Índex de preus de consum

IPC mensual a Catalunya des de 2002

L'Índex de preus al consum (IPC) és un índex que recull i compara els preus d'un conjunt de béns i serveis o productes. Els productes emprats es determinen en funció de l'enquesta contínua de pressupostos familiars, conjunt de productes o serveis que adquireix o utilitza regularment una determinada quantitat de consumidors, i la variació del preu de cadascun respecte a la mostra anterior.

L'IPC ha de ser:

• Representatiu (englobant la major quantitat de població possible).
• Comparable (tant temporalment com especialment, és a dir, amb d'altres IPC estrangers).
• Confiable.
• Precís.
• Congruent (amb d'altres estadístiques del mateix país i amb els IPCs d'altres països de la regió).
• Útil.
• Oportú (que la seva data de publicació no es demori)

Quan es dissenya, s'estableixen unes directrius, de manera que qualsevol decisió que s'adopti, a l'hora de establir la mostra i el contingut metodològic, ha d'anar dirigida a aconseguir el seu objectiu.

Aquest anàlisi serveix per determinar si l'economia d'un país determinat és inflacionista (pugen els preus) o deflacionista (baixen els preus) i en quin grau.

El període base és aquell per al que la mitjana aritmètica dels índexs mensuals es fa igual a 100.

L'any 2001 és el període base del nou sistema que es fa servir a la Unió Europea. Així, tots els índexs que es van calculant posteriorment es refereixen a aquest any.

Utilitat de l'IPC

Mesura l'evolució dels preus de béns i serveis representatius de les despeses de consum de les llars d'una regió, utilitzant-lo com:

• Indicador de la inflació (tot i que l'IPC no inclou els preus dels consums intermedis de les empreses ni els dels béns exportats).
• Deflector dels Comptes Nacionals (també Comptabilitat Nacional) i d'altres estadístiques.
• Estimador del Cost de la Vida (tenint en compte que l'IPC no és un índex específic del cost de la vida perquè té grans diferències amb aquest).
• I per actualitzar deutes o imports judicials.