Gas Blau: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
El '''gas Blau''' (en alemany, ''Blaugas''), versió primitiva (1904), i precursor dels ''gasos liquats de petroli ([[GLP]])'' actuals, és un ''"[[gas combustible]] artificial"'' d'[[enllumenat]] similar al [[propà]] emprat avui dia. En contra del que el seu nom pugui donar a entendre (amb una mala interpretació per part d'alguns),<ref name="term">{{Termcat|Gas blau}}</ref> no és blau sinó incolor, va ser anomenat així en honor al seu inventor, el químic alemany [[Hermann Blau]]<ref name="BonnerCurtis1908">{{cite book|author1=John Bonner|author2=George William Curtis|author3=Henry Mills Alden|coauthors=Samuel Stillman Conant, John Foord, Montgomery Schuyler, John Kendrick Bangs, Richard Harding Davis, Carl Schurz, George Brinton McClellan Harvey, Henry Loomis Nelson, Norman Hapgood|title=Harper's weekly|url=http://books.google.es/books?id=kLFCAQAAIAAJ&q=hermann+Blau+blaugass&dq=hermann+Blau+blaugass&hl=ca&sa=X&ei=j1CiT5eTBsbw8QP0p6DvCA&ved=0CDMQ6AEwAQ|accessdate=3 May 2012|year=1908|publisher=Harper's Magazine Co.}}</ref><ref name="Chamber of Commerce journal of Maine">{{cite book|title=Chamber of Commerce journal of Maine|url=http://books.google.es/books?id=HABQAAAAYAAJ&q=hermann+Blau+blaugass&dq=hermann+Blau+blaugass&hl=ca&sa=X&ei=j1CiT5eTBsbw8QP0p6DvCA&ved=0CEsQ6AEwBg|accessdate=3 May 2012|year=1913}}</ref> d'[[Augsburg]], qui el va sintetitzar per primera vegada l'any [[1904]].
El '''gas Blau''' (en alemany, ''Blaugas''), versió primitiva (1904), i precursor dels ''gasos liquats de petroli ([[GLP]])'' actuals, és un ''"[[gas combustible]] artificial"'' d'[[enllumenat]] similar al [[propà]] emprat avui dia. En contra del que el seu nom pugui donar a entendre (amb una mala interpretació per part d'alguns),<ref name="term">{{Termcat|Gas blau}}</ref> no és blau sinó incolor, va ser anomenat així en honor al seu inventor, el químic alemany [[Hermann Blau]]<ref name="BonnerCurtis1908">{{cite book|author1=John Bonner|author2=George William Curtis|author3=Henry Mills Alden|coauthors=Samuel Stillman Conant, John Foord, Montgomery Schuyler, John Kendrick Bangs, Richard Harding Davis, Carl Schurz, George Brinton McClellan Harvey, Henry Loomis Nelson, Norman Hapgood|title=Harper's weekly|url=http://books.google.es/books?id=kLFCAQAAIAAJ&q=hermann+Blau+blaugass&dq=hermann+Blau+blaugass&hl=ca&sa=X&ei=j1CiT5eTBsbw8QP0p6DvCA&ved=0CDMQ6AEwAQ|accessdate=3 May 2012|year=1908|publisher=Harper's Magazine Co.}}</ref><ref name="Chamber of Commerce journal of Maine">{{cite book|title=Chamber of Commerce journal of Maine|url=http://books.google.es/books?id=HABQAAAAYAAJ&q=hermann+Blau+blaugass&dq=hermann+Blau+blaugass&hl=ca&sa=X&ei=j1CiT5eTBsbw8QP0p6DvCA&ved=0CEsQ6AEwBg|accessdate=3 May 2012|year=1913}}</ref> d'[[Augsburg]], qui el va sintetitzar per primera vegada l'any [[1904]].


Químicament, el ''gas Blau'' gas era similar al [[gas d'hulla]] però a diferència d'aquell ([[gas d'hulla]]), '''no contenia [[monòxid de carboni]]'''. El ''gas Blau'' tenia major energia específica que cap altre [[gas de síntesi]] dels produïts en aquell moment.
Químicament, el ''gas Blau'' gas era similar al [[gas d'hulla]] però a diferència d'aquell ([[gas d'hulla]]), '''no contenia [[monòxid de carboni]]'''. Un altre fet, també molt important, és que el ''gas Blau'' tenia major energia específica que cap altre [[gas de síntesi]] dels produïts en aquell moment.


