Gólem: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
trec {{ortografia}} {{MT}} perquè no hi trobo faltes (si més no, no n'hi ha més que les habituals) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ortografia}} |
|||
{{MT}} |
|||
{{Polisèmia|Golem (desambiguació)}} |
{{Polisèmia|Golem (desambiguació)}} |
||
El '''gòlem''', plural '''gòlems''' o '''guelamim''' (hebreu: גֹּלֶם; plural:גְּלָמִים), és una [[estàtua]] de pedra, d'uns dos metres d'alçada, repleta de [[màgia]]. Té la propietat de transformar-se en la forma física de la persona que desitgi. |
El '''gòlem''', plural '''gòlems''' o '''guelamim''' (hebreu: גֹּלֶם; plural:גְּלָמִים), és una [[estàtua]] de pedra, d'uns dos metres d'alçada, repleta de [[màgia]]. Té la propietat de transformar-se en la forma física de la persona que desitgi. |
||
Revisió del 11:29, 23 nov 2012
El gòlem, plural gòlems o guelamim (hebreu: גֹּלֶם; plural:גְּלָמִים), és una estàtua de pedra, d'uns dos metres d'alçada, repleta de màgia. Té la propietat de transformar-se en la forma física de la persona que desitgi.
Només els grans mags saben com fabricar-los, ja que neixen de la pedra, que és el seu element. També poden néixer a partir del fang però els feerics, que són qui millor dominen la terra els troben desagradables. Es diu que alguns mags van poder animar gòlems o guelamim de fang en temps remots.
En la versió clàssica del mite, el gòlem adquireix vida escrivint-li al front la paraula ʔĕˈmεθ (אֱמֶת) ‘veritat’ i torna a convertir-se en un ésser inert, quan, en esborrar-li'n l'àlef, la primera lletra del mot, la paraula hebrea es converteix en el participi mēθ (מֵת) ‘mort’.
També s'ha de fer referència a "l'autoria" jueva del mite del gòlem, a la Càbala i especialment a Praga, on ha vingut a convertir-se, gairebé, en una figura turística de la Praga jueva dels segles XV-XVI, gràcies no només per la novel·la de Gustav Meyrink, sinó també de la novel·la de Isaac Bashevis Singer, de la qual hi ha una versió en català a l'editorial Empúries, ISBN: 84-7596-097-9.
Etimologia
El terme gòlem és utilitzat a la Bíblia per a referir-se a una substància embrionària o incompleta: en el salm 139:16 de la Bíblia hi trobem l'únic passatge de la Bíblia on s'hi usa la paraula גלמי[1], traduït en anglès com a my unshaped form. La Mishnah usa el terme per a una persona inculta ("Set característiques es troben en una persona inculta, i altres set en l'entés", Pirkei Avoth 5:7). Similarment, els gòlems o guelamim s'usen com a metàfora o com a entitats que serveixen l'home sota condicions controlades, però hostils a ells o a tercers. De forma similar, en jiddisch és un insult per dir que algú és, més aviat, curt de gambals.
Referències
- ↑ גָּלְמִי, רָאוּ עֵינֶיךָ, וְעַל-סִפְרְךָ, כֻּלָּם יִכָּתֵבוּ יָמִים יֻצָּרוּ; וְלֹא [וְלוֹ] אֶחָד בָּהֶם. “Els vostres ulls ja veien els meus actes, tots eren inscrits al vostre llibre; ja us afiguràveu els meus dies abans que existís el primer.” (Bíblia de Montserrat); “Els teus ulls em veien abans d'estar format, i els anys que em destinaves eren tots escrits en el teu llibre, abans que n'existís un de sol” (Bíblia interconfessional).
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gólem |
- El Gólem de Gustav Meyrink. Prólogo de Guillermo Samperio. Ciudad de México: Editorial Lectorum, 2006². 262 pàgines. (castellà) ISBN: 968-5270-60-0. ISBN 968-5270-60-0 i ISBN 978-968-5270-60-1