Eritrea: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viccionari	Viccionari

Eritrea
	Hagärä Ertra; (al-Dawla al-Iritriyya)
	Bandera Escut d'armes
Himne	Ertra, Ertra, Ertra
Epònim	mar Roja
Localització
	15° 29′ 00″ N, 38° 15′ 00″ E / 15.48333°N,38.25°E
Capital	Asmara
Conté la subdivisió	Anseba ; Dankàlia ; Regió de Debub ; Regió de Gash-Barka ; Regió de Maekel ; Regió de Semenawi Keyih Bahri
Població humana
Població	3.497.000 (2019) (29,74 hab./km²)
Idioma oficial	tigrinya (de facto); àrab (de facto); anglès (de facto)
Geografia
Part de	Àfrica Oriental
Superfície	117.600 km²
Punt més alt	Soira (3.018 m)
Punt més baix	Llac Kulul (−75 m)
Limita amb	Sudan ; Etiòpia ; Djibouti ; Lliga Àrab
Dades històriques
Creació	24 maig 1993
Dia festiu	Dia de la Independència (24 de maig)
Organització política
• President	Isaias Afewerki (1993–)
• President	Isaias Afewerki
Òrgan legislatiu	Assemblea Nacional d'Eritrea , (Escó: 104)
Membre de	Estats de l’Àfrica ; Organització Mundial de la Salut ; Unió Africana ; Banc Africà del Desenvolupament ; Organització de les Nacions Unides (1993–); Organització Meteorològica Mundial (1993–); Unió Internacional de Telecomunicacions (1993–); Unió Postal Universal (1993–); UNESCO (1993–); Associació Internacional de Foment (1994–); Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (1994–); Organització Mundial de Duanes (1995–); Corporació Financera Internacional (1995–); Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (1996–); Interpol (1999–); Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (2000–)
Moneda	Nakfa
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+03:00; Àfrica/Addis_Ababa
Domini de primer nivell	.er
Prefix telefònic	+291
Telèfon d'emergències	114, 113 i 116
Codi país	ER
Lloc web	shabait.com…

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 15:53, 17 nov 2012

Per a altres significats, vegeu «Eritrea (desambiguació)».

Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental. Limita amb el Sudan a l'oest, Etiòpia al sud i Djibouti a l'est. El nord-est del país està banyat per la mar Roja, d'on ve el seu nom, derivat del grec èrythros, 'vermell'. Eritrea és un dels estats sobirans més recents.

Història

Eritrea formava part del país de Punt al període dels faraons egipcis. Posteriorment va passar a formar part del regne de D'mt fins al segle V, quan es va disgregar en petits regnes independents. Els otomans van annexionar-la als seus dominis, i més endavant van ser un dels indrets de la colonització italiana el 1885. Aquests foren reemplaçats pels britànics el 1941, durant la Segona Guerra Mundial. El protectorat britànic va passar a formar una federació amb Etiòpia en acabar la guerra. A la dècada dels anys 60 comença la lluita per la independència eritrea, que comportarà una llarga guerra de 30 anys amb el govern etíop. La guerra s'acaba el 1991, quan les forces eritrees derroten l'exèrcit etíop. Dos anys després (1993), arran d'un referèndum, Eritrea obté la independència i Etiòpia perd la seva sortida al mar. El 1998 es va produir una guerra fronterera amb Etiòpia. Nous combats es van produir el 2000. El dictamen internacional sobre les fronteres del 2003 fou rebutjat per Etiòpia, i des de llavors els dos països es fan una guerra interposada donant suport a moviments d'oposició dins de cada estat o a moviments propers a cadascun a Somàlia.

Vegeu els articles:

Política

Geografia

Eritrea i les seves principals poblacions

Eritrea posseeix, davant les seves costes sorrenques i àrides de la mar Roja, l'arxipèlag de Dahlak, on hi ha importants bancs de pesca. Les terres meridionals, més altes, són lleugerament menys seques i més fredes. A la regió central hi ha la màxima altitud del país, el mont Soira, amb 3.018 m. La capital és Asmara, amb mig milió d'habitants.

Llengües

Eritrea té tres llengües oficials: l'àrab, l'anglès i el tigrinya. S'hi parlen més llengües, ja que el país està habitat per 9 ètnies diferents amb el seu propi idioma i cultura.

El SIL International ha llitat un total de 13 llengües (una extinta):^[1]

Àfar: 160.000 parlants a Eritrea. També es parla a Somàlia.
Anglès.
Àrab hijazí: Es parla a la zona de la mar Roja.
Àrab estàndard.
Bedawi: 150.000 parlants a Eritrea.
Bilen: 70.000 parlants al voltant de la ciutat de Keren.
Italià. Hi ha pocs monolingües que parlin només italià.
Kunama: 107.000 parlants a Eritrea, sobretot a l'oest de l'estat, vora els rius Gash i Setit, a la província de Tigré i a la frontera amb el Sudan. També es parla a Etiòpia.
Nara: 80.000 parlants al nord de Barentu, a l'oest d'Eritrea.
Saho: 180.000 parlants. També es parla a Etiòpia.
Tigré: 800.000 parlants a Eritrea. També es parla al Sudan.
Tigrinya: 1.200.000 parlants a Eritrea, sobretot al sud i al centre de l'Estat.
Gueez: Llengua extinta, que es parlava a l'antiga Etiòpia.

A més a més, també es parlen el kanuri central, l'àrab hadramí (100.000 parlants), el haussa, el qimant, l'àrab sudanès (100.000) i l'àrab ta'izzí-adení (18.000)

Economia

Eritrea és un estat empobrit, on l'esperança de vida no sobrepassa els 60 anys. L'agricultura proporciona el 80% dels ingressos. El sistema econòmic és mixt. Malgrat ser un país subdesenvolupat, manté una xarxa de carreteres en constant creixement. L'alt índex d'analfabetisme de la gent llasta l'economia.

Cultura

Quant a creences, predominen el cristianisme i l'islam a parts iguals.

El 24 de maig és una de les festes més importants, ja que es commemora la independència. Una altra diada assenyalada és el 20 de juny, el dia dels màrtirs.