Es fabricava descomponent el [[petroli]] en retortes, per l'acció de la calor i comprimint la [[nafta]] resultant fins liquar-la. Es transportava en estat líquid, i després -al fer disminuir la pressió- el compost tornava al seu estat gasós. El gas blau s'utilitzava per la il·luminació i la calefacció. Una forma menys pura, coneguda com [[gas pintsch]], s'havia utilitzat també, al final del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]], en els [[motor d'automòbil|motors d'automòbils]], en alguns tipus de [[Cuina (aparell)|cuina]] i en l'[[enllumenat]] urbà.
Es fabricava descomponent el [[petroli]] en retortes, per l'acció de la calor i comprimint la [[nafta]] resultant fins liquar-la. Es transportava en estat líquid, i després -al fer disminuir la pressió- el compost tornava al seu estat gasós. El gas blau s'utilitzava per la il·luminació i la calefacció. Una forma menys pura, coneguda com [[gas pintsch]], s'havia utilitzat també, al final del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]], en els [[motor d'automòbil|motors d'automòbils]], en alguns tipus de [[Cuina (aparell)|cuina]] i en l'[[enllumenat]] urbà.

Revisió del 12:33, 18 nov 2012

Dr. Hermann Blau

El gas Blau (en alemany, Blaugas), versió primitiva (1904), i precursor dels gasos liquats de petroli (GLP) actuals, és un "gas combustible artificial" d'enllumenat similar al propà emprat avui dia. En contra del que el seu nom pugui donar a entendre (amb una mala interpretació per part d'alguns),[1] no és blau sinó incolor, va ser anomenat així en honor al seu inventor, el químic alemany Hermann Blau[2][3] d'Augsburg, qui el va sintetitzar per primera vegada l'any 1904.

Químicament, el gas Blau gas era similar al gas d'hulla però a diferència d'aquell (gas d'hulla), no contenia monòxid de carboni. Un altre fet, també molt important, és que el gas Blau tenia major energia específica que cap altre gas de síntesi dels produïts en aquell moment.

Es fabricava descomponent el petroli en retortes, per l'acció de la calor i comprimint la nafta resultant fins liquar-la. Es transportava en estat líquid, i després -al fer disminuir la pressió- el compost tornava al seu estat gasós. El gas blau s'utilitzava per la il·luminació i la calefacció. Una forma menys pura, coneguda com gas pintsch, s'havia utilitzat també, al final del segle XIX i principis del segle XX, en els motors d'automòbils, en alguns tipus de cuina i en l'enllumenat urbà.

Història

El gas Blau utilitzat pel LZ 127 Graf Zeppelin

La primera planta de destil·lació es va construir als Estats Units el 1912, començant la distribució comercial el 1920. L'èxit aconseguit va produir la seva ràpida introducció a Europa, incloent França, Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya. Durant la Segona Guerra Mundial l'ús predominant va ser com a combustible per a vehicles, però després va començar la seva utilització domèstica i industrial.

El gas blau es va fer famòs, però, com a combustible per als motors del LZ 127 Graf Zeppelin. [4] Per a aquest ús tenia diversos avantatges sobre la gasolina, ja que no era explosiu, i el seu pes en estat gasós era similar al de l'aire atmosfèric, així al cremar i reemplaçar el seu volum amb aire no s'afegia pes addicional al dirigible, i s'evitava la necessitat d'ajustar les variables del vol. [5]

El successor més modern d'aquest gas el GLP (de diferent composició i mètode d'obtenció) s'utilitza encara en els llocs on no arriba el gas natural, ja sigui perquè la cobertura de distàncies importants o la baixa densitat de població fan antieconòmica la construcció de xarxes d'infraestructura. En aquests casos, per a ús domèstic o de petites indústries, s'utilitzen dipòsits autònoms de GLP, alimentats periòdicament per camions cisterna. [6]

Composició

El gas Blau conté aproximadament el 50% d'olefines (alcans), el 37% de metà i altres alcans, el 6% d'hidrogen i la resta és aire. Compta amb una energia específica de 15.349 kcal/m 3 o 3000 Hefnerkerze. Cal remarcar de forma especial que el gas Blau no contenia monòxid de carboni, fet que, a part dels percentatges, el desmarca completament del gas d'aigua.

Vegeu també

Referències

  1. «Gas Blau». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. John Bonner; Samuel Stillman Conant, John Foord, Montgomery Schuyler, John Kendrick Bangs, Richard Harding Davis, Carl Schurz, George Brinton McClellan Harvey, Henry Loomis Nelson, Norman Hapgood. Harper's weekly. Harper's Magazine Co., 1908 [Consulta: 3 maig 2012]. 
  3. Chamber of Commerce journal of Maine, 1913 [Consulta: 3 maig 2012]. 
  4. http://www.ciderpresspottery.com/ZLA/greatzeps/german/GrafZeppelin . html
  5. "Blue Gas & Hydrogen". TIME ​​, 15 d'octubre de 1928
  6. http://web.archive.org/web/20030612103806/http://www.shellgas .ch/site/page/9/lang/de (en alemany)