada per una cultura de parlants natius que utilitzen aquesta llengua amb una finalitat comunicativa. D'aquesta forma, es distingeix entre idiomes com el [[xinès mandarí]], l'[[idioma espanyol|espanyol]] i l'[[idioma anglès|anglès]], les quals són llengües ètniques; i l'[[esperanto]], el [[volapük]], l'[[anat]]{{CN}} o l'[[interlingua]], a les quals se'ls denomina [[llengua planificada|llengües planificades]]. No obstant això, una llengua planificada també pot adquirir una cultura, com és el cas del [[esperanto]]. No obstant això, formalment les llengües planificades i les llengües ètniques poden complir igualment amb els requisits de posseir sintaxis i principis d'economia que les facin aptes per la [[comunicació humana]] general.
En la [[sociolingüística]], el terme ''llengua natural'' també s'utilitza de vegades de ''llengua ètnica'' en contraposició a les [[llengua planificada|llengües planificades]] (com el [[esperanto]]). La llengua ètnica evoluciona emmarcada per una cultura de parlants natius que utilitzen aquesta llengua amb una finalitat comunicativa. D'aquesta forma, es distingeix entre idiomes com el [[xinès mandarí]], l'[[idioma espanyol|espanyol]] i l'[[idioma anglès|anglès]], les quals són llengües ètniques; i l'[[esperanto]], el [[volapük]], l'[[anat]]{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} o l'[[interlingua]], a les quals se'ls denomina [[llengua planificada|llengües planificades]]. No obstant això, una llengua planificada també pot adquirir una cultura, com és el cas del [[esperanto]]. No obstant això, formalment les llengües planificades i les llengües ètniques poden complir igualment amb els requisits de posseir sintaxis i principis d'economia que les facin aptes per la [[comunicació humana]] general.





Revisió del 09:53, 15 nov 2012

El terme llengua natural designa una varietat lingüística o forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatives que està dotat d'una sintaxi i que obeeix suposadament als principis d'economia i optimitat. Les llengües naturals usualment estan basades en símbols sonors però també poden existir llengües basades en senyals.

En la sociolingüística, el terme llengua natural també s'utilitza de vegades de llengua ètnica en contraposició a les llengües planificades (com el esperanto). La llengua ètnica evoluciona emmarcada per una cultura de parlants natius que utilitzen aquesta llengua amb una finalitat comunicativa. D'aquesta forma, es distingeix entre idiomes com el xinès mandarí, l'espanyol i l'anglès, les quals són llengües ètniques; i l'esperanto, el volapük, l'anat[cal citació] o l'interlingua, a les quals se'ls denomina llengües planificades. No obstant això, una llengua planificada també pot adquirir una cultura, com és el cas del esperanto. No obstant això, formalment les llengües planificades i les llengües ètniques poden complir igualment amb els requisits de posseir sintaxis i principis d'economia que les facin aptes per la comunicació humana general